Rafael Tapiola i Gironella

Rafael Tapiola i Gironella (Girona, 26 de setembre, 1912Figueres, 26 de setembre, 2003), va ser un organista, pianista, compositor i director d'orquestra gironí.[1]

Infotaula de personaRafael Tapiola i Gironella
Biografia
Naixement26 setembre 1912 modifica
Girona modifica
Mort26 setembre 2003 modifica (91 anys)
Figueres (Alt Empordà) modifica
Activitat
OcupacióOrganista, pianista, compositor i director d'orquestra modifica
Arxiu Municipal de Girona, on hi ha material cedit per la família de Rafael Tapiola i Gironella

Era fill de Josep Tapiola Álvarez i Catalina Gironella Blanch de Girona, germà de Josep (pintor, 1919-1990). Començà els seus estudis musicals de la mà de Mn. Josep Ribas a l'escolania de la parròquia del Carme de Girona. S'endinsà en l'estudi del piano amb el professor Francesc Casellas i, per consell d'aquest, continuà els estudis a l'acadèmia Marshall de Barcelona, on va obtenir el diploma de piano l'any 1940. Estudià també composició amb Domènec Mas i Serracant i, el 1942, començà els estudis d'orgue al Palau Nacional de Montjuïc amb Joan Suñé, professor del Conservatori Municipal. Torna a Girona el 1946 i entra de director de la capella de cant a la col·legiata de Sant Feliu. Aquest és un fet que promou encara més la seva vocació per a la composició de gènere religiós. El 1941 ja s'havia estrenat el seu responsori Libera me Domine i, el 1943, havia compost uns goigs a Sant Narcís. Per la Setmana Santa de 1946 donà a conèixer les Set paraules de Crist i per les Fires estrenà la Missa a Sant Narcís.

Sovint se'l veia com a concertista de piano en actes organitzats pel Círculo Artístico o en concerts d'orgue a la Catedral. L'any 1949 va rebre una distinció honorífica d'orgue en el premi extraordinari del Conservatori de Barcelona, moment en què hi començà a exercir de professor. Va ocupar la càtedra d'Orgue i Harmonium del Conservatori Municipal de Barcelona fins a l'any 1954, i fou organista del Palau Nacional de Montjuïc. Començà aquí una gran tasca com a concertista d'orgue que el portà desdel Palau de la Música de Barcelona a la basílica del Pilar, de la Catedral Vieja de Sant Sebastià a la d'Elx, Elna, Perpinyà, Ceret, Prada (festivals d'estiu) o la Seu d'Urgell, entre altres.

En el moment de la fundació de l'orquestra de Cambra de la Diputació de Girona, l'any 1955, n'asumí la direcció fins a l'any 1962. L'any 1959 va ser premiat en el concurs convocat per l'Ajuntament de Girona amb motiu del CL aniversari dels setges amb l'obra Gerunda flet. A partir d'aquests anys la seva tasca va continuar com a compositor i concertista d'orgue. Va ser organista de la parròquia de Sant Pere de Figueres (1973-2001), així com de l'església parroquial de Santa Maria de Castelló d'Empúries, període en el qual residia a Figueres. Va compondre nombroses peces per a orgue, el seu arxiu particular ha estat cedit per la família al Conservatori Isaac Albéniz de Girona i a l'Arxiu Municipal de Girona.

ReferènciesModifica

  1. Padrosa Gorgot, Inés. «Tapiola i Gironella, Rafael». A: Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, p. 807-808. ISBN 978-84-96747-54-8 [Consulta: 31 octubre 2019].