Raimon Carrasco i Azemar
Raimon Carrasco i Azemar (Barcelona, 17 de febrer 1924 – Barcelona, 20 de març de 2022) va ser un empresari català, fill de Manuel Carrasco i Formiguera i Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa.[1] Va presidir el Futbol Club Barcelona, Banca Catalana i la Fundació Enciclopèdia Catalana. És germà de Rosa Maria Carrasco i Azemar.
 Raimon Carrasco i Azemar rebent la Creu de Sant Jordi (2013)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 febrer 1924 Barcelona |
| Mort | 20 març 2022 (98 anys) |
| President Fundació Enciclopèdia Catalana | |
| 1996 – 2006 | |
 34è President del FC Barcelona | |
| 18 desembre 1977 – 1r juliol 1978 ← Agustí Montal i Costa – Josep Lluís Núñez i Clemente → | |
| President Banca Catalana | |
| 1965 – 1981 ← Jaume Carner i Suñol – Alfredo Sáenz Abad → | |
| Dades personals | |
| Formació | IESE Business School |
| Activitat | |
| Ocupació | emprenedor, empresari |
| Partit | Junts pel Sí Unió Democràtica de Catalunya |
| Esport | futbol |
| Família | |
| Pares | Manuel Carrasco i Formiguera i Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa |
| Germans | Rosa Maria Carrasco i Azemar |
Premis
| |
Biografia modifica
Es graduà a l'IESE i s'inicià en el món empresarial com a director de Compañía de Industrias Agrícolas, vicepresident del Banc Industrial de Catalunya (BIC) i de la companyia química Sinorgan, alhora que fou conseller de Liga Financiera, de FECSA, de la Constructura Ribas y Pradell i de l'asseguradora Chasyr.
Fou un dels artífex de la modernització de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació el 1966. Fou directiu del FC Barcelona del 1969 al 1977 sota la presidència d'Agustí Montal i Costa, i president accidental del club de 18 de desembre de 1977 a l'1 de juliol de 1978, quan se celebraren les primeres eleccions democràtiques del club després del franquisme on va guanyar Josep Lluís Núñez.
Alhora, milità a UDC (tot i que no ocupà cap càrrec destacat) i fou un dels directius i darrer president de Banca Catalana (1965-1981). El 17 de novembre de 1974 participà en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya al monestir de Montserrat.[2] Fou president de la Fundació Enciclopèdia Catalana de 1996 a 2006, membre de la Fundació de la UPC i membre de la junta directiva d'Òmnium Cultural. També va ser secretari de la Fundació Institut Guttmann i va continuar vinculat al FC Barcelona com a membre del Consell Assessor de la Junta Directiva i a Òmnium Cultural com a president del Consell de Fundadors i Antics Directius de l'entitat.
L'any 2013 fou distingit amb la Creu de Sant Jordi.[3]
Títols aconseguits modifica
- Secció de futbol: 1 títol
- 1 Copa del Rei: 1977-1978.
- Secció de bàsquet: 1 títol
- 1 Copa del Rei: 1977-1978.
- Secció d'Hoquei sobre patins: 3 títols
- 1 OK Lliga: 1977-1978.
- 1 Copa del Rei: 1977-1978.
- 1 Copa d'Europa: 1977-1978.
Referències modifica
- ↑ «Fallece Raimon Carrasco, fundador de Demòcrates y expresidente del Barça a los 98 años». Europa Press, 20-03-2022 [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ Lainz, Lluís. De portes endins. Roca Editorial, p. 41. ISBN 978-84-15242-38-3.
- ↑ «L'escriptor Narcís Comadira, el professor Romà Gubern i l'actriu Asunción Balaguer, Creus de Sant Jordi». Ara, 30-04-2013 [Consulta: 30 abril 2013].
Enllaços externs modifica
- Notícia a El País sobre la implicació de Raimon Carrasco en el Cas Banca Catalana
- Raimon Carrasco al web del FC Barcelona Arxivat 2008-06-29 a Wayback Machine.
| Precedit per: Agustí Montal i Costa |
President del FC Barcelona 1977–- 1978 |
Succeït per: Josep Lluís Núñez i Clemente |