Raimundo Fernández Villaverde

polític espanyol

Raimundo Fernández Villaverde y García del Rivero. (* Madrid, 20 de gener de 1848- † Madrid, 15 de juliol de 1905) fou un polític espanyol que va ser president del Consell de ministres durant el regnat d'Alfons XIII i ministre de Governació, de Gràcia i Justícia, d'Hisenda, i d'Ultramar en diferents governs formats durant el regnat d'Alfons XII, la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i el regnat d'Alfons XIII.

Plantilla:Infotaula personaRaimundo Fernández Villaverde

Raimundo Fernández Villaverde, fotografiat per Christian Franzen. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Raimundo Fernández Villaverde y García del Rivero Modifica el valor a Wikidata
20 gener 1848 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 1905 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
President del Consell de Ministres d'Espanya
27 gener 1905 – 23 juny 1905
← Marcelo Azcárraga y PalmeroEugenio Montero Ríos →
President del Consell de Ministres d'Espanya
20 juliol 1903 – 5 desembre 1903
← Francisco Silvela y de Le VilleuzeAntoni Maura i Montaner →
President del Congrés dels Diputats
18 juny 1903 – 18 juliol 1903
← Raimundo Fernández VillaverdeFrancisco Romero Robledo →
President del Congrés dels Diputats
19 maig 1903 – 17 juny 1903
← Antonio Aguilar y CorreaRaimundo Fernández Villaverde →
Diputat a Corts
2 maig 1903 – 15 juliol 1905
Circumscripció electoral: Pontevedra

Ministre d'Hisenda
6 desembre 1902 – 25 març 1903
← Manuel de Eguilior y LlagunoFaustino Rodríguez-San Pedro →
Diputat a Corts
25 maig 1901 – 27 març 1903
Circumscripció electoral: Pontevedra

President del Congrés dels Diputats
20 novembre 1900 – 25 abril 1901
← Alejandro Pidal y MonAntonio Aguilar y Correa →
Diputat a Corts
7 juny 1899 – 24 abril 1901
Circumscripció electoral: Pontevedra

Ministre d'Hisenda
4 març 1899 – 6 juliol 1900
← Joaquín López PuigcerverManuel Allendesalazar Muñoz →
Ministre d'Ultramar
4 març 1899 – 25 abril 1899
← Vicente Romero GirónSupressió del càrrec →
Diputat a Corts
2 abril 1898 – 16 març 1899
Circumscripció electoral: Pontevedra

Diputat a Corts
18 abril 1896 – 26 febrer 1898
Circumscripció electoral: Pontevedra

Diputat a Corts
12 març 1893 – 1r juliol 1895
Circumscripció electoral: Pontevedra

Ministre de la Governació
25 juny 1892 – 30 novembre 1892
← José Elduayen GorritiManuel Danvila y Collado →
Diputat a Corts
9 febrer 1891 – 5 gener 1893
Circumscripció electoral: Pontevedra

Ministre de Gràcia i Justícia
5 juliol 1890 – 23 novembre 1891
← Joaquín López PuigcerverCarlos Manuel O'Donnell →
Diputat a Corts
13 abril 1886 – 29 desembre 1890
Circumscripció electoral: Pontevedra

Ministre de la Governació
13 juliol 1885 – 27 novembre 1885
← Francisco Romero RobledoVenancio González y Fernández →
Diputat a Corts
24 maig 1884 – 8 març 1886
Circumscripció electoral: Pontevedra

Governador civil de la província de Madrid
30 març 1884 – 13 juliol 1885
← Francisco de Borja Queipo de LlanoFrancisco Martínez Corbalán →
Diputat a Corts
1r setembre 1881 – 31 març 1884
Circumscripció electoral: Pontevedra

Diputat a Corts
1r maig 1879 – 25 juny 1881
Circumscripció electoral: Pontevedra

Diputat a Corts
28 abril 1877 – 30 desembre 1878 – Raimundo Fernández Villaverde →
Circumscripció electoral: Pontevedra

Diputat a Corts
17 febrer 1876 – 2 gener 1877
← Raimundo Fernández Villaverde
Circumscripció electoral: Pontevedra

Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
5 juny 1873 – 8 gener 1874
Circumscripció electoral: Pontevedra

Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
19 setembre 1872 – 22 març 1873
Circumscripció electoral: Pontevedra

Regidor de l'Ajuntament de Madrid
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, ministre Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolMarquès Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAngela Roca de Togores (1887–) Modifica el valor a Wikidata
FillsRaimundo Fernández-Villaverde Roca de Togores, José Fernández-Villaverde Modifica el valor a Wikidata
Premis
Raimundo Fernández Villaverde
Fernández Villaverde vers 1885, fotografia d'Alviach.

Biografia

modifica

Nascut el 20 de gener de 1848 a Madrid,[1] era fill de Pedro María Fernández Villaverde y González del Valle i d'Hermógenes García-Rivero y Álvarez de Jove, germana de l'empresari instal·lat a Mèxic Valentín Rivero.[2] Va estudiar batxillerat a l'Institut de San Isidro i posteriorment Dret a la Universitat Central de Madrid on a l'edat de 21 anys es va llicenciar, especialitzant-se en Dret mercantil i Hisenda pública. Després d'arribar al grau de doctor, en fou nomenat professor supernumerari. Adscrit al Partit Conservador, assolí l'acta de diputat pel districte de Ponte Caldelas, pertanyent a la circumscripció de Pontevedra, a les eleccions celebrades el 15 de setembre de 1872, en les quals Serrano va resultar escollit President del Consell de Ministres. A les successives eleccions celebrades fins a 1903 tornaria a obtenir escó de diputat per Pontevedra.

L'any 1877 va ser nomenat director general d'Administració local i a l'any següent de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat. El 22 de març de 1880 va ser nomenat subsecretari amb Fernando Cos-Gayón com a titular d'Hisenda, càrrec en el qual va cessar el 10 de febrer de 1881, després de l'arribada al govern de Sagasta. El 31 de març de 1884 va ser nomenat governador civil de Madrid. L'11 de juliol de 1885 va ser nomenat Ministre de Governació[3] en un govern de Cánovas després de la seva polèmica actuació davant la negativa dels comerciants a complir les mesures decretades pel govern per a respondre a l'epidèmia de còlera existent en la ciutat. Abandonaria el ministeri el 25 de novembre de 1885, quan després de la defunció d'Alfons XII, Antonio Cánovas del Castillo va cedir el govern a Sagasta.

L'any 1888 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, llegint un discurs titulat Consideraciones histórico-críticas sobre el sufragio universal como órgano de la representación política en las sociedades modernas. Després del retorn al juliol de 1890 dels conservadors al govern, Fernández Villaverde va ser nomenat Ministre de Gràcia i Justícia. Com membre de la facció silvelista del Partit Conservador, va dimitir, igual que Dato, quan es va produir l'enfrontament entre Romero i Silvela.

Entre el 25 de juny de 1892 i el 30 de novembre de 1892, va ocupar per segona vegada la cartera de Governació, també en un govern Cánovas.[3]

El 15 de desembre de 1898 va ser escollit membre de la Reial Acadèmia de la Llengua. No obstant això, no va poder prendre possessió fins al 23 de novembre de 1902 amb un discurs sobre la poesia espanyola del segle xv. Com a conseqüència de tot això, Fernández Villaverde no tornaria a ocupar càrrecs rellevants fins a 1899, una vegada Cánovas del Castillo va haver mort i Silvela arribat al lideratge del Partit Conservador, que breument es va denominar Unió Conservadora.

En la formació del primer Govern després de la pau estatunidenca, el 4 de maig de 1899, Fernández Villaverde va ocupar la cartera d'Hisenda sota la presidència de Silvela.[3] El 17 de juny d'aquest any va presentar la llei de pressupostos de l'exercici 1899-1900. Al setembre d'aquest any va ser votat President del Congrés i substituït a Hisenda per Manuel Allendesalazar. El 6 de desembre de 1902 tornaren els conservadors al poder amb Silvela de president i Fernández Villaverde com a Ministre d'Hisenda.[3] No obstant això, divergències entorn de la reconstrucció de l'esquadra i el seu efecte sobre l'equilibri pressupostari van motivar la seva dimissió i posterior substitució per Faustino Rodríguez-San Pedro.

Després de les eleccions de maig de 1903, va tornar Fernández Villaverde a la presidència del Congrés dels Diputats. No obstant això, la seva permanència en aquest lloc seria efímera doncs després de la dimissió de Silvela, el 18 de juliol de 1903,[4] seria nomenat President del Govern amb Augusto González-Besada y Mein ocupant la cartera d'Hisenda. La seva situació era força complicada, car a l'oposició dels liberals caldria afegir l'ordida clandestinament per Silvela, Maura i llurs adeptes. Davant aquesta situació va resoldre dimitir sent substituït en la Presidència del Govern per Maura. Tornaria a ocupar la Presidència del Govern el 27 de gener de 1905, amb Carlos Cortezo com a Ministre d'Instrucció Pública. No obstant això, l'oposició al govern de la majoria dels diputats del seu partit li va obligar a mantenir les Corts tancades. La reobertura d'aquestes i les derrotes en el Senat, el 17 de juny, i en el Congrés, el dia 20 de juny precipitarien la seva dimissió el 21 de juny de 1905.

Tot just un mes després moriria a Madrid, el 15 de juliol de 1905.[1]

 
Caricatura d'Antoni Maura i Fernández Villaverde; ambdós mantingueren una pugna pel lideratge del partit conservador.

Descendència

modifica

Va tenir 7 fills del seu matrimoni amb Ángela Roca de Togores y Aguirre-Solarte, marquesa de Pozo Rubio: Raimundo, Pedro, Mercedes, Ángela, María del Carmen, Isabel i José.[5]

Referències

modifica

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco Silvela y de Le Villeuze
Marcelo Azcárraga Palmero
President del Govern
 

(juliol-desembre) 1903
(gener-juny) 1905
Succeït per:
Antoni Maura i Montaner
Eugenio Montero Ríos
Precedit per:
Francisco Romero Robledo
José Elduayen Gorriti
Ministre de Governació
 

(juliol-novembre) 1885
(juny-novembre) 1892
Succeït per:
Venancio González y Fernández
Manuel Danvila y Collado
Precedit per:
Joaquín López Puigcerver
Ministre de Gràcia i Justícia
 

1890- 1891
Succeït per:
Fernando Cos-Gayón y Pons
Precedit per:
Joaquín López Puigcerver
Manuel de Eguilior y Llaguno
Ministre d'Hisenda
 

1899- 1900
1902- 1903
Succeït per:
Manuel Allendesalazar y Muñoz de Salazar
Faustino Rodríguez-San Pedro
Precedit per:
Francisco de Borja Queipo de Llano
Governador civil de Madrid
 

1884- 1885
Succeït per:
Francisco Martínez Corbalán
Premis i fites
Precedit per:
Vicente Barrantes Moreno
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira g

1902-1905
Succeït per:
Francisco Rodríguez Marín
Precedit per:
Lope Gisbert y García Tornel
 
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 3

1888-1905
Succeït per:
Faustino Álvarez del Manzano y Álvarez Rivera
Precedit per:
Antoni Maura i Montaner
 
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1900-1902
Succeït per:
José Canalejas y Méndez