Ralph Waldo Emerson
Ralph Waldo Emerson (Boston, Massachusetts, 25 de maig de 1803 – Concord, Massachusetts, 27 d'abril de 1882)[1] va ser un assagista, filòsof i poeta estatunidenc. Va ser líder del moviment transcendentalista a les primeries del segle xix. Les seves ensenyances van contribuir al desenvolupament de moviment del Nou Pensament a mitjan segle xix.
Biografia
modificaEl pare de Ralph Waldo Emerson era un pastor o clergue unitarista que va morir quan el seu fill tenia vuit anys. El xicot va ser admès en la Universitat Harvard amb una beca quan comptava catorze anys. Després d'obtenir el títol, va ajudar el seu germà en una escola de senyoretes que aquest regentava en la casa de sa mare. Quan el seu germà va partir a Gotinga a fer estudis de teologia, Emerson va assumir la direcció de l'escola, la qual cosa va assegurar la seva manutenció llargs anys i li va deixar temps suficient per a estudiar teologia i convertir-se així mateix en pastor unitari, abans de dimitir després d'un conflicte amb els dirigents d'aquesta església. Poc després va perdre la seva amada dona, Elena Louisa Tucker, que va morir al febrer de 1831.
Emerson va fer un llarg viatge per Europa entre 1832 i 1833; va travessar Itàlia, es va detenir a París (la seva visita al Museu d'Història Natural el marcarà profundament) i a Gran Bretanya coneixerà els poetes lakistes del primer Romanticisme anglès, William Wordsworth i Samuel Taylor Coleridge; també els filòsofs John Stuart Mill i Thomas Carlyle; amb aquest últim i amb Max Müller mantindrà una activa correspondència. Encara farà un viatge més a Anglaterra, entre 1847 i 1848, i hi editarà la seva obra English Traits (1856).
L'any 1835, Emerson va comprar una casa a Concord (Massachusetts), i va esdevenir ràpidament una de les personalitats de la ciutat. Hi va entaular gran amistat amb el filòsof anarquista Henry David Thoreau. Va publicar el seu primer llibre, Nature, al setembre de 1836, i el 15 de juliol de 1838 va pronunciar un discurs, conegut com The Divinity School Address, decisiu per a la història de l'Unitarisme. Influït per la filosofia racionalista i romàntica alemanya que va conèixer a través de Carlyle i per l'Hinduisme que li va fer estudiar el seu amic Max Müller, Emerson proposava el Transcendentalisme, una via intuïtiva basada en la capacitat de la consciència individual, sense necessitat de miracles, jerarquies religioses ni mediacions. Després va participar amb altres intel·lectuals en la fundació de la revista The Dial, el primer número de la qual va eixir l'any 1840 per a ajudar a la propagació del Transcendentalisme, i que s'editarà ininterrompudament fins a 1844.
Emerson va perdre el seu fill Waldo per l'escarlatina el 1842. El seu dolor li va inspirar dues obres majors: el poema Threnody i l'assaig Experience. L'any 1855 va escriure una entusiasta carta de lloança a Walt Whitman pel seu llibre Leaves of grass, Fulles d'Herba, la qual va publicar el poeta sense el seu permís per a autopromocionar-se, cosa que va enfurismar Emerson, encara que quan Emerson el va visitar al desembre d'aqueix mateix any es van fer amics. La filosofia positivista i afirmativa d'Emerson va inspirar poderosament Whitman, el qual a més li va fer llegir els poemes de Canó, que Emerson va lloar encara que no va saber veure realment l'homosexualitat més o menys explícita del llibre. El gran assagista va morir en 1882 i està soterrat al cementeri de Sleepy Hollow, a Concord.
La filosofia d'Emerson es podria classificar com a liberal: potencia els valors de l'individu i del jo, és afirmativa, vitalista i optimista. D'ací les lloances que va merèixer de pensadors com Friedrich Nietzsche i altres.
Referències
modifica- ↑ Belchem, John. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 167. ISBN 9788446018483.
Enllaços externs
modifica
