Ramón Laporta Girón

polític espanyol

Ramón Laporta Girón (Garcihernández, 6 de maig de 1900-Madrid, 10 d'octubre de 1965) va ser un polític espanyol.

Infotaula de personaRamón Laporta Girón
Biografia
Naixement1899 Modifica el valor a Wikidata
Garcihernández (província de Salamanca) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 octubre 1965 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Governador civil de Albacete
18 d'abril de 1940 – 8 d'abril de 1943
  Governador civil de València
8 d'abril de 1943 – 9 de gener de 1950
  Procurador en Corts
2 d'octubre de 1943 – 14 d'abril de 1958

31 de maig de 1961 – 10 d'octubre de 1965
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, industrial Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

«Camisa vella» de Falange,[1] durant la Guerra civil va ser cap provincial de FE de las JONS a Salamanca.[2] Posteriorment s'integraria en FET y de las JONS, ocupant diversos càrrecs durant la Dictadura franquista.

A mitjan 1940 va ser nomenat governador civil d'Albacete; a aquest càrrec sumaria també el cap provincial de FET y de las JONS.[3] Una de les seves primeres mesures va ser emprendre una renovació en els càrrecs polítics de la província, incloent la designació de Manuel Lodares Alfaro com a alcalde d'Albacete.[1] En l'estiu de 1941 va arribar a presentar-se voluntari de la Divisió Blava, si bé no marxaria al Front rus al·legant «altres interessos» que li ho van impedir.[4]

L'abril del 1943 va ser nomenat governador civil de València, càrrec al qual poc després sumaria el cap provincial de FET y de las JONS —quedant unificats tots dos càrrecs—.[5][6] Home de tendències clarament falangistes,[7] la seva arribada al càrrec va implicar una intensificació de l'escenografia pública falangista.[8] Per part seva, els antics càrrecs públics procedents de les files de la Dreta Regional Valenciana van quedar relegats a una segona fila, ocupant posats d'escassa entitat.[8] A la fi de 1949, emparant-se en l'anomenada «Ley de vagos y maleantes», va emprendre una dura campanya pública contra els captaires i la població indigent de la capital.[9] Va cessar en 1950, sent substituït per Diego Salas Pombo.[10]

També va ser procurador en les Corts franquistes i membre del Consell Nacional de FET y de las JONS, Comissari Nacional de l'atur (1950 - 1958) i director general de política interior fins a la seva mort el 1965.[11]

Reconeixements modifica

Referències modifica

Bibliografia modifica

  • Alcalde, Ángel. Instituto de Estudios Albacetenses «Don Juan Manuel». Cultura de guerra y excombatientes para la implantación del franquismo en Albacete (1939-1945), 2012, p. 37-69. 
  • Bordería Ortiz, Enric. La prensa durante el franquismo: Represión, censura y negocio. Valencia, 1939-1975. Madrid: CEU, 2000. 
  • Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975). Fundación Univ. San Pablo, 1998. 
  • Rodríguez Tejada, Sergio. Zonas de libertad (vol. I): Dictadura franquista y movimiento estudiantil en la Universidad de Valencia (1939-1965). Universidad de Valencia, 2011. 
  • Saz, Ismael. El Franquismo en Valencia: formas de vida y actitudes sociales en la posguerra. Ediciones Episteme, 1999. 
  • Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 84-226-0874-X. 
  • Valls, Rafael. El partit catòlic. Universidad de Valencia, 1993.