Obre el menú principal

Ramón Pérez Costales (Oviedo, 31 de maig de 1832 -Madrid, 18 de gener de 1911)[1] va ser un metge i polític asturià.

Infotaula de personaRamón Pérez Costales
Ramón Pérez Costales 1897 Joaquín Vaamonde, Museo de Belas Artes da Coruña.jpg
Ramón Pérez Costales pintat en 1897 per Joaquín Vaamonde, Museu de Belles Arts de la Corunya
Biografia
Naixement 31 de maig de 1832
Oviedo
Mort 18 de gener de 1911(1911-01-18) (als 78 anys)
La Corunya
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg  Ministre de Foment
28 de juny de 1873 – 18 de juliol de 1873
Activitat
Ocupació metge i polític
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va estudiar la carrera de Medicina a Madrid i després a Santiago de Compostel·la, on la va acabar en 1855. Després de començar a exercir la seva professió a Talavera de la Reina, oposità a una plaça de metge militar, sent destinat a La Corunya. De forta mentalitat progressista va deixar aviat l'exèrcit i es va involucrar en diferents moviments contra Isabel II, la qual cosa el va obligar a anar-se'n a Portugal per un temps.

En 1868 després de la revolució va tornar a La Corunya contribuint a estendre les idees republicà-federalistes del seu mentor Francesc Pi i Margall. Fou elegit diputat per La Corunya a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872, l'any següent proposa el que seria, sens dubte, el seu text polític més important, la proposta d'Estatut de Galícia redactada per José Sánchez Villamarín que demanava "una Galícia independent però part integrant de la nació", que no va prosperar per la poca durada de la I República. Fou reescollit diputat a les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872 i a les de 1873. En 1873 fou designat breument ministre de Foment.

En acabar la república amb la restauració borbònica va tornar a La Corunya per exercir la medicina privada, sense renunciar a les seves idees republicanes i galleguistes. Quan els republicans federalistes elaboraren novament en 1883 un projecte de Constitució per al Estado Galaico, que fou aprovat per la primera assemblea federal gallega celebrada en 1886, fou elegit un Consell de Govern executiu presidit per Segundo Moreno Barcia i quatre membres més, un per cada província gallega. Pérez Costals fou designat en representació de la Corunya.

En 1894 senta el precedent de la Real Academia Galega en promoure junt amb l'escriptora Emilia Pardo Bazán una Comissió Gestora per a la creació de l'Acadèmia Gallega sobre la base de la sociedat Folklore Gallego. Posteriorment, en la creació de l'actual Real Academia Galega, en 1906, seria nomenat acadèmic d'honor.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica