Obre el menú principal
Vaca i vedell

La ramaderia bovina consisteix en el conjunt de totes les activitats i tasques relacionades amb la ramaderia,[1] és a dir, la cria i comerç de bestiar, i concretament aquelles que tenen per objecte al bestiar boví, ja sigui de caràcter tranhumà o en estabulació, ja sigui total o lliure. És durant el neolític apareixen les primeres formes de ramaderia, que en el subgrup boví, es dóna tant per l'obtenció d'aliment, com per a la seva explotació en tasques agrícoles i de transport (per exemple, els bous).[1]

Classificació segons punt de vist econòmicModifica

Segons l'aprofitament principal del que és objecte el vestiar boví, podem diferenciar tres grans grups:

  • ramaderia bovina per a carn i llet: principalment, de les espècies bovines, la llet prové de la vaca i el búfal.
  • ramaderia només per a carn
  • ramaderia per a treball

Nombre de caps de bestiar bovíModifica

Desglossament del nombre mundial de caps de bestiar, l'any 2011:

  • Búfals: 173.858.000
  • Bovins: 1.376.824.000

Principals espècies ramaderes bovinesModifica


Mamífers bovins en la ramaderiaModifica

Animal / Tipus Estatus de domesticació Antecessor silvestre Època de la primera domesticació Àrea de la primera captivitat Primers usos comercials Usos comercials actuals
Bisó americà captiu s/d A finals del segle XIX Amèrica del Nord carn, cuir,
Boví domèstic Ur (extingit) 6000 aC Sud-oest d'Àsia, Índia, Àfrica del Nord (?) Carn, llet cuir, animal de tir
Búfal d'aigua domesticat domesticat Búfal asiàtic silvestre 4000 aC Àsia del Sud Per a muntar, de tir, carn, llet
Iac domesticat Iac salvatge   Tibet, Nepal Carn, llet, llana, per a muntar, de càrrega, de tir

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Ramaderia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.