Rammelsbergita
La rammelsbergita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup löllingita.[2] Rep el seu nom del mineralogista Karl Friedrich August Rammelsberg (1813-1899). Va ser descoberta l'any 1854 a les Muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya).
 Rammelsbergita | |
|---|---|
 Rammelsbergita de Ste Marie-aux-Mines, Haut-Rhin, França | |
| Fórmula química | NiAs₂ |
| Epònim | Carl Rammelsberg  |
| Localitat tipus | Revier Schneeberg |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.EB.15a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.15a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.23 |
| Dana | 2.12.2.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | rarment com a cristalls prismàtics; normalment massiu, granular, radial, fibrós |
| Estructura cristal·lina | a = 4.759 Å, b = 5.797 Å, c = 3.539 Å; Z = 2 |
| Grup puntual | ortoròmbica dipiramidal H-M symbol: (2/m 2/m 2/m) Space group: Pnnm |
| Color | blanc estany, gris fosc |
| Macles | en {101} |
| Exfoliació | indistinta en {101} |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | fortament metàl·lica |
| Color de la ratlla | negra |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 7,1 |
| Pleocroisme | feble, groga a tons rosats i blanc blavós |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Rmb |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La rammelsbergita és un arsenur simple de níquel. És isoestructural amb la marcassita (FeS₂), i polimorfa amb dos minerals de la mateixa fórmula química però que cristal·litzen en altres sistemes: la krutovita i la pararammelsbergita. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: cobalt, seleni, sofre, ferro i antimoni. Es pot extreure a les mines com a mena del níquel.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rammelsbergita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.
Formació i jaciments modifica
Es troba a l'interior de masses metàl·liques de brillantor platejada, en filons hidrotermals de temperatura moderada amb altres minerals del níquel i del cobalt. Sol trobar-se associada a altres minerals com: skutterudita, safflorita, löllingita, niquelina, bismut natiu, plata nativa, algodonita, domeykita o uraninita. A Catalunya s'ha descrit a la mina Atrevida de Vimbodí (Conca de Barberà)[3]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rammelsbergita |
- ↑ «Rammelsbergite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2015].
- ↑ «Löllingite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2015].
- ↑ «Atrevida Mine, Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragona, Catalonia, Spain». [Consulta: 2 novembre 2017].