Ramon IV de Trípoli

Ramon IV de Trípoli o Ramon d'Antioquia (?-mort el 1199), fou comte de Tripoli del 1187 al 1189 i príncep regent d'Antioquia del 1193 al 1194. Era el fill gran de Bohemond III príncep d'Antioquia, i d'Orgullosa d'Harenc.

Infotaula de personaRamon IV de Trípoli
Biografia
Naixementc. 1170 Modifica el valor a Wikidata
Mort1199 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (28/29 anys)
Activitat
Ocupacióregent Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Trípoli (1187–1189) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAlícia d'Armènia (1195 (Gregorià)–1199 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FillsRamon Rupen d'Antioquia Modifica el valor a Wikidata
ParesBohemond III d'Antioquia Modifica el valor a Wikidata  i Orgullosa de Harenc Modifica el valor a Wikidata
GermansBohemond IV d'Antioquia Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

El comte Ramon III de Trípoli va morir el 1187, sense fills, i li va llegar el seu comtat. Al cap de dos anys, el seu pare, Bohemond III, va preferir que Ramon estigués a la seva cort d'Antioquia, i aquest va deixar el comtat de Trípoli al seu germà Bohemond I de Trípoli (que després fou Bohemond IV d'Antioquia).

El seu pare entrà en disputa amb el rei d'Armènia Menor a causa del castell de Bagras, que l'armeni havia conquerit als musulmans, però que anteriorment havia estat propietat del principat d'Antioquia i, per tant el reclamà. Lleó II d'Armenia no solament no li tornà Bahgras sinó que a més l'empresonà fent-li creure que el cridava per discutir la qüestió. Durant la captivitat del seu pare, Ramon fou regent del Principat d'Antioquia.[1] Per alliberar-lo el rei armeni li demanà a canvi el govern d'Antioquia, i aquest accedí, però la ciutat, constituïda en comuna sota la direcció del patriarca Eimeric de Llemotges, es va negar a fer el que els demanaven. Els digueren que la comuna d'Antioquia, només reconeixia l'autoritat de Ramon fins al retorn de Bohemond.[2] La solució a aquesta crisi va venir amb el matrimoni entre Ramon i una princesa armènia. Per casar-se demanaren permís al rei de Jerusalem Enric I, el qual consentí quan l'oncle d'Alícia alliberà al pare de Ramon, el príncep Bohemond III.

Ramon es va casar cap al 1195 amb Alícia d'Armènia, neta de Lleó II, filla de Rupen III d'Armènia, amb qui va ser pare de:[3]

Ramon va morir l'any 1199.

Referències modifica

  1. Runciman, 1989, p. 89.
  2. Hardwicke, 1969, p. 527.
  3. Grousset, 1949, p. 648.

Bibliografia modifica

  • Grousset, R. L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient (en francès). París: Payot, 1949. ISBN 2-228-12530-X. 
  • Hardwicke, Mary Nickerson. «The Crusader States, 1192–1243». A: The Later Crusades, 1189–1311, A History of the Crusades, vol. II (en anglès). University of Wisconsin Press, 1969. 
  • Runciman, S. A History of the Crusades, Volume III: The Kingdom of Acre and the Later Crusades (en anglès). Cambridge University Press, 1989. ISBN 0-521-06163-6.