Obre el menú principal

Ramon de Trobat i Vinyes (Barcelona?, ca 1626 [nt 1] - Perpinyà, 9 d'abril del 1698) va ser una figura clau en el procés d'incorporació de les comarques nord-catalanes al regne de França. Assessorà el cardenal Mazzarino en la negociació del tractat dels Pirineus (1659) i, posteriorment, ocupà alguns dels càrrecs de més rellevància al Rosselló. La valoració de la gran activitat que mantingué ha estat controvertida entre els historiadors, però la bibliografia moderna que ha analitzat la carrera, i les motivacions i obsessions que pogueren moure en Ramon de Trobat, n'ha dibuixat un quadre complex:

Infotaula de personaRamon de Trobat i Vinyes
Biografia
Naixement 1625
Barcelona
Mort 1698 (72/73 anys)
Activitat
Ocupació Polític, jurista i advocat
Modifica les dades a Wikidata
« Per a Jané a Trobat no li escau, però, ni l'aplicació del concepte convencional de traïdor d'Ayats ni la de profrancès i, per tant, gens catalanista d'Albareda, per tal com la personalitat de Trobat només s'explica des d'un projecte de Catalunya dins l'òrbita francesa no contrari a les llibertats catalanes.[1] »
Eva Serra i Puig

BiografiaModifica

[2][3]

Descendent d'una família de mercaders per via paterna, i d'una de juristes per la materna, fou fill de Francesc de Trobat i Tria, un escrivà del racional, i sembla [4] que es doctorà en dret a Barcelona. Participà a favor del partit francès durant la guerra dels Segadors (1640-1652) i, potser per aquest fet, fou exclòs [nt 2][5] del perdó general de Felip IV d'Espanya, cosa que a partir del 1652 podria haver estat [6] un dels factors que el situaren en una posició absolutament pro-francesa. Durant les negociacions prèvies al tractat dels Pirineus (1659), el "doctor Trobat" fou l'assessor sobre temes catalans [7] del cardenal Mazzarino, com aquest mateix indicà [nt 3] en una carta a l'influent ministre Le Tellier. S'ha destacat [8] que Trobat feu veure a Mazzarino la possibilitat d'afegir el Conflent (fins aquell moment terreny ignorat a les converses) a les terres a reivindicar, atès que queia al nord de la línia de crestes pirinenques. En constituir-se el Consell Sobirà del Rosselló el 7 de juny del 1660, Trobat en fou nomenat per un dels sis càrrecs de conseller i, coneixedor del Dret català, poc després de constituir-se el Consell en va ser nomenat [7] advocat general (segon advocat general, per darrere del rossellonès Francesc Martí i Viladamor, el 1660, i posteriorment advocat general únic, fins al 1680). Del Consell també en va ser nomenat president à mortier (magistrat principal) el 24 de novembre del 1680, i president el 18 d'abril del 1691. Ja n'havia estat el primer membre a fer-hi un discurs en francès, el 1676.

Rebé el nomenament d'intendent de la Generalitat de Perpinyà el 1681, i romangué en el càrrec fins a la mort el 1698. En aquesta capacitat, envià als seus superiors informes molt detallats [nt 4] sobre la província del Rosselló. Cal destacar que el nomenament per a intendent general d'un nadiu de la pròpia regió francesa que havia d'administrar, va ser un cas altament excepcional i possiblement [9] únic.

Participà [10] secundàriament en la repressió dels Angelets de la Terra, investigant (1667-1670) els revoltats antifrancesos i cercant informació per inculpar els dirigents de la revolta i els ciutadans que els haguessin ajudat. El 1674 intervingué en les condemnes dels implicats en la conspiració de Vilafranca de Conflent. A les campanyes de l'Empordà [nt 5] i de la Cerdanya [nt 6] acompanyà l'exercí francès i l'ajudà, tant fent funcions de guia, com d'intermediari per aconseguir recursos de subsistència sobre el terreny. Mercès a una potent xarxa d'informadors i col·laboradors al Principat, aprofità diversos alçaments populars d'àmbit local (1689-1690, revolta dels Barretines [11] o dels Gorretes) contra les tropes castellanes que s'hi hostatjaven, per atiar el foc del descontentament anti-castellà [nt 7][12] entre els vilatans catalans. Per mitjà d'emissaris [13] proporcionà recursos als revoltats [11] i feu promeses de suport francès. En paral·lel, i gràcies a les excel·lents relacions que Trobat tenia amb la cort i el govern francesos, s'escrivia amb el ministre Louvois exagerant el descontentament popular sud-català contra les tropes espanyoles, i demanant-li una actitud més agressiva. Envià memorials a les autoritats reials defensant la necessitat i els avantatges de conquerir militarment tot el Principat i annexar-lo al regne de França, fins i tot indicant estratègies i línies de penetració en un document [14] del 1691. Durant la breu ocupació de Barcelona per les tropes franceses (1697-1698), Trobat fou conseller quart del govern d'aquesta ciutat i n'exercí el càrrec activament (per exemple, dictant la prohibició als barcelonins d'utilitzar armes de foc a la població).

Suggerí i impulsà el lloc de Montlluís com l'indret millor per alçar una fortalesa que protegís el pas de la Cerdanya al Conflent, fortificació que s'acabà fent [15] amb disseny del gran Vauban, a qui Trobat tractà. Per la qualitat dels seus informes sobre les construccions militars al Rosselló, el ministre de la Guerra Louvois, per recomanació de l'intendent Germain Camus de Beaulieu, l'encarregà [7] de supervisar el cost [nt 8] i la intendència dels treballs de fortificació de la província, principalment els de la ciutadella de Montlluís i les muralles de Perpinyà i de Cotlliure. Trobat exercí aquesta tasca amb minuciositat, però també amb astúcia política, i anà sovint a París a retre personalment comptes de les obres, a banda de mantenir [16] una freqüent correspondència amb Louvois. A Perpinyà, proposà, i aconseguí que es fes el 1685, l'arranjament del llit de La Bassa [3] per fer desembocar aquest riu directament a la Tet. Ramon Trobat també tractà de la subordinació de l'estament eclesiàstic nord-català [17] a les autoritats franceses, i per mitjà d'un memorial adreçat al rei, i de la resposta d'aquest, es declarà la subjecció del bisbat d'Elna a l'arquebisbat de Narbona (en comptes del de Tarragona), i l'autoritat del Consell Sobirà del Rosselló en relació amb els judicis eclesiàstics. S'ha dit [18] que Trobat alterà les llistes de candidats al càrrec de cònsol de Perpinyà, a fi de treure'n desafectes i incorporar-hi francesos col·laboracionistes.

En el camp més personal i familiar, Trobat s'emparentà per matrimoni amb el llinatge dels Codolosa, de Vic però de la unió només en nasqué una filla, morta als quatre anys. Provinent d'una família no especialment acabalada, feu moviments vora el poder reial per beneficiar-se de gratificacions i confiscacions, i fer-se un patrimoni al Rosselló (terres al Vernet, la senyoria de Ceret [nt 9] i cases a Millars, 1667-71). Maniobrà [2] per aconseguir diversos càrrecs i beneficis per al seu germà Josep de Trobat, confrontant la via tridentina (la reforma del poder eclesiàstic que atorgava més autoritat al Sant Pare) amb el concordat de Bolonya (l'acord del 1516 que garantia un important grau d'autonomia a la monarquia francesa per regular l'església local al regne). També usà influències i recursos en favor d'un altre parent, el nebot polític Faust Anglada i Codolosa, membre de família noble [nt 10][19] i que nomenà hereu seu.

Gran part dels papers personals d'en Ramon Trobat es conserven [3] a l'Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals.

BibliografiaModifica

NotesModifica

  1. Encara que alguns textos com l'Enciclopèdia Catalana el fan nascut a Perpinyà, estudis més moderns han manifestat que no se'n coneix ni lloc ni data de naixement (Ayats Les premiéres années... (1993), i li han suposat una naixença barcelonina pels anys 1625-1627 (Jané La formació de nissagues de poder... (1998)
  2. « Au mois de septembre 1667, à Barcelone, les Catalans du Principat réfugiés en Roussillon, officiers de justice et de l'armée du roi de France, sont déclarés criminels de lése-majesté et leurs biens sont confisqués. Parmi eux: Josep Fontanella, Francesc Martí, Fructuós Queralt, Felip de Copons, Isidro Prats, Ramon Trobat... »
    Ayats Les premiéres années... (1993) p. 160
  3. « Je fis venir le docteur Trobat le matin avant que d'aller à la Conference et j’examinoy sur les Cartes de la Catalogne la scittuation du Comte de Conflant et la partie de Sardaigne que nous pretendons qui nous doie demeurer »
    — Mazzarino (Jané Catalunya sense Espanya (2009) p. 131)
  4. Mémoire sur le Roussillon, par monsieur de Trobat, intendant de cette province.  Manuscrit 1179 de la biblioteca de l'Assemblea Nacional francesa
    Mémoire de la province de Roussillon, dressé par M. Trobat, premier président au Conseil supérieur du Roussillon, intendant, en l'année 17(15).  Manuscrit 1158 de la biblioteca de l'Assemblea Nacional francesa [Pòstum]
  5. A petició del ministre de la guerra Louvois, l'intendent Beaulieu prengué Trobat amb l'exèrcit francès en la reconquesta del fort de Bellaguarda (1675). Trobat també es féu càrrec de la lleva de contribucions de guerra a l'Empordà el 1676, que al maig ja pujava a 100.000 francs, per pagar la soldada de les tropes franceses (Ayats Les premiéres années... (1993), p. 164)
  6. Assistí al setge i conquesta de Puigcerdà d'abril-maig del 1678 (Jané França i Catalunya al segle XVII (2003), p. 335)
  7. S'ha destacat una animadversió especial de Trobat en contra dels governants i les tropes castellanes (Jané França i Catalunya al segle XVII (2003) p. 354-357 i 367) "gairebé visceral", potser conseqüència de les experiències personals viscudes a la Guerra dels Segadors (Jané L'exili de la Guerra dels Segadors (2009) p. 99)
  8. L'encàrrec a Trobat de supervisar els costos vindria donat pel desinterès en aquestes matèries que mostrava l'enginyer en cap La Motte La Myre (Ayats Louvois et le Roussillon (1996) p. 120)
  9. La senyoria de Ceret havia estat confiscada per Lluís XIV a Josep de Lanuça i de Rocabertí-Pau (1623-1688), comte de Plasència, i el rei en féu donació a Trobat el novembre del 1667 (Capeille Dictionnaire de biographies roussillonnaises (1914) p. 632)
  10. Faust Anglada i Codolosa, o d'Anglada, (Mataró, 1653 - ?) era fill de Joan Baptista d'Anglada i Anglada. El seu pare feu costat a les tropes franceses en les guerres contra la corona espanyola, i per aquesta raó veié els seus béns confiscats; va ser un dels primers capitans del regiment Royal Catalan, i al 1660 hi rebé el comandament de cinc companyies. Morí al setge de Tongres (1677). El seu fill Faust abraçà també la carrera militar, i després de diverses campanyes, el 1676 rebé el títol de cornette (correspondria aproximadament a un sotstinent modern) del regiment "Choiseul-cavalerie". Fou ajudant de camp del mariscal Noailles (Martínez Rodríguez Felip IV i Catalunya (2013) p.171)

ReferènciesModifica

  1. Serra i Puig, Eva «Ressenya crítica de "França i Catalunya al segle XVII", d'Òscar Jané». Recerques, núm. 63, 2011, pàg. 126-130.
  2. 2,0 2,1 Jané i Checa, Òscar. França i Catalunya al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l'època moderna (1640-1700). Cerdanyola del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona, 2003.  ("Ressenya crítica", d'Eva Serra i Puig)
  3. 3,0 3,1 3,2 Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
  4. Jané, Oscar. Catalunya sense Espanya. Ramon Trobat: ideologia i catalanitat a l'empara de França. Barcelona-Catarroja: Editorial Afers, 2009. 
  5. Serra i Puig, Eva «Catalunya després del 1652: recompenses, censura i repressió». Pedralbes, 17, 1997, pàg. 191-216. Comprèn en apèndix la "Llista de delats de crim de lesa magestat en primer cap (segons la crida del 31 de març del 1655, feta per conclusió del sacre reial consell del 28 de març del 1655"
  6. III.2 Ramon Trobat: una evolució personal i ideològica.  A Jané França i Catalunya al segle XVII (2003), p. 329-369
  7. 7,0 7,1 7,2 Ayats, Alain «Les premiéres années de l'Intendance du Roussillon (1660-1681) et l'ascension de Ramon Trobat». Pedralbes, Revista d'Història Moderna, núm. 13 Actes del III Congrés d'Història Moderna de Catalunya, 1993, pàg. 159-166.
  8. Jané, Òscar. Els "exiliats" polítics (agents d'una adaptació electiva) i la "frontera" amb França, p. 255-163.  A: Jané, Òscar (editor). Del Tractat dels Pirineus [1659] a l'Europa del segle XXI: un model en construcció?. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Museu d'Història de Catalunya, 2010. 
  9. Jané França i Catalunya al segle XVII (2003), p. 136
  10. «Ramon de Trobat i Vinyes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. 11,0 11,1 Albareda i Salvadó, Joaquim «Els dirigents de la revolta pagesa de 1687-1689: de barretines a botiflers». Recerques: història, economia, cultura, núm. 20, 1988, pàg. 151-170.
  12. Jané, Òscar «L'exili de la Guerra dels Segadors». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, núm. XX, 2009, pàg. 83-99. DOI: 10.2436/20.1001.01.44.
  13. Jané França i Catalunya al segle XVII (2003), p. 227-232
  14. Espino López, Antonio. El frente catalán en la Guerra de los Nueve Años, 1689-1697 [tesi doctoral]. Barcelona: UAB, 1994. 
  15. Torreilles, Ph «L'Oeuvre de Vauban en Roussillon». Bulletin de la Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. XLII, 1901, pàg. 181-294.
  16. Ayats, Alain «Louvois et le Roussillon». Histoire, économie et société, núm. 15-1, 1996, pàg. 117-122. DOI: 10.3406/hes. 1996. 1857.
  17. Marcet Juncosa, Alícia «El Consell Sobirà del Rosselló al segle XVII». Pedralbes, revista d'història moderna, núm. 13-1, 1993, pàg. 156-157.
  18. Diccionari biogràfic. vol. IV. Barcelona: Albertí, 1970, p. 390. 
  19. Martínez Rodríguez, Miquel Àngel. Felip IV i Catalunya. Barcelona: Fundació Noguera, 2013 (Estudis, 65). ISBN 9788499753164.