Rampó
Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | dècada del 770 Girona |
Mort | 825 (45/55 anys) Barcelona |
Comte de Barcelona | |
820 (Gregorià) – 826 (Gregorià) ← Berà – Bernat de Septimània → | |
Comte de Barcelona | |
820 (Gregorià) – 825 (Gregorià) ← Berà – Bernat de Septimània → | |
Comtat de Girona | |
820 (Gregorià) – 820 (Gregorià) ← Berà – Bernat de Septimània → | |
Comte d'Osona | |
820 (Gregorià) – 825 (Gregorià) ← Borrell I d'Osona – Bernat de Septimània → | |
Comte de Girona | |
820 (Gregorià) – 825 (Gregorià) ← Berà – Bernat de Septimània → | |
Comtat d'Osona | |
820 (Gregorià) – 825 (Gregorià) ← Borrell I d'Osona – Bernat de Septimània → | |
Altres | |
Títol | Comte de Besalú (820–825) |
Després de la deposició forçosa del comte Berà I, Lluís el Pietós, rei dels francs i emperador d'Occident, va considerar prudent encomanar els seus honors (o sigui els seus comtats) a un noble allunyat de la lluita partidista que es duia a terme a la Gòtia.[1] Rampó, que era d'origen franc i no got com el seu predecessor, ja havia servit fidelment a Carlemany, i havia estat l'encarregat de comunicar la mort d'aquest al seu fill i successor Lluís, llavors rei d'Aquitània.
Es creu que Rampó va governar Barcelona, Girona, Besalú i Osona, aquest últim atorgat després de la mort de Borrell d'Osona el 820. Se li van atorgar els títols de Comte i de Marquès, aquest últim reservat únicament als qui governaven comtats fronterers. El 821 la cort d'Aquisgrà va ordenar saquejar el territori musulmà, ordre que degué acomplir-se el 822, en direcció al riu Segre. Es creu que en aquesta expedició va participar també Asnar I Galí comte d'Urgell i Cerdanya (abans comte d'Aragó).
Poca cosa més es coneix de l'actuació d'aquest comte, sembla que va fer un viatge a la cort amb l'abat Mercoral de Sant esteve de Banyoles i que va donar l'autorització a l'abat Donnul d'Albanyà per construir el cenobi de Sant Pere.[1] Probablement, Rampó va morir l'any 825 en l'exercici del seu càrrec[1] que va tardar uns mesos a cobrir-se. Fins a l'assemblea de febrer del 826 a Aquisgrà, l'emperador Lluís el Pietós no va designar substitut i l'escollit va ser Bernat de Septimània, cap del partit de la guerra contra els musulmans i germà petit de Gaucelm, comte d'Empúries i Rosselló i germà de Berà I.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Sobrequés i Callicó, Jaume; Morales i Montoya, Mercè. Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya. Barcelona: Base, abril de 2011, p. 12,13. ISBN 9788415267249.
Precedit per: Berà I |
Comte de Barcelona Comte de Girona 820-825 |
Succeït per: Bernat de Septimània |
Precedit per: Borrell d'Osona |
Comte d'Osona 820-825 |