Ramsdel·lita
La ramsdel·lita o ramsdellita[a] és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al grup de la ramsdel·lita. Rep el seu nom del mineralogista estatunidenc Lewis Stephen Ramsdell (1895-1975), qui va descriure per primera vegada el mineral.[4]
 Ramsdel·lita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mn4+O₂ |
| Epònim | Lewis Stephen Ramsdell (en)  |
| Localitat tipus | districte miner de Lake Valley, comtat de Sierra, Nou Mèxic, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DB.15a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.10 |
| Heys | 7.18.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 4,53 Å; b = 9,27 Å; c = 2,86 Å |
| Color | gris acer a negre |
| Exfoliació | distingible/bona |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | negra mat amb reflexos marronosos |
| Densitat | 4,37 g/cm³⁺ (mesurada); 4,79 g/cm³⁺ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Rmd |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La ramsdel·lita és un òxid de fórmula química Mn4+O₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És una espècie polimorfa de l'akhtenskita i la pirolusita.[5]
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: argutita, cassiterita, plattnerita, pirolusita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, scrutinyita, ishikawaïta, ixiolita, samarskita-(Y), srilankita, itriocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descrita a partir de mostres recollides al districte miner de Lake Valley, dins el comtat de Sierra (Nou Mèxic, Estats Units). Forma cristalls de fins a 1 cm, sovint pseudomorfs, després de la deshidrogenació oxidativa de la groutita o bé per inversió de pirolusita.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramsdel·lita |
- ↑ «Ramsdellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r desembre 2023].
- ↑ «Nomenclàtor». Grup Mineralògic Català. [Consulta: 1r desembre 2023].
- ↑ «Vocabulari de Mineralogia». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 1r desembre 2023].
- ↑ «Ramsdellite». Handbook of mineralogy. [Consulta: 1r desembre 2023].
- ↑ «Ramsdellita». Asturnatura. [Consulta: 1r desembre 2023].
Notes modifica
- ↑ El Nomenclàtor (2023), publicat pel Grup Mineralògic Català, proposa respectar la grafia original publicada per l'Associació Mineralògica Internacional (IMA) per als topònims i antropònims, de tal manera que aquest mineral que rep el nom en honor de Lewis Stephen Ramsdell ha d'anomenar-se ramsdellita.[2] Tant el Diccionari de Geologia (1997) com el Vocabulari de Mineralogia (2000), tots dos publicats per l'IEC, realitzen transcripció fonètica dels noms oficials de l'IMA independentment de l'arrel del nom del mineral. Segons aquest criteri aquest mineral ha d'anomenar-se ramsdel·lita.[3]