Ran (pel·lícula)

pel·lícula de 1985 dirigida per Akira Kurosawa

Ran[1] (乱) és una pel·lícula japonesa dirigida per Akira Kurosawa, estrenada el 1985. La intriga s'inspira en El Rei Lear de William Shakespeare.

Infotaula de pel·lículaRan
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAkira Kurosawa Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióSerge Silberman Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióYoshirō Muraki Modifica el valor a Wikidata
GuióAkira Kurosawa Modifica el valor a Wikidata
MúsicaTōru Takemitsu Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTakao Saito, Asakazu Nakai i Masaharu Ueda Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAkira Kurosawa Modifica el valor a Wikidata
VestuariEmi Wada Modifica el valor a Wikidata
ProductoraAsmik Ace Entertainment i Kadokawa Daiei Studio Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTōhō Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenJapó i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena1r juny 1985 Modifica el valor a Wikidata
Durada160 min i 157 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originaljaponès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeJapó Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost11.500.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació19.000.000 $ (mundial)
4.135.750 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEl Rei Lear Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema bèl·lic i drama Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióJapó Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0089881 Filmaffinity: 782065 Allocine: 45970 Rottentomatoes: m/ran Letterboxd: ran Mojo: ran Allmovie: v40236 TCM: 87663 Metacritic: movie/ran TV.com: movies/ran TMDB.org: 11645 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Al segle xvi, en un Japó destrossat per la guerra, el vell daimyo Hidetora Ichimonji decideix partir les seves propietats entre els seus tres fills per acabar els seus dies feliços i en pau. Però les dissensions entre els tres germans submergiran ràpidament les seves famílies, les seves llars i la regió en el caos.

Segons Stephen Prince, Ran és la «crònica despietada d'una vil set de poder, de la traïció del pare pels seus fills, i de guerres i d'assassinats incessants que acaben destruint tots els personatges principals[2] ».

És el relat de la caiguda del poderós clan Ichimonji per la decisió del seu patriarca Hidetora cedir el control del regne als seus tres fills: Taro, Jiro, i Saburo. Taro, el gran, rep el prestigiós Primer castell i es fa cap del clan Ichimonji, Mentre Jiro i Saburo reben el Segon i el Tercer castells. Jiro i Saburo deuen assistència a Taro, i Hidetora se serveix d'un feix de fletxes per il·lustrar el seu pla.[3] Hidetora ha de continuar sent el cap nominal i conservar el títol de Gran Senyor. Saburo critica la lògica d'aquest pla. Hidetora, diu, ha obtingut el seu poder per la traïdoria, tanmateix espera ingènuament que els seus fills li seran lleials. Hidetora pren aquesta observació com una amenaça i quan el seu servidor Tango defensa Saburo, els desterra tots dos.

Repartiment

modifica

Premis i nominacions

modifica

Nominacions

modifica

Al voltant de la pel·lícula

modifica
  • La dona d'Akira Kurosawa va morir durant la producció de la pel·lícula. Akira es va aturar una jornada abans de reprendre el seu treball.
  • Han calgut dos anys per crear els centenars de vestits necessaris.
  • Kurosawa ha trigat deu anys per fer l'storyboard... en pintura !

Referències

modifica
  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. Prince, Stephen, The Warrior's Camera, Princeton University Press 1999 ISBN 0-691-01046-3, p.284
  3. Es basa EN una paràbola de Mori Motonari: va donar a cadascun dels seus fills una fletxa i els va dir que la trenquessin. Quan ho van haver fet els va ensenyar tres fletxes i els va preguntar si les podien trencar. Tots van fracassar, i Motonari els va ensenyar com és fàcil trencar una fletxa però no tres juntes. Tanmateix, a Ran Saburo trenca el feix sobre el seu genoll i conclou que la lliçó és idiota. El tema de les fletxes en feix que no es pot trencar, ha estat mencionat també per Plutarc quan el rei dels Escites Scilurus, convida, també, els seus fills a continuar units.