Randy Newman
Randall Stuart "Randy" Newman (Los Angeles, 28 de novembre de 1943) és un compositor, arranjador, cantant i pianista estatunidenc per les seves cançons pop de protesta i per la seva música de cinema.[1][2]
Des dels anys 1980, Newman ha treballat principalment com a compositor de música de cinema amb bandes sonores que inclouen Ragtime, The Natural, i Toy Story.
Newman sempre ha obtingut elogis de la crítica, fins i tot quan les seves vendes eren modestes. Ha guanyat una colla de premis, incloent-hi dos Oscar, un premi Emmy, i quatre premis Grammy.
InfànciaModifica
Nascut a Los Angeles, Califòrnia, es traslladava amb la seva família d'origen jueu a Nova Orleans, Louisiana, per viure amb la família de la seva mare. A l'edat d'onze anys torna amb la seva família a Los Angeles. Pertany a una nissaga de compositors dels quals cal esmentar els tres germans del seu pare: Alfred Newman, Lionel Newman i Emil Newman, i els seus cosins Thomas, David, i Joey. Newman assistia a la Universitat de Califòrnia.[3][4]
CompositorModifica
Newman es convertia en un compositor professional molt aviat amb només disset anys; el 1961 va treure el seu primer singel.[5] Les seves primeres cançons eren enregistrades per Gene Pitney, entre d'altres. Fou breument membre de la banda The Tikis, que més endavant es convertirien en Harpers Bizarre, coneguts per la seva versió de l'èxit del 1967 cantat per Paul Simon, Feelin' Groovy. Newman va mantenir una relació musical propera amb Harpers Bizarre, als qui oferia algunes de les seves pròpies composicions, incloent-hi Simon Smith and the Amazing Dancing Bear (més tard realitzat per Scooter i Fozzie the Bear en el primer episodi de The Muppet Show) i Happyland.
El seu àlbum de debut el 1968 Randy Newman ni tan sols va arribar al Billboard Top 200. Tanmateix, molts artistes com Alan Price, Judy Collins, The Everly Brothers, Dusty Springfield, Pat Boone o Peggy Lee van interpretar les seves cançons. El 1970, Harry Nilsson va gravar un àlbum amb composicions de Newman anomenat Nilsson Sings Newman. Aquest disc va ser tot un èxit, i va aplanar el camí per al següent disc de Newman, 12 Songs, on va abandonar els elaborats arranjaments del seu primer àlbum per un so més bàsic que permetia lluir el so del seu piano. Aquest disc va ser aclamat per la crítica, però els temes de les seves cançons (racisme, sexisme, violència...) van fer que no tingués gran èxit comercial en l'era de James Taylor i Three Dog Night (els quals van tenir un gran èxit amb el seu tema Mama Told Me Not to Come). A l'any següent, el seu disc Randy Newman Live va arribar al 191 de la llista Billboard.
El 1972 va publicar el seu disc Sail Away, que assoleix el lloc 163 en aquesta llista, on apareixien cançons com la que dona nom al disc i que va entrar a formar part del repertori de Ray Charles), Burn On on parlava de la contaminació del riu Cuyahoga a Ohio, o potser la més coneguda You Can Leave Your Hat On, que va ser posteriorment interpretada per Joe Cocker, Keb Mo, Tom Jones o Etta James.
En anys posteriors va publicar discs com Good Old Boys, que va arribar al lloc 36 i que va estar 21 setmanes en el Top 200; Little Criminals, on apareixien les cançons Short people o You Light Up My Life (amb aquesta última Debby Boone va estar 10 setmanes en el número 1 de les llistes); Born Again, on apareixia la cançó The Story of a Rock and Roll Band que va interpretar l'ELO; Trouble in Paradise, on estava inclòs el seu èxit I Love L.A.; o Land of Dreams, on recorda la seva joventut a Nova Orleans.
Compositor de cinemaModifica
El treball de Newman com a compositor de cinema va començar el 1971, quan va compondre la música per a la pel·lícula de Bud Yorkin Cold Turkey.
Durant els anys 80, Newman començava a dividir el seu temps entre la composició de bandes sonores i els enregistraments dels seus propis àlbums. Va tornar a treballar per al cinema el 1981 quan va compondre la música de la pel·lícula Ragtime de Milos Forman, per la qual va ser nominat a dos premis Oscar.
El 1984 Newman aconseguia un Grammy i era nominat a l'Oscar per The Natural. Coescrivia component tres cançons per la pel·lícula del 1986 ¡Three Amigos! amb Steve Martin i Lorne Michaels.
Newman componia les pel·lícules de Disney-Pixar: Toy Story, A Bug's Life, Toy Story 2, Monsters, Inc., i Cars. En aquestes partitures aconseguia un estil individual immediatament recognoscible com el seu propi. També signava la pel·lícula de 1996 James and the Giant Peach. D'altres bandes somores escrites per Newman inclouen Avalon, Parenthood, Seabiscuit, Awakenings, The Paper, Meet the Parents, i la seqüela, Meet The Fockers.
Newman tenia la distinció dubtosa de rebre la majoria de nominacions a l'Oscar sense obtenir-ne el premi (15). La seva mala sort es trencava quan rebia l'Oscar per a la Millor Cançó el 2001 per Monstres Inc., amb la cançó If I Didn't Have You. Començava el seu discurs d'acceptació amb No vull la seva llàstima!.
FilmografiaModifica
- 2017: Cars 3
- 2013: Monsters University
- 2010: Toy Story 3
- 2009: The Princess and the Frog
- 2008: Leatherheads
- 2006: Cars
- 2004: Meet the Fockers
- 2003: Seabiscuit
- 2002: Mike's New Car
- 2001: Monsters, Inc.
- 2000: Meet the Parents
- 1999: Toy Story 2
- 1998: A Bug's Life
- 1998: Babe: Pig in the City
- 1998: Pleasantville
- 1997: Cats Don't Dance
- 1996: James And The Giant Peach
- 1996: Michael
- 1995: Toy Story
- 1994: Maverick
- 1994: The Paper
- 1990: Avalon
- 1990: Despertar (Awakenings)
- 1989: Parenthood
- 1986: Els Tres Amigos (Three Amigos!)
- 1984: Grandview, U.S.A.
- 1984: El millor (The Natural)
- 1981: Ragtime
- 1971: Un mes d'abstinència (Cold Turkey)
Premis i nominacionsModifica
Premis OscarModifica
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
1982 | Millor banda sonora | Ragtime | Candidat |
Millor cançó original | Ragtime per "One More Hour" |
Candidat | |
1985 | Millor banda sonora | The Natural | Candidat |
1990 | Millor cançó original | Parenthood per "I Love to See You Smile" |
Candidat |
1991 | Millor banda sonora | Avalon | Candidat |
1995 | Millor cançó original | The Paper per "Make Up Your Mind" |
Candidat |
1996 | Millor banda sonora | Toy Story | Candidat |
Millor cançó original | Toy Story per "You've Got a Friend" |
Candidat | |
1997 | Millor banda sonora | James and the Giant Peach | Candidat |
1999 | Millor banda sonora | Pleasantville | Candidat |
Millor banda sonora | A Bug's Life | Candidat | |
Millor cançó original | Babe: Pig in the City per "That'll Do" |
Candidat | |
2000 | Millor cançó original | Toy Story 2 per "When She Loved Me" |
Candidat |
2001 | Millor banda sonora | Meet the Parents | Candidat |
2002 | Millor cançó original | Monsters, Inc. per "If I Didn't Have You" |
Guanyador[6] |
Millor banda sonora | Monsters, Inc. | Candidat | |
2007 | Millor cançó original | Cars per "Our Town" |
Candidat |
2010 | Millor cançó original | The Princess and the Frog per "Almost There" |
Candidat |
Millor cançó original | The Princess and the Frog per "Down in New Orleans" |
Candidat | |
2011 | Millor cançó original | Toy story 3 per "We Belong Together" |
Guanyador[5] |
Premis Globus d'OrModifica
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
1982 | Millor cançó original | Ragtime per "One More Hour" |
Candidat |
1990 | Millor cançó original | Parenthood per "I Love to See You Smile" |
Candidat |
1991 | Millor banda sonora original | Avalon | Candidat |
1996 | Millor cançó original | Toy Story per "You Got a Friend in Me" |
Candidat |
1999 | Millor banda sonora original | A Bug's Life | Candidat |
2000 | Millor cançó original | Toy Story 2 per "When She Loved Me" |
Candidat |
Premis BAFTAModifica
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
1983 | Millor cançó original | Ragtime per "One More Hour" |
Candidat |
Premis EmmyModifica
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
1991 | Millor música i lletres | Cop Rock | Guanyador |
2004 | Millor tema musical principal | Monk | Guanyador |
2010 | Millor música i lletres | Monk | Guanyador |
Premis GrammyModifica
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
1983 | Millor àlbum de banda sonora original escrita per a pel·lícula o especial de televisió | Ragtime | Candidat |
1985 | Millor composició instrumental | The Natural | Guanyador |
1990 | Millor cançó escrita per a pel·lícula o televisió | Parenthood per "I Love To See You Smile" |
Candidat |
1992 | Millor composició instrumental escrita per a pel·lícula o televisió | Avalon | Candidat |
Millor composició instrumental escrita per a pel·lícula o televisió | Despertar | Candidat | |
2000 | Millor composició instrumental escrita per a pel·lícula, televisió o mitjà visual | A Bug's Life | Guanyador |
Millor cançó escrita per a pel·lícula, televisió o televisió o mitjà visual | A Bug's Life per "The Time Of Your Life" |
Candidat | |
2001 | Millor cançó escrita per a pel·lícula, televisió o televisió o mitjà visual | Toy Story 2 per "When She Loved Me" |
Guanyador |
Millor àlbum de banda sonora per a pel·lícula, televisió o mitjà visual | Toy Story 2 | Candidat | |
2003 | Millor cançó escrita per a pel·lícula, televisió o televisió o mitjà visual | Monsters, Inc. per "If I Didn't Have You" |
Guanyador |
Millor àlbum de banda sonora per a pel·lícula, televisió o mitjà visual | Monsters, Inc. | Candidat | |
2004 | Millor àlbum de banda sonora per a pel·lícula, televisió o mitjà visual | Seabiscuit | Candidat |
2007 | Millor cançó escrita per a pel·lícula, televisió o televisió o mitjà visual | Cars per "Our Town" |
Guanyador |
Millor àlbum de banda sonora compilatori per a pel·lícula, televisió o mitjà visual | Cars | Candidat | |
2011 | Millor àlbum de banda sonora per a pel·lícula, televisió o televisió o mitjà visual | Toy story 3 | Guanyador |
Millor cançó escrita per a pel·lícula, televisió o mitjà visual | The Princess and the Frog per "Down in New Orleans" |
Candidat |
ReferènciesModifica
- ↑ «Randy Newman». Encyclopædia Britannica [Consulta: 27 juny 2017].
- ↑ Winkler, Peter; Middleton, Richard (ed.). «Randy Newman's Americana». A: Reading Pop: Approaches to Textual Analysis in Popular Music: Approaches to Textual Analysis in Popular Music. Oxford University Press, USA, 8 de juny de 2000, p. 27–57. ISBN 978-0-19-158821-1.
- ↑ Hile, Kevin. The Handy California Answer Book. Visible Ink Press, 19 de setembre de 2016, p. 393. ISBN 978-1-57859-622-5.
- ↑ Hischak, Thomas S. The Oxford Companion to the American Musical: Theatre, Film, and Television. Oxford University Press, USA, 2 de juny de 2008, p. 529–530. ISBN 978-0-19-533533-0.
- ↑ 5,0 5,1 Manrique, Diego A. «Randy Newman y el plan que no funcionó El compositor estadounidense recibe su segundo Oscar por la canción de Toy Story 3». El País, 28-02-2011 [Consulta: 27 juny 2017].
- ↑ Manrique, Diego A. «"Soy uno de los cantautores más vagos de la historia"». El País, 15-10-2008 [Consulta: 27 juny 2017].