Obre el menú principal

Ranuccio Farnese (cardenal)

Ranuccio Farnese, anomenat il cardinalino, ( Valentano, Estats Pontificis 1530 - Parma, Ducat de Parma 1565 ) fou un prelat, membre de la Dinastia Farnese, que va esdevenir cardenal.

Infotaula de personaRanuccio Farnese
Tizian Portrait of Ranuccio Farnese.jpg
Retrat de Ranuccio Farnese als 12 anys, per Ticià
Biografia
Naixement 11 agost 1530
Valentano Tradueix
Mort 29 octubre 1565 (35 anys)
Parma (Itàlia)
Lloc d'enterrament Basílica de Sant Joan del Laterà
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg  Cardenal 

16 desembre 1545 (Gregorià) –
  Bisbe catòlic 

Dades personals
Religió Església Catòlica
Formació Universitat de Pàdua
Universitat de Bolonya
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Participà en
5 setembre 1559conclave de 1559
15 maig 1555conclave de maig de 1555
1555 (Gregorià)Conclave d'abril de 1555
29 novembre 1549Conclave de 1549-50
Família
Pares Pere Lluís I de ParmaGerolama Orsini
Germans Victòria Farnese, Octavi I de Parma, Alexandre Farnese i Orazio Farnese, Duke of Castro Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Va néixer l'11 d'agost de 1530 a la ciutat de Valentano, població que en aquells moments estava sota domini dels Estats Pontificis i que posteriorment passà a mans de la família Farnese. Fou el quart fill del duc Pere Lluís I de Parma i Girolama Orsini. Per línia paterna fou nét del papa Pau III i germà de d'Alexandre Farnese i Octavi I de Parma.

Morí el 29 d'octubre de 1565 a la ciutat de Parma, i fou enterrat a la catedral de Parma, si bé posteriorment el seu cos fou traslladat a la Basílica de Sant Joan del Laterà de Roma.

Vida religiosaModifica

Als 12 anys va ser nomenat prior dels Cavallers de Malta a Sant Joan de Forlani de Venècia. El 16 de desembre de 1545, als 15 anys, fou nomenat cardenal pel seu propi avi, juntament amb Pedro Pacheco Ladrón de Guevara i Enric de Portugal, sent un dels nomenaments més joves de la història i motiu pel qual rebé el seu sobrenom.

Fou administrador de la diòcesi de Nàpols i del Patriarcat Llatí de Constantinoble, sent nomenat posteriorment arquebisbe de Nàpols (1544-1550), així com de Ravenna (1549-1564) i Sabina (1565).

Fou mecenes de Federico Commandino, un important traductor de treballs matemàtics de l'Antiga Grècia.