Raquel Rodrigo

actriu i cantant

Raquel Rodríguez López, coneguda artísticament com a Raquel Rodrigo, (l'Havana, 11 de març de 1915-Madrid, 18 de març de 2004), va ser una actriu i cantant que va exercir la seva carrera professional a Espanya.

Infotaula de personaRaquel Rodrigo
Raquel Rodrigo.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 març 1915 Modifica el valor a Wikidata
l'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 març 2004 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1932 Modifica el valor a Wikidata –  1997 Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0735018 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

 
Raquel Rodrigo en 1944

Filla d'emigrants gallecs, neix a Cuba però viu els seus primers anys a Puerto Rico i Veneçuela, fins que la seva família es trasllada a Madrid a l'edat de sis anys. Cursa els seus estudis reglats a l'Instituto Escuela, alhora que rep classes de cant, dansa i dicció. Va començar la carrera de medicina però la va abandonar per dedicar-se al teatre.

Va debutar al cinema a la primera pel·lícula parlada rodada a Espanya: Carceleras (1932), de José Buchs. Va ser considerada una de les actrius més importants del període de la Segona República espanyola, en part pels seus papers a La verbena de la Paloma (1935) i El barbero de Sevilla (1938), ambdues de Benito Perojo, i també per Madre Alegría (1937), o El rey que rabió (1940), de José Buchs.

Després de la Guerra Civil espanyola va treballar sobretot al teatre, destacant en la revista Doña Mariquita de mi corazón, de José Muñoz Román, i en diversos papers secundaris al cinema, fins que va contraure matrimoni amb Manuel Iglesias Vega, abandonant la seva carrera artística en 1962.

Una vegada es va separar torna a actuar de manera esporàdica, amb diverses aparicions a la ràdio i la televisió. Al teatre va protagonitzar la taquillera Sé infiel y no mires con quién, amb Pedro Osinaga, que va estar en cartellera durant tota la dècada de 1970.

A partir dels anys 70 torna al cinema, treballant amb directors com ara Vicente Escrivá, Pedro Olea o Álvaro Sáenz de Heredia.

En novembre de 1995 va rebre un homenatge durant els actes de celebració del centenari del cinema espanyol. En 1996 va rebre la medalla d'or de l'Academia per la seva trajectòria artística en la que va treballar en tots els àmbits de l'espectacle, adaptant-se sempre a les característiques de l'època.

Va morir l'any 2004, després d'una intervenció quirúrgica per tractar un càncer.

Filmografia (selecció)Modifica

CinemaModifica

TelevisióModifica

Any Sèrie Episodi
1966 Novela Resurección II
1974 La casa de las locas III
La casa de las locas IV
Oblomov
1976 El Teatro Madre el drama padre
1978 Novela Resurección (de Leon Tolstoi)
Pepita Jiménez
Pepita Jiménez II
Pepita Jiménez III
Pepita Jiménez V
Memorias del cine español Prólogo: Los años 30
1981 Estudio 1 Hoy es fiesta II
1982 Ramón y Cajal Cajal en Valencia
1984 La noche del cine español Emès el 28 de maig de 1984
1985 La huella del crimen El caso de las envenenadas de Valencia
La comedia musical española El sobre verde
Las de Villadiego
Róbame esta noche
1986 Tristeza de amor Más se perdió en Cuba
1996 Cine de barrio Emès el 23 de març de 1996
1997 Andalucía, un siglo de fascinación Ojos verdes
2000 Cine de barrio Emès el 8 de gener de 2000
2003 Emès el 16 d'agost de 2003

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica