Rasa de la Rovira
riu de Riner i Pinós
La Rasa de la Rovira,[2] que en la seva capçalera rep el nom de Rasa del Clot del Cirer,[3] és un torrent afluent per l'esquerra de la Riera de Llanera que neix a poc menys d'un km. al nord-oest del poblet de Su.
Tipus | curs d'aigua ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
Cota inicial | 795 m ![]() | ||||
Entitat territorial administrativa | Riner (Solsonès) ![]() | ||||
Lloc | Su ![]() | ||||
Final | |||||
Cota final | 572 m ![]() | ||||
Entitat territorial administrativa | Solsonès (Catalunya) ![]() | ||||
Lloc | Pinós ![]() | ||||
Desembocadura | riera de Llanera ![]() | ||||
| |||||
Afluents | 16 (8xD i 8xE)[1]
| ||||
Conca hidrogràfica | conca de l'Ebre ![]() | ||||
Característiques | |||||
Dimensió | 5,08 (![]() | ||||
Superfície de conca hidrogràfica | 11,73 km² ![]() | ||||
Pendent | 4,4 % | ||||
Municipis per on passa
modificaDes del seu naixement, la Rasa de la Rovira passa successivament pels següents termes municipals.
Longitud (en m.) | % del recorregut | |
---|---|---|
Per l'interior del municipi de Riner | 1.403 | 27,58% |
Per l'interior del municipi de Pinós | 3.684 | 72,42% |
Xarxa hidrogràfica
modificaLa xarxa hidrogràfica de la Rasa de la Rovira està constituïda per 42 cursos fluvials que sumen una longitud total de 29.649 m.
Distribució municipal
modificaEl conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Rasa de la Rovira transcorre pels següents termes municipals:
Distribució per municipis de la xarxa[4] | |||
Municipi | Cursos o trams | Longitud que hi transcorre | |
---|---|---|---|
Riner | 13 | 5.690 m. | |
Pinós | 33 | 23.959 m. |
Principals afluents
modifica
Principals afluents de la Rasa de la Rovira | ||||||
Per la dreta | Cota (en m.)del naixement |
Cota (en m.)de la confluència |
m. longitud curs principal |
m de la seva xarxa hidrogràfica |
Ha. de la seva conca |
Per l'esquerra |
---|---|---|---|---|---|---|
777 | 604 | 3.868 | 15.522 | 642,6 | Rasa del Molí de Moixons |
Enllaços externs
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
- ↑ Aquest topònim no figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, però sí a l'edició digital del mapa de Catalunya de l'ICC (escales 1:10.000 i 1:5.000).
- ↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.