Obre el menú principal

La Rasa de la Rovira,[3] que en la seva capçalera rep el nom de Rasa del Clot del Cirer,[4] és un torrent afluent per l'esquerra de la Riera de Llanera que neix a poc menys d'un km. al nord-oest del poblet de Su.

Infotaula de geografia físicaRasa de la Rovira
Mapa Rovira-Moixons-Tristany.jpg
Tipus Riu
Ubicació
Cota inicial 795[1]
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaSolsonès
MunicipiRiner
Localització Solsonès.
Cota final 572[1]
 41° 52′ 28″ N, 1° 30′ 43″ E / 41.87430833°N,1.51194444°E / 41.87430833; 1.51194444
Afluent
16 (8xD i 8xE)[1]
Dades i xifres
Dimensions 5.087 m[2]  m (Llargada
Superfície 1.173,2[2]
Pendent 4,4 %
Desnivell 223
Modifica les dades a Wikidata

Municipis per on passaModifica

Des del seu naixement, la Rasa de la Rovira passa successivament pels següents termes municipals.

M u n i c i p i s[1]
Longitud (en m.) % del recorregut
Per l'interior del municipi de Riner 1.403 27,58%
Per l'interior del municipi de Pinós 3.684 72,42%

Xarxa hidrogràficaModifica

La xarxa hidrogràfica de la Rasa de la Rovira està constituïda per 42 cursos fluvials que sumen una longitud total de 29.649 m.

Distribució municipalModifica

El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Rasa de la Rovira transcorre pels següents termes municipals:

Distribució per municipis de la xarxa[5]
Municipi Cursos o trams Longitud que hi transcorre
Riner 13 5.690 m.
Pinós 33 23.959 m.

Principals afluentsModifica


Principals afluents de la Rasa de la Rovira
Per la dreta Cota (en m.)del
naixement
Cota (en m.)de
la confluència
m. longitud
curs principal
m de la seva
xarxa hidrogràfica
Ha. de la seva
conca
Per l'esquerra
777 604 3.868 15.522 642,6 Rasa del Molí de Moixons

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
  2. 2,0 2,1 Xarxa de rius de les conques principals de Catalunya
  3. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  4. Aquest topònim no figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, però sí a l'edició digital del mapa de Catalunya de l'ICC (escales 1:10.000 i 1:5.000).
  5. La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.