Raspinell comú

El raspinell[1] (Certhia brachydactyla), també conegut com a pica-soques[2] tot i que no se l'ha de confondre amb el pica-soques (Sitta europaea), és un ocell petit i força comú que viu en ambients forestals d'Europa.

Infotaula d'ésser viuRaspinell comú i Raspinell comú Modifica el valor a Wikidata
Certhia brachydactyla Modifica el valor a Wikidata
Boomkruiper1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes1,16 g (pes al naixement)
8,4 g (pes d'adult) Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22711249 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCerthiidae
GènereCerthia
EspècieCerthia brachydactyla Modifica el valor a Wikidata
(Brehm, 1820)
Distribució
Sttreecreepereurope.png
Modifica el valor a Wikidata

MorfologiaModifica

  • Fa 12,5 cm.
  • Té el mantell de color bru, amb un ratllat fosc i clar; la part inferior és blanquinosa i té un bec fi i corbat, que li serveix per extreure insectes i aràcnids dels intersticis de les escorces dels arbres.

AlimentacióModifica

Cerca insectes enfilant-se en espiral pels troncs dels arbres i recolzant-se amb la cua.

HàbitatModifica

És sedentari i es troba per tot Catalunya, menys a les zones desforestades. Abunda molt més que el raspinell pirinenc, justament al revés d'allò que passa a la resta d'Europa. A Catalunya, el pirinenc es localitza als Pirineus, on, en certes àrees, també es troba el comú, fet que encara dificulta més la seua identificació. El pirinenc prefereix boscos de caducifolis i avetoses humides, mentre que l'altre, més adaptable i no tan exigent quant al tipus d'arbres, ocupa pinedes, alzinars i, en general, arbredes menys humides.

ReproduccióModifica

Necessiten arbres vells perquè fan el niu en les cavitats que en deixa l'escorça. Les omplen d'herbes seques i folren el conjunt amb plomes, llana i bocins d'escorça. A l'abril-maig la femella pon 4 o 5 ous que han de ser covats durant 15 dies, més o menys els mateixos que transcorren abans que els petits no deixin el cau. Els novells són alimentats per tots dos pares, els quals tenen el curiós costum de recórrer els arbres fent unes espirals ascendents.

Confusió amb altres espèciesModifica

Una espècie molt semblant és el raspinell pirinenc (Certhia familiaris), molt estesa pel nord i l'est d'Europa però que als Països Catalans només trobem al Pirineu. Aquesta darrera espècie té unes celles blanques més marcades, per sota és d'un blanc més pur i té el bec un xic més curt.[3]

ReferènciesModifica

  1. «raspinell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «pica-soques». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 98. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externsModifica