Ratpenat bru dels graners
El ratpenat bru dels graners (Eptesicus serotinus) és una espècie europea d'aspecte robust.
Eptesicus serotinus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 0,341 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 7911 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Vespertilionidae |
| Gènere | Eptesicus |
| Espècie | Eptesicus serotinus (Schreber, 1774) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Vespertilio serotinus |
| Distribució | |
 | |
Descripció modifica
Té ales allargades i una cua que sobrepassa poc més de 3 mm de l'uropatagi. Les orelles són relativament curtes: doblegades endavant arriben a la meitat de la distància entre l'ull i l'extrem del musell. El tragus, de forma més o menys linear i amb la punta arrodonida, fa aproximadament 1/3 de la llargada de l'orella i presenta un petit lòbul a la base.
Pelatge llarg, de color marró fumat pel dors i de color marró groguenc pel ventre, amb una línia de demarcació mal definida entre les dues coloracions. Les orelles i el musell són negres, i el patagi de color marró negrós. Les cries presenten tonalitats més fosques que els adults.
Dimensions corporals: cap + cos (62 - 82 mm), cua (39 - 65 mm), avantbraç (48 - 58 mm) i envergadura alar (315 - 380 mm).
Pes: 15 - 35 g.
Hàbitat modifica
Ocupa hàbitats diversos, però els que més freqüenta són les llacunes salobres costaneres, els horts i altres llocs habitats, on s'amaga en construccions humanes, forats dels arbres i esquerdes de les roques.
Distribució modifica
Es troba per la major part dels continents europeu i asiàtic. És present a les Illes Balears[1].
Costums modifica
Ix a caçar al capvespre, amb un vol lent, entre els 6 i els 10 m d'altura, que descriu corbes amples.
A l'estiu les femelles poden formar petites colònies de cria que gairebé mai no excedeixen la vintena d'individus.
Sinònims modifica
- gabonensis, Trouessart, (1897).
Subespècies modifica
- E. serotinus serotinus, Schreber, (1774).
- E. serotinus andersoni, Dobson, (1871).
- E. serotinus boscai, Cabrera, (1904).
- E. serotinus horikawai, Kishida, (1924).
- E. serotinus pachyomus, Tomes, (1857).
- E. serotinus pallens, Miller, (1911).
- E. serotinus pashtonus, Gaisler, (1970).
- E. serotinus shirazensis, Dobson, (1871).
- E. serotinus turcomanus, Eversmann, (1840).
Espècies semblants modifica
- Eptesicus isabellinus: abans, E. serotinus isabellinus, Temminck, (1840).
Referències modifica
- ↑ Alcover, 1988, p. 100.
Bibliografia modifica
- Alcover, Josep Antoni. Els mamífers de les Balears. Palma: Editorial Moll, 1988. ISBN 84-273-0265-7.
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 86-87.
- Fordham et al. (2006). Eptesicus serotinus. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 15 desembre 2007 (en anglès).
