Obre el menú principal

El ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) és, tal com el seu nom indica, el ratpenat de ferradura més gran.

Infotaula d'ésser viuRatpenat de ferradura gros
Rhinolophus ferrumequinum
Grand Rhinolophe 2.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 19517
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreChiroptera
FamíliaRhinolophidae
GènereRhinolophus
EspècieRhinolophus ferrumequinum
(Schreber, 1774)
Distribució
Rhinolophus ferrumequinum range Map.png
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

DescripcióModifica

És d'aspecte robust i ales curtes i amples. Les orelles, ben desenvolupades i doblegades endavant, sobrepassen en alguns mm l'extrem del musell.

El pelatge és marró grisós pel dors, de vegades amb tonalitats vermelloses, i blanc grisós o blanc grogós pel ventre. Les orelles i el patagi són de color gris clar, de vegades amb un matís morat. Els individus joves mostren una coloració més clara i grisosa que els adults.

Dimensions corporals: cap + cos (50 - 75 mm), cua (30 - 43 mm), avantbraç (51 -61 mm) i envergadura alar (350 -400 mm).

Pes: 16 - 34 g.

HàbitatModifica

Boscos i zones cobertes, sempre que hi pugui trobar refugis adequats, com ara coves, mines i túnels. Eminentment cavernícola, no habita mai dins les grans poblacions, però de vegades es pot refugiar en edificis rurals foscos i tranquils.

DistribucióModifica

CostumsModifica

Es desperta quan el sol ja s'ha post i roman actiu tota la nit, llevat que faci vent o plogui. El seu vol és a base de planatges curts i no sol superar els 3 m d'altura.

Sovint comparteix el refugi amb altres ratpenats de ferradura o d'altres gèneres.

Quan arriba l'hivern és un dels primers ratpenats a retirar-se; s'amaga en coves, avencs i mines abandonades, sol o en petits grups, i entra en letargia.

SinònimsModifica

  • colchicus Satunin (1912).
  • equinus Müller (1776).
  • germanicus Koch (1865).
  • hippocrepis Schank (1798).
  • homodorensis, Daday (1887).
  • homorodalmasiensis, Daday (1885).
  • insulanus, Barrett y Hamilton (1910).
  • italicus, Koch (1865).
  • major, É.Geoffroy (1803).
  • major, Kerr (1792:99).
  • martinoi, Petrov (1940).
  • obscurus, Cabrera (1904).
  • perspicillatus, Blumenbach (1779).
  • solea, Zimmermann (1777).
  • typicus, K. Andersen (1905).
  • ungula, Boddaert (1785).
  • unihastatus, É.Geoffroy, (1803).

SubespèciesModifica

  • R. f. cretiam, Iliopoulou-Georgudaki y Ondrias (1985).
  • R. f. ferrumequinum, Schreber (1774).
  • R. f. irani, Cheesman (1921).
  • R. f. korai, Kuroda (1938).
  • R. f. nippon, Temminck (1835).
  • R. f. proximus, Andersen (1905).
  • R. f. tragatus, Hodgson (1835).

Espècies semblantsModifica

Es diferencia de la resta de ratpenats de ferradura per la mida més grossa i per la morfologia de les excrescències nasals.

ReferènciesModifica

  1. Alcover, 1988, p. 87.

BibliografiaModifica