Ray Ventura

músic francès

Ray Ventura (París, 16 d'abril de 1908 - Ciutat de Palma, Illes Balears, 29 de març de 1979) fou un músic francès.

Infotaula de personaRay Ventura
Ray Ventura.jpg
modifica
Biografia
Naixement16 abril 1908 modifica
9è districte de París (França) modifica
Mort29 març 1979 modifica (70 anys)
Palma (Mallorca) modifica
Lloc d'enterramentCementiri des Batignolles modifica
Dades personals
FormacióLycée Janson-de-Sailly modifica
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra, músic de jazz, líder de banda, compositor i cantant modifica
GènereJazz modifica
Família
ParentsSacha Distel (nebot) modifica

IMDB: nm0893364 Musicbrainz: 246d8d12-dd71-4b2d-9958-ac2379435221 Discogs: 456381 Find a Grave: 13405815 Modifica els identificadors a Wikidata

Féu els estudis de piano i harmonia amb Louis Aubert. El 1926, Ray Ventura formà, amb alguns companys de classes de música, l'orquestra The Collegiate Five, que durant els anys 1927 i 1928 es convertí en l'orquestra més popular de França. El 1929, el conjunt enregistrà el seu primer disc.

Dintre de la seva discografia cal destacar les següents gravacions:

  • Fantastique (1932),
  • Tout va tres bien madame la marquise (1935),
  • Vous qui passez sans me voir (1936),
  • L'amour est passé pres de vous (1937),
  • Qu’est qu’on attend pour être hereux (1938), i tantes altres.

Ray Ventura i el seu conjunt gravaren el 1929 pel segell Columbia i posteriorment, entre febrer de 1929 i novembre de 1931 ho feren per a Odeon; entre desembre de 1931 i abril de 1935 fou el segell Decca el que s'encarregà de portar a l'acetat les seves cançons. Entre maig i gener de 1940 ho feren per a Pathé-Marconi, i entre novembre de 1940 i juny de 1941 enregistraren pel segell Elite Special. També i a conseqüència de la immensa popularitat de què gaudia Ray Ventura, filmaren nombroses pel·lícules, entre es que cal destacar:

  • L'amour à l’americaine (1931).
  • Minuit Place Pigalle (1934),
  • Tout va tres bien (1936),
  • Feu de joie (1938),
  • Mademiselle s’amuse (1947),
  • Une femme par jour (1949),
  • Nous Irons à París (1962),

També va estar a Sud-amèrica en una gira que avarcà Brasil, Xile, Argentina i Uruguai, i arreu revalidaren els seus èxits aconseguits per Europa.

BibliografiaModifica