Raymond Barre
Raymond Barre (Saint-Denis, illa de la Reunió, 1924 – París, 2007) fou un economista i polític francès de centredreta que fou Primer Ministre de França entre 1976 i 1981.[1]
Biografia modifica
Va néixer el 12 d'abril de 1924 a la ciutat de Saint-Denis, població situada al departament d'ultramar de l'illa de la Reunió.[2] Va estudiar economia i ciències polítiques a La Sorbona, i posteriorment fou professor d'economia de l'Institut d'Estudis Polítics de París[3] i des de 1963 catedràtic d'economia política de la facultat de dret de París.[4]
President de diverses institucions culturals franceses i internacionals, va publicar nombrosos articles i alguns llibres de tema polític. Morí el 25 d'agost de 2007 a l'hospital militar de la ciutat de París a conseqüències de problemes coronaris.
Activitat política modifica
Política europea modifica
Membre de la Unió per a la Democràcia Francesa (UDF) entre 1959 i 1962 fou director del gabinet del Ministeri d'Indústria i Comerç. L'any 1967 fou nomenat Comissari Europeu de la Comissió Rey pel president Charles de Gaulle,[5] obtenint el càrrec de Vicepresident i Comissari Europeu d'Assumptes Econòmics i Financers,[6] càrrec aquest últim que també va desenvolupar en les Comissions Malfatti i Mansholt.[7][8]
Política nacional modifica
Al seu retorn a la política francesa fou nomenat el gener de l'any 1976 Ministre de Comerç Exterior en el govern de Jacques Chirac.[9] L'agost d'aquell mateix any fou nomenat per Valéry Giscard d'Estaing Primer Ministre de França en substitució de Jacques Chirac, ocupant així mateix la cartera d'Economia i Finances del govern. Va abandonar el Ministeri d'Economia el 1978, mantenint el càrrec de Primer Ministre fins a la derrota electoral de Giscard d'Estaing el 1981.[10] Des del seu càrrec va desenvolupar una política econòmica d'austeritat.[9][11]
Després de l'accés dels socialistes al poder entre 1981 i 1986, durant el període de 'cohabitació' de 1986-88, es mantingué al marge de l'acord de govern pres pels dos grans partits conservadors: RPR i UDF. Escollit membre de l'Assemblea Nacional francesa els anys 1988, 1993 i 1997, fou el candidat de la UDF a les presidencials franceses l'any 1988,[12] quedant en tercera posició darrere el socialista François Mitterrand i el neo-gaullista Jacques Chirac. Fou alcalde de Lió entre 1995 i 2001, any en el qual renuncià a continuar en el càrrec.
Obres publicades modifica
- 1950: La Période dans l'analyse économique - une approche à l'étude du temps.
- 1959: Traité d'Économie Politique.
- 1958: Le Développement économique : Analyse et Politique.
- 1973: L'homme est un animal économique.
- 1981: Une politique pour l'avenir.
- 1983: Que sais-je ? La désinflation.
- 1984: Réflexions pour demain.
- 1987: Au tournant du siècle.
- 1988: Questions de confiance.
- 2000: Un goût de liberté.
- 2001: Entretiens.
- 2007: L'Expérience du pouvoir, conveses amb Jean Bothorel.
Referències modifica
- ↑ «Raymond Barre». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 maig 2023].
- ↑ Pellissier, Pierre. Un certain Raymond Barre (en francès). (Hachette) réédition numérique FeniXX, 1977. ISBN 978-2-7062-3125-4.
- ↑ Remilleux, Jean-Louis. Les Barristes: Les hommes de Raymond Barre. Rites et codes d'une nouvelle famille. La stratégie des réseaux. Les ministrables (en francès). FeniXX réédition numérique, 1987. ISBN 978-2-402-24209-7.
- ↑ «Barre, Raymond (1924-2007)». persee.fr. [Consulta: 7 maig 2023].
- ↑ Cini, Michelle. The European Commission: Leadership, Organisation, and Culture in the EU Administration (en anglès). Manchester University Press, 1996, p. 54. ISBN 978-0-7190-4149-5.
- ↑ Warlouzet, Laurent «The European Commission facing crisis: social, neo-mercantilist and market-oriented approaches (1967–85)». European Review of History: Revue européenne d'histoire, 26, 4, 04-07-2019, pàg. 703–722. DOI: 10.1080/13507486.2019.1604636. ISSN: 1350-7486.
- ↑ Andry, Aurélie Dianara. Social Europe, the Road Not Taken: The Left and European Integration in the Long 1970s (en anglès). Oxford University Press, 2023-02-09, p. 115. ISBN 978-0-19-286709-4.
- ↑ Hofmann, Paul «Malfatti of Italy Is Named To Head Common Market» (en anglès). The New York Times, 30-05-1970. ISSN: 0362-4331.
- ↑ 9,0 9,1 Piastra, Raphaël «A propos de Raymond Barre, Premier ministre (1976-1981)». La Revue administrative, 62, 372, 2009, pàg. 581–588. ISSN: 0035-0672.
- ↑ Johnson, Douglas. «Raymond Barre» (en anglès). independent.co.uk, 26-08-2007. [Consulta: 7 maig 2023].
- ↑ Howarth, David. Raymond Barre: Modernising France through European Monetary Cooperation (en anglès). Oxford University Press, 2016-08. ISBN 978-0-19-873591-5.
- ↑ Frears, John «The 1988 French Presidential Election» (en anglès). Government and Opposition, 23, 3, 1988-07, pàg. 276–289. DOI: 10.1111/j.1477-7053.1988.tb00085.x. ISSN: 0017-257X.
| Precedit per: Sicco L. Mansholt, Robert Marjolin i Giuseppe Caron |
Vicepresident de la Comissió Europea 1967-1970 |
Succeït per: Sicco L. Mansholt i Wilhelm Haferkamp |
| Precedit per: Robert Marjolin |
Comissari Europeu d'Assumptes Econòmics i Financers 1967-1973 |
Succeït per: Wilhelm Haferkamp |
| Precedit per: Norbert Segard |
Ministre de Comerç Exterior 1976 |
Succeït per: André Rossi |
| Precedit per: Jacques Chirac |
Primer Ministre de França 1976-1981 |
Succeït per: Pierre Mauroy |
| Precedit per: Jean-Pierre-Fourcade |
Ministre d'Economia i Finances 1976-1978 |
Succeït per: René Monory |
| Precedit per: Michel Noir |
Alcalde de Lió 1995-2001 |
Succeït per: Gérard Collomb |
Enllaços externs modifica
- Informació de Raymond Barre (castellà)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raymond Barre |