Raymond Depardon
Raymond Depardon (6 de juliol de 1942, Villefranche-sur-Saône, França) és un fotògraf, realitzador i fotoperiodista francès, cofundador de l'agència de fotografia Gamma.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 juliol 1942 ![]() Villefranche-sur-Saône (França) ![]() |
Nacionalitat | ![]() |
Activitat | |
Ocupació | fotògraf, guionista, director de fotografia, fotoperiodista, director de cinema, realitzador de documentals ![]() |
Ocupador | Gamma, director (1973–) Gamma, fundador (1967–) Paris Match ![]() |
Membre de | Agència Magnum (1978–) ![]() |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Claudine Nougaret ![]() |
Premis | |
| |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Als dotze anys s'inicia en el món de la fotografia prenent fotos de la granja familiar.[2] L'any 1956 entra a treballar com a ajudant a l'estudi de fotografia i òptica del seu poble i posteriorment inicia un curs per correspondència fins que l'any 1958, amb setze anys, es trasllada a París i comença a col·laborar, com a fotògraf independent, amb l'agència Dalmas.
A 1966 coneix a Gilles Caron i funda amb ell i d'altres fotògrafs l'agència Gamma, fet que els portarà a viatjar junts per tot el món, començant per l'Àfrica i Orient Pròxim.
El 1969 realitza el seu primer documental dedicat al txec, Jan Palach[1] i el següent any és fet presoner al Txad amb en Gilles Caron, qui desapareixerà poc després a Cambodja, fet que porta a en Raymond a abandonar el reportatge fotogràfic durant un parell d'anys.
L'any 1973 es fa càrrec de la direcció de l'agència Gamma i realitza un llibre, en col·laboració amb Chas Gerretsen i David Burnett, dedicat al Xile de Pinochet amb el que guanyaran el premi Robert Capa. Entre els anys 1974 i 1977, va cobrir el segrest de l'etnòloga francesa, Françoise Claustre, al nord del Txad.[2] L'any 1978 deixa Gamma i s'uneix a Magnum Photos
El 1984 és convidat a participar en un important projecte consistent en inventariar el paisatge rural i urbà francés (DATAR).
Com a director de cinema, ha rebut tres Premis César i ha estat candidat als Oscar.
Filmografia
modifica- 1963: Venezuela
- 1969: Jan Palach (curtmetratge).
- 1970: Tchad 1 - l'Embuscade (curtmetratge).
- 1973: Iemen - Arabie heureuse
- 1974: 1974, une partie de campagne
- 1975: Tchad 2 (curtmetratge).
- 1976:
- Tibesti Too (curtmetratge).
- Tchad 3 (curtmetratge).
- 1981:
- Reporters
- Numéros zéro
- Sant Clement
- 1982: Piparsod (curtmetratge).
- 1983:
- Faits divers
- Dix minutes de silence pour John Lennon (curtmetratge).
- 1984: Les Années déclic
- 1985: Une Femme en Afrique
- 1986: New York, N.Y. (curtmetratge).
- 1988: Urgences
- 1989: Une Histoire très simple (curtmetratge).
- 1990:
- Contacts (curtmetratge).
- La Captive du désert
- 1991: Contre l'oubli (segment, Pour Alirio de Jesus Pedraza Becerra, Colombie).
- 1993: Face à la mer (curtmetratge).
- 1994:
- Montage (curtmetratge).
- Délits flagrants
- 1995:
- À propos de Nice, la suite (segment, Prom, La).
- Lumière et compagnie
- 1996:
- Malraux (curtmetratge).
- Afriques, Comment ça va avec la douleur ?
- 1998: Paris
- 1999: Muriel Leferle
- 2000: Contacts (sèrie de televisió, 1 episodi).
- 2001: Profils paysans, l'approche
- 2002: Un homme sans l'Occident
- 2003: Chasseurs et chamans (curtmetratge).
- 2004: 10e chambre - Instants d'audience
- 2005:
- Quoi de neuf au Garet ? (curtmetratge).
- Profils paysans, le quotidien
- 2007: col·lectiu: Chacun son cinéma, amb Theodoros Angelopoulos, Olivier Assayas, Bille August, Jane Campion, Youssef Chahine, Chen Kaige, Michael Cimino, Ethan Coen, Joel Coen, David Cronenberg, Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne, Manoel d'Oliveira, Atom Egoyan, Amos Gitai, Alejandro González Iñárritu, Hou Hsiao-hsien, Aki Kaurismäki, Abbas Kiarostami
- 2008:
- Profils paysans: La vie moderne
- Donner la parole (curtmetratge).
- Le tour du monde en 14 jours (curtmetratge).
- 2011: Au bonheur des maths (curtmetratge).
- 2012: Journal de France
- 2016: Les habitants
- 2017: 12 jours
Premis
modificaAny | Pel·lícula | Premi | Categoria | Resultat |
---|---|---|---|---|
1979 | Tibesti Too | Premis César | César al millor curtmetratge documental | Nominat |
1982 | Reporters | Premis César | César al millor curtmetratge documental | Guanyador |
1986 | New York, N.Y. | Premis César | César al millor curtmetratge documental | Guanyador |
1988 | Urgences | Premi Cahiers du cinéma | Top 10 Fim Award | Nominat |
1990 | La Captive du désert | Festival Internacional de Cinema de Canes | Palma d'Or | Nominat |
Festival Internacional de Cinema d'Estocolm | Cavall de Bronze | Nominat | ||
1995 | Délits flagrants | Premis César | César al millor curtmetratge documental | Guanyador |
International Documentary Film Festival Amsterdam (IDFA) | Premi Joris Ivens | Guanyador | ||
Festival Internacional de Cinema de Vancouver | Millor documental | Guanyador | ||
1997 | Malraux | Festival Internacional de Cinema de Berlín | Millor curtmetratge | Nominat |
Afriques, Comment ça va avec la douleur ? | Festival Internacional de Cinema Documental de Múnic | Outstanding Documentary Film | Guanyador | |
Festival Internacional de Cinema Documental de Yamagata | Robert and Frances Flaherty Prize | Nominat | ||
Festival Internacional de Cinema Documental de Yamagata | Major's Prize | Guanyador | ||
2000 | Conjunt de la seva obra | Festival de Cinema de Cracòvia | Premi Drac de Dracs | Guanyador |
2002 | Un homme sans l'Occident | Festival Internacional de Cinema de Venècia | Upstream Prize | Nominat |
2004 | 10e chambre - Instants d'audience | Festival Internacional de Cinema de Chicago | Millor documental | Guanyador |
2008 | Profils paysans: La vie moderne | Festival Internacional de Cinema de Canes | Golden Eye | Nominat |
Festival Internacional de Cinema Documental de Jihlava | Millor documental mundial | Nominat | ||
Premi Louis-Delluc | - | Guanyador | ||
2009 | Profils paysans: La vie moderne | Premis César | César a la millor pel·lícula documental | Nominat |
2013 | Journal de France | Premis César | César a la millor pel·lícula documental | Nominat |
2017 | 12 jours | Festival Internacional de Cinema de Chicago | Millor documental | Nominat |
Festival Internacional de Namur de cinema francòfon | Best Cinematography | Guanyador | ||
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià | Premi Zabaltegi-Tabakalera | Nominat | ||
2018 | 12 jours | Premis César | César a la millor pel·lícula documental | Nominat |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Raymond Depardon (en castellà). Editorial Salvat, S.L., 2006, p. 44. ISBN 9788447105489.
- ↑ 2,0 2,1 Magnum (en castellà). Lunwerg Editores, 2011, p. 128. ISBN 9788497858281.