Raymond Depardon (6 de juliol de 1942, Villefranche-sur-Saône, França) és un fotògraf, realitzador i fotoperiodista francès, cofundador de l'agència de fotografia Gamma.[1]

Plantilla:Infotaula personaRaymond Depardon
Imatge
Raymond Depardon (16 de juny de 2012, París)
Biografia
Naixement6 juliol 1942 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Villefranche-sur-Saône (França) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança França
Activitat
Ocupaciófotògraf, guionista, director de fotografia, fotoperiodista, director de cinema, realitzador de documentals Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGamma, director (1973–)
Gamma, fundador (1967–)
Paris Match Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Agència Magnum (1978–) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeClaudine Nougaret Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0220019 TMDB (persona): 56836 Allmovie (artista): p87518 Musicbrainz: 8f36f057-d350-4294-a98b-87027c1447fa Discogs: 2399445
Instagram: rdepardon Modifica el valor a Wikidata

Als dotze anys s'inicia en el món de la fotografia prenent fotos de la granja familiar.[2] L'any 1956 entra a treballar com a ajudant a l'estudi de fotografia i òptica del seu poble i posteriorment inicia un curs per correspondència fins que l'any 1958, amb setze anys, es trasllada a París i comença a col·laborar, com a fotògraf independent, amb l'agència Dalmas.

A 1966 coneix a Gilles Caron i funda amb ell i d'altres fotògrafs l'agència Gamma, fet que els portarà a viatjar junts per tot el món, començant per l'Àfrica i Orient Pròxim.

El 1969 realitza el seu primer documental dedicat al txec, Jan Palach[1] i el següent any és fet presoner al Txad amb en Gilles Caron, qui desapareixerà poc després a Cambodja, fet que porta a en Raymond a abandonar el reportatge fotogràfic durant un parell d'anys.

L'any 1973 es fa càrrec de la direcció de l'agència Gamma i realitza un llibre, en col·laboració amb Chas Gerretsen i David Burnett, dedicat al Xile de Pinochet amb el que guanyaran el premi Robert Capa. Entre els anys 1974 i 1977, va cobrir el segrest de l'etnòloga francesa, Françoise Claustre, al nord del Txad.[2] L'any 1978 deixa Gamma i s'uneix a Magnum Photos

El 1984 és convidat a participar en un important projecte consistent en inventariar el paisatge rural i urbà francés (DATAR).

Com a director de cinema, ha rebut tres Premis César i ha estat candidat als Oscar.

Filmografia

modifica
  • 1963: Venezuela
  • 1969: Jan Palach (curtmetratge).
  • 1970: Tchad 1 - l'Embuscade (curtmetratge).
  • 1973: Iemen - Arabie heureuse
  • 1974: 1974, une partie de campagne
  • 1975: Tchad 2 (curtmetratge).
  • 1976:
    • Tibesti Too (curtmetratge).
    • Tchad 3 (curtmetratge).
  • 1981:
    • Reporters
    • Numéros zéro
    • Sant Clement
  • 1982: Piparsod (curtmetratge).
  • 1983:
    • Faits divers
    • Dix minutes de silence pour John Lennon (curtmetratge).
  • 1984: Les Années déclic
  • 1985: Une Femme en Afrique
  • 1986: New York, N.Y. (curtmetratge).
  • 1988: Urgences
  • 1989: Une Histoire très simple (curtmetratge).
  • 1990:
    • Contacts (curtmetratge).
    • La Captive du désert
  • 1991: Contre l'oubli (segment, Pour Alirio de Jesus Pedraza Becerra, Colombie).
  • 1993: Face à la mer (curtmetratge).
  • 1994:
    • Montage (curtmetratge).
    • Délits flagrants
  • 1995:
    • À propos de Nice, la suite (segment, Prom, La).
    • Lumière et compagnie
  • 1996:
    • Malraux (curtmetratge).
    • Afriques, Comment ça va avec la douleur ?
  • 1998: Paris
  • 1999: Muriel Leferle
  • 2000: Contacts (sèrie de televisió, 1 episodi).
  • 2001: Profils paysans, l'approche
  • 2002: Un homme sans l'Occident
  • 2003: Chasseurs et chamans (curtmetratge).
  • 2004: 10e chambre - Instants d'audience
  • 2005:
    • Quoi de neuf au Garet ? (curtmetratge).
    • Profils paysans, le quotidien
  • 2007: col·lectiu: Chacun son cinéma, amb Theodoros Angelopoulos, Olivier Assayas, Bille August, Jane Campion, Youssef Chahine, Chen Kaige, Michael Cimino, Ethan Coen, Joel Coen, David Cronenberg, Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne, Manoel d'Oliveira, Atom Egoyan, Amos Gitai, Alejandro González Iñárritu, Hou Hsiao-hsien, Aki Kaurismäki, Abbas Kiarostami
  • 2008:
    • Profils paysans: La vie moderne
    • Donner la parole (curtmetratge).
    • Le tour du monde en 14 jours (curtmetratge).
  • 2011: Au bonheur des maths (curtmetratge).
  • 2012: Journal de France
  • 2016: Les habitants
  • 2017: 12 jours
Any Pel·lícula Premi Categoria Resultat
1979 Tibesti Too Premis César César al millor curtmetratge documental Nominat
1982 Reporters Premis César César al millor curtmetratge documental Guanyador
1986 New York, N.Y. Premis César César al millor curtmetratge documental Guanyador
1988 Urgences Premi Cahiers du cinéma Top 10 Fim Award Nominat
1990 La Captive du désert Festival Internacional de Cinema de Canes Palma d'Or Nominat
Festival Internacional de Cinema d'Estocolm Cavall de Bronze Nominat
1995 Délits flagrants Premis César César al millor curtmetratge documental Guanyador
International Documentary Film Festival Amsterdam (IDFA) Premi Joris Ivens Guanyador
Festival Internacional de Cinema de Vancouver Millor documental Guanyador
1997 Malraux Festival Internacional de Cinema de Berlín Millor curtmetratge Nominat
Afriques, Comment ça va avec la douleur ? Festival Internacional de Cinema Documental de Múnic Outstanding Documentary Film Guanyador
Festival Internacional de Cinema Documental de Yamagata Robert and Frances Flaherty Prize Nominat
Festival Internacional de Cinema Documental de Yamagata Major's Prize Guanyador
2000 Conjunt de la seva obra Festival de Cinema de Cracòvia Premi Drac de Dracs Guanyador
2002 Un homme sans l'Occident Festival Internacional de Cinema de Venècia Upstream Prize Nominat
2004 10e chambre - Instants d'audience Festival Internacional de Cinema de Chicago Millor documental Guanyador
2008 Profils paysans: La vie moderne Festival Internacional de Cinema de Canes Golden Eye Nominat
Festival Internacional de Cinema Documental de Jihlava Millor documental mundial Nominat
Premi Louis-Delluc - Guanyador
2009 Profils paysans: La vie moderne Premis César César a la millor pel·lícula documental Nominat
2013 Journal de France Premis César César a la millor pel·lícula documental Nominat
2017 12 jours Festival Internacional de Cinema de Chicago Millor documental Nominat
Festival Internacional de Namur de cinema francòfon Best Cinematography Guanyador
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià Premi Zabaltegi-Tabakalera Nominat
2018 12 jours Premis César César a la millor pel·lícula documental Nominat

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Raymond Depardon (en castellà). Editorial Salvat, S.L., 2006, p. 44. ISBN 9788447105489. 
  2. 2,0 2,1 Magnum (en castellà). Lunwerg Editores, 2011, p. 128. ISBN 9788497858281. 

Enllaços externs

modifica