Raymond Wilson
Raymond Wilson (Royal Sutton Coldfield, 23 de març de 1928 - Rohrbach, 16 de març de 2018) va ser un físic anglès i dissenyador de telescopis òptics, conegut per ser pioner en l'ús de l'òptica activa en grans telescopis.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 març 1928  Royal Sutton Coldfield (Anglaterra) |
| Mort | 16 març 2018 (89 anys) Rohrbach (Alemanya) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Birmingham |
| Activitat | |
| Ocupació | físic, astrònom |
Premis
| |
Biografia modifica
Va obtenir un grau en física per la Universitat de Birmingham, i un altre en enginyeria per l'Imperial College de Londres.[1] Després d'acabar el servei militar el 1952, va reprendre el seu treball en òptica.[1]
Wilson va treballar a l'Observatori Europeu Austral (ESO) durant més de 20 anys, de 1972 a 1993, al principi a Ginebra i més tard a Garching a Alemanya. Abans d'això, va passar onze anys com a cap del Departament de Disseny de telescopis a Carl Zeiss al poble d'Oberkochen a Alemanya.[2] També va treballar a l'Imperial College i al National Physical Laboratory (Laboratori Nacional de Física) al Regne Unit[1] La seva posició a l'ESO era Cap de l'Òptica i Grup de Telescopis.[2]
Les seves contribucions principals han estat en l'òptica del telescopi i en tecnologia. En particular, va desenvolupar el concepte d'òptica activa, que ara és el principi bàsic sobre el qual es construeixen els grans telescopis. El concepte d'òptica activa va ser desenvolupat per primera vegada al New Technology Telescope d'ESO, i després Very Large Telescope (VLT) de l'ESO.[2]
Wilson es va retirar el 1993, escrivint la monografia en dos volums Reflecting Telescope Optics, una obra cabdal en el camp. També va estendre el disseny de grans telescopis als dissenys d'última generació que utilitzen tres, quatre i cinc miralls.[2]
Els premis atorgats pel seu treball inclouen la Medalla Karl Schwarzschild (1993) i una participació del Premi Kavli (2010),[3] així com el Premi Tycho Brahe (2010).[2] També ha estat nomenat Cavaller de la Legió d'Honor francesa (2003)[4] i ha rebut el Premi Lallemand (2005) de l'Acadèmia Francesa de les Ciències.[5]
Altres interessos de Wilson inclouen: la història, l'economia, la cosmologia i la biologia.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ray Wilson section of 2010 Astrophysics Laureate Biographies Arxivat 2014-12-04 a Wayback Machine., Kavli Foundation website, consulta 23 gener 2011 (en anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Tycho Brahe Prize 2010 Awarded to Telescope Designer, nota de premsa de la European Astronomical Society, 19 abril 2010, consulta 23 gener 2011 (en anglès)
- ↑ ESO archive of Raymond Wilson Honoured with Two Prestigious Prizes, The Messenger 142 – Desembre 2010, pàgina 41 (versió arxivada, consulta 23 gener 2011) (en anglès)
- ↑ High honour to Ray Wilson [Order of the French Legion of Honour], Richard West, The Messenger, No. 112, p. 56 (Juny 2003) (en anglès)
- ↑ Lauréats des Prix de l'Académie de Sciences en 2005 Arxivat 2010-08-22 a Wayback Machine., lloc web de l'Acadèmia de Ciències francesa (en francès), consulta 23 gener 2011