Durant el temps del Xarq al-Àndalus un real (de l'àrab رِيَاض, riyāḍ) era una espècie d'hort o jardí, amb alguna mena d'edificació com a residència d'esplai, que solien pertànyer als un membres de l'oligarquia urbana andalusina, situats al voltant de les ciutats o alqueries grans. En aquest sentit, també s'emprava en altres zones d'Al-Àndalus la paraula almúnia. Un exemple seria el Palau del Real de València, tot i que el terme Real continua dins el català com a arabisme, present en molts topònims com ara el Secar de la Real a Palma, el Real de Montroi i el Real de Gandia, o el mateix Pla del Real a València.[1] És molt comú confondre la seua etimologia amb un derivat de "reial" o referent al rei, cosa que es fa més explícita en el cas del Palau del Real per ser aquest residència reial.[2]

Referències modifica

  1. Navarro Palazón, Julio; Jiménez Castillo, Pedro. Casas y palacios de al-Andalus. Siglos XII-XIII. Legado Andalusí, 1995. ISBN 978-84-7782-342-1. 
  2. «Etimología de Real» (en castellà). Diccionario Etimológico Castellano en Línea. Arxivat de l'original el 2022-05-26. [Consulta: 10 desembre 2022].