Obre el menú principal

San Francisco el Grande

basílica catòlica al centre de Madrid, construïda sobre un convent franciscà
(S'ha redirigit des de: Real Basílica de San Francisco el Grande (Madrid))

San Francisco el Grande és una basílica menor catòlica al districte de la Latina (Madrid). És a la plaça de San Francisco, configurada per la intersecció del carrer de Bailén, la Gran Via de San Francisco i la Carrera de San Francisco. Forma part del convent franciscà de Jesús i Maria, fundat a principis del segle XIII, sobre una desapareguda ermita dedicada a santa Maria.

Infotaula d'edifici
San Francisco el Grande
Basílica de San Francisco el Grande (Madrid) 01.jpg
Dades
Tipus basílica menor, monument i església parroquial catòlica
Arquitecte Fray Francisco Cabezas
Data de creació o fundació 1761
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura neoclàssica
Ubicació geogràfica
Estat Espanya
Madrid
Localització Plaça de San Francisco
40° 24′ 38″ N, 3° 42′ 52″ O / 40.410478°N,3.714391°O / 40.410478; -3.714391Coord.: 40° 24′ 38″ N, 3° 42′ 52″ O / 40.410478°N,3.714391°O / 40.410478; -3.714391
Bé d'interès cultural
Data 10 octubre 1980
Identificador RI-51-0004431
Activitat
Diòcesi Arquebisbat de Madrid
Religió catolicisme
Modifica les dades a Wikidata

El lloc que ocupa avui dia la basílica ja era ocupat per un convent/ermita franciscà dit de San Francisco (Sant Francesc) que, segons recull una llegenda, fou fundada pel propi Francesc d'Assís el 1217 durant la seva peregrinació a Santiago. [1] La reforma de la basílica, construïda sobre aquest establiment anterior, fou bastida en estil neoclàssic en la segona meitat del segle XVIII, a partir d'un disseny de Francisco Cabezas, desenvolupat per Antonio Plo i finalitzat per Francesco Sabatini. L'edifici destaca per la seva cúpula, considerada com la tercera de planta circular de major diàmetre de la cristiandat; per la seva sumptuosa decoració interior, realitzada en estil eclèctic a finals del segle XIX, i per la seva pinacoteca, representativa de la pintura espanyola dels segles XVII a XIX, amb quadres de Zurbarán i Goya.

La seva titularitat correspon a l'Obra Pia dels Sants Llocs de Jerusalem, organisme autònom dependent del Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació. El 19 d'octubre de 1980 va ser declarada Monument Nacional, segons reial decret, rebent per tant la condició de bé d'interès cultural (BIC).

NotesModifica

  1. Manzanares, Benjamín R.. «San Francisco el Grande, en todo su esplendor», 2001. Arxivat de l'original el 17 de abril de 2010. [Consulta: 2008].

Enllaços externsModifica