Viquipèdia

Rebecca Solomon

artista britànica, pintora, dibuixant, il·lustradora, gravadora

Rebecca Solomon (Londres, 26 de setembre de 1832 - Londres, 20 de novembre de 1886) va ser una dibuixant, il·lustradora, gravadora i pintora anglesa prerafaelita del segle xix interessada a denunciar la injustícia social.[1][2]

Infotaula de personaRebecca Solomon

El colom ferit, 1866 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 setembre 1832 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort20 novembre 1886 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAtropellament Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Londres (1893–1913) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintora, artista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1852 Modifica el valor a Wikidata –  1869 Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

Solomon va ser una dels vuit fills d'una família de comerciants jueus amb inquietuds artístiques a Bishopsgate, a l'est de Londres. La seva mare va ser Catherine (Kate) Levy i el seu pare, Michael (Meyer) Solomon, el primer jueu a rebre el reconeixement Freedom of the City of London. Algun dels seus germans també van ser pintors: Simeon Solomon (1840–1905) i Abraham Solomon (1824–1862).

Rebecca Solomon va aprendre pintura del seu germà gran, Abraham, i va treballar en el seu estudi com a aprenenta i copista. També va rebre classes a l'Escola de Disseny de Spitalfields. Solomon va exhibir la seva obra a la Royal Academy of Arts entre 1852 i 1868, i també a la Dudley Gallery i la Gambart's French Gallery.

Solomon va treballar en l'estudi de John Everett Millais, un dels fundadors de la Germandat Prerafaelita, i l'exemple més conegut del seu treball és una versió del Crist a casa dels seus pares, de Millais. També va treballar amb l'artista prerafaelita de la segona onada, Edward Burne-Jones. Com a artista per dret propi, va pintar obres que sovint reflecteixen les diferències de gènere i classe social.[3] Solomon va ensenyar al seu germà petit, Simeon, molt del que va aprendre com a ajudant de Millais.[4]

Rebecca Solomon també va participar activament en els moviments contemporanis de reforma social i el 1859 es va unir a un grup de trenta-vuit dones artistes que sol·licitaven a la Royal Academy of Arts que obrís les seves escoles a les dones. Aquestes reivindicacions van portar finalment que Laura Herford fos la primera dona admesa a l'Acadèmia, el 1860.[5]

El 1862, després de la mort del seu germà Abraham, Solomon es va assegurar de trobar feina fora del seu estudi. Així, va ampliar els seus recursos i va desenvolupar obres en altres formats, per exemple la il·lustració i les aquarel·les. L'última exposició registrada va ser el 1874.[1]

Solomon va morir als 54 anys, a causa de les ferides sofertes en ser atropellada per un taxi al centre de Londres.

Temes recurrents en la seva obra modifica

L'estil artístic de Solomon és típic de la pintura popular del segle xix i pot ser categoritzat com a pintura de gènere. Va fer servir les imatges per criticar els prejudicis ètnics, de gènere i de classe en l'Anglaterra victoriana. Quan va començar a pintar escenes de gènere, va demostrar una especial capacitat observadora per a la discriminació de classe, ètnia i gènere. Un crític va comentar sobre el sentiment sanador, moral i de vegades humanitari en el seu art, un element gens comú en la pintura victoriana.[6] No obstant això, el rerefons jueu de Solomon probablement va ser la clau que va desenvolupar la seva consciència crítica davant la discriminació i el prejudici. Entre els deu i quinze anys següents, les seves obres van explorar la difícil situació de les dones i les minories, i la discriminació de classe en la societat anglesa. És considerada una de les primeres dones d'origen jueu a fer una destacada carrera com a pintora a la Gran Bretanya.[7]

A finals de la dècada de 1850, Solomon va viure una transició reeixida cap a la pintura classicista i històrica, el gènere pictòric més valorat dins de les poderoses acadèmies d'art de l'època. Fidel a la seva visió, va continuar incloent imatges que reflectien els fonaments històrics de la injustícia social del segle xix.

La seva obra La governanta (1854) compara les vides de dues dones dins d'una llar victoriana. Una és una dona de classe treballadora aïllada i l'altra, casada i d'un estatus superior. Aquesta obra de Solomon emfatitza la solitud en la posició d'una institutriu.

Galeria modifica

  •  
    La governanta, 1854
  •  
    Una parella de moda, 1856
  •  
    El reclam de refugi, 1869
  •  
    La visita de Peg Woffington a Triplet 1867
  •  
    Primavera, 1864
  •  
    L'amic necessitat, 1859
  •  
    El colom ferit, 1866
  •  
    La jove mestra, 1861

Les obres d'art de Solomon es van exhibir a tot Anglaterra des de 1850 fins a 1885. Els llocs que van presentar el seu treball inclouen la Royal Academy of Arts, la British Institution, la Royal Society of British Artists, la Royal Institution, la Gambart's French Gallery, la Dudley Gallery i la Liverpool Society of Fini Arts.[8] La seva pintura Peg Woffington's Visit to Triplet també es va exposar en l'Exposició Universal de 1867 a París.

En l'Exposició d'Estiu anual de la Real Acadèmia, Solomon va exhibir obra seva gairebé cada any entre 1852 i 1869.[9] Les pintures exposades a la Real Acadèmia van ser The Governess (La governanta,1854, no. 425), The Story of Balaclava (La història de Balaclava, 1855, no. 1360), A Friend in Need (Un amic necessitat, 1856, no. 511), "'Tis better to be lowly born, etc." ("És millor ser humil, etc" 1857, no. 27), Behind the Curtain (1858, no. 1094), Love's Labor Lost (Darrere el teló, 1859, no. 548), Peg Woffington's Visit to Triplet (Visita de Peg Woffington a Triplet, 1860, no. 269), The Arrest of a Deserter (La detenció d’un desertor, 1861, n. ° 581; ara en el Museu d'Israel, Jerusalem), Fugitive Royalists (Reialistes fugitius, 1862, n. 432; també exposat a la Galeria Dudley, Londres el 1866-1867), Good night (Bona nit, 1863, n. 668), Henry Esmond's Welcome at Walcote (Beatrix dona la benvinguda a Henry Esmond a Walcote, 1864, no. 502), The Lion and the Mouse (El lleó i el ratolí, 1865, ens. 459 i 479), Heloise (1867, no. 150), Giovannina - Roma (1867, no. 484), i Helena i Hermia (1869, no. 785).[10][11] A Bit of Old London va ser exhibida pòstumament, el 1903 (Una mica del vell Londres, n. 827).

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Nunn, Pamela Gerrish. Pre-Raphaelite Women Artists. Manchester: Thames and Hudson, 1999, p. 118–119. ISBN 0-500-28104-1. 
  2. ↑ Kirchen, Anita. «Rebecca Solomon» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: 26 setembre 2021].
  3. ↑ Ferrari, Roberto C. "Rebecca Solomon, Pre-Raphaelite Sister." The Review of the Pre-Raphaelite Society, 12:2 (Summer 2004): 23–36
  4. ↑ Harris, Elree I. A Gallery of Her Own: An Annotated Bibliography of Women in Victorian Painting.. United Kingdom: Routledge, 1997, p. 110. ISBN 1135494347. 
  5. ↑ Orr, Clarissa Campbell. Women in the Victorian Art World. Manchester University Press, 1995, p. 54. 
  6. ↑ Kirchen. «Rebecca Solomon». Jewish Women Archive. [Consulta: 8 març 2015].
  7. ↑ Samantha Baskind & Larry Silver. Jewish Art A Modern History. Reaktion Books, 2011. ISBN 978 186189 8029. 
  8. ↑ «Rebecca Solomon: Exhibition History 1850-1885» (en anglès). Simeon Solomon Research Archive. [Consulta: 6 setembre 2019].
  9. ↑ Graves, Algernon. The Royal Academy of Arts; a complete dictionary of contributors and their work from its foundation in 1769 to 1904. Londres: H. Graves and co., ltd., 1905, p. 207-208. 
  10. ↑ Christie's, London, 1 March 1879, lot 146.
  11. ↑ Christie's, London, 27 July 1921, lot 130.

 

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rebecca_Solomon&oldid=33115714»