Reed, México insurgente

pel·lícula de 1973 dirigida per Paul Leduc

Reed, México insurgente és una pel·lícula mexicana, dirigida en 1970 per Paul Leduc i produïda per Salvador López, Ollin i associats, basada en la novel·la Mèxic insurgent, on el periodista nord-americà John Silas Reed (conegut com John Reed), narra el seu punt de vista i les experiències que va viure durant la Revolució mexicana a partir de 1913.

Infotaula de pel·lículaReed, México insurgente
Fitxa
DireccióPaul Leduc Rosenzweig Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióBertha Navarro Modifica el valor a Wikidata
GuióPaul Leduc Rosenzweig, Juan Tovar (en) Tradueix i Emilio Carballido Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlexis Grivas Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGiovanni Korporaal Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 gener 1973 Modifica el valor a Wikidata
Durada124 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0069168 Filmaffinity: 835137 Letterboxd: reed-insurgent-mexico TMDB.org: 119807 Modifica el valor a Wikidata

Novel·la i argument modifica

La novel·la en la qual es basa la pel·lícula narra les experiències que va tenir el periodista estatunidenc John Reed, qui en 1913 va viatjar a Mèxic, atret pels esdeveniments de la Revolució mexicana. Va aconseguir contactar al general Tomás Urbina, membre de la Divisió del Nord de Pancho Villa. Després de conviure per més d'un any i mig amb les tropes villistas, Reed, qui tenia idees de esquerra i havia viatjat com a mer espectador, finalment es va involucrar en el conflicte bèl·lic.

Dades tècniques modifica

La idea original va ser de Paul Leduc, qui, amb la col·laboració d'Emilio Carballido, va començar a esbossar el guió cinematogràfic, consolidat finalment per Juan Tovar i pel mateix Leduc.[1] Se'l considera la primera i última gran producció del cinema independent mexicà, produïda per Salvador López y Ollín i Associats. Per dirigir-la, Leduc va comptar amb l'assistència de Carlos Castañón, Juvenal Herrera, Roberto González i Ismael Herrera. Va ser editada per Giovanni Korporaal i Rafael Castañedo. La durada original de 124 minuts va ser reduïda a 105 minuts.

La fotografia va estar a càrrec d'Alexis Grivas, Ariel Zúñiga, Luc-Toni Kuhn i Martín Lasalle, mentre que el so va estar a càrrec d'Ernesto Higuera, Max López, Miguel Ramírez i Antonio Bermúdez. El reenregistrament va ser fet per Salvador Topete. L'ambientació va estar a càrrec de Luis Jasso i Yolanda Melo. Rodat originalment en blanc i negre, en 16 mm, el film va ser posteriorment ampliat a 35 mm, amb viratge a color sépia.[2]

Repartiment modifica

Els rols principals de la pel·lícula van ser representats per:

Crítiques modifica

Va rebre crítiques molt positives per part de la premsa nacional i internacional: Le Canard Enchainé (Michel Duran), Excélsior (Carlos Fuentes), Esto, de Organización Editorial Mexicana; El Día (Gabriel Figueroa), The Village Voice (Amos Vogel), Paese Sera, Gazetta del Popolo, Le Point (Robert Benayoun), Daily News (Jerry Oster), The Daily Telegraph (Patrick Gibbs) i Clarín, entre altres.[3]

Aquest film ocupa el lloc número 26 dins de la llista de les 100 millors pel·lícules del cinema mexicà, segons l'opinió de vint-i-cinc crítics i especialistes del cinema mexicà, publicada per la revista Somos al juliol de 1994.[4]

Premis modifica

Als Premis Ariel va rebre quatre nominacions, però només un premi.[5]

Any Premi Categoria Nominat Resultat Ref
XV edició dels Premis Ariel Reed, Mèxico insurgente
(compartit amb El castillo de la pureza i Mecánica nacional)
millor pel·lícula Guanyador
Paul Leduc Millor direcció Nominat
Alex Grivas Millor fotografia Nominat
Giovanni Korporaal, Rafael Castanedo Millor editor Nominat

Encara que no va arribar a ser una de les cinc finalistes, va ser nominada per Mèxic per a contendre pel Premi Oscar a la millor pel·lícula estrangera de l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques de 1973.[6]

Restauració modifica

En 2015, per iniciativa de la Filmoteca de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, amb la col·laboració tècnica de la Filmoteca Reial de Bèlgica i l'assessoria del mateix Paul Leduc, Reed, México insurgente va ser restaurada digitalment a partir de la captura a resolució 2K del negatiu original de 16 mm contenint la versió inicial del film, de 124 minuts de durada, concebuda pel director.[7][8]

La versió restaurada va ser exhibida per primera vegada el 18 de febrer de 2016, en la XXXVII edició de la Fira Internacional del Llibre del Palacio de Minería de la Ciutat de Mèxic.[9]

Referències modifica

  1. Tovar, Juan. «Reed, México insurgente: guion». Paul Leduc, 1991. Arxivat de l'original el 2013-11-27. [Consulta: 24 abril 2013].
  2. Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey. «Reed, México insurgente (1970)». Películas del cine mexicano. Arxivat de l'original el 16 de gener de 2013. [Consulta: 24 abril 2013].
  3. «Reed, México insurgente: críticas». Paul Leduc. Arxivat de l'original el 2013-11-27. [Consulta: 24 abril 2013].
  4. Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey. «Películas del cine mexicano: las 100 mejores películas del cine mexicano». Más de cien años de cine mexicano. Arxivat de l'original el 8 de febrer de 2010. [Consulta: 16 gener 2013].
  5. «XV 1973 — Ganadores y nominados» (en castellà). Asociación Mexicana de Artes y Ciencias Cinematográficas. Arxivat 16 de juny 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-16. [Consulta: 2 març 2021].
  6. Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences
  7. Olivares, Juan José «Restauran Reed, México insurgente, de Paul Leduc». [México, Distrito Federal], 14-11-2015, p. a9 [Consulta: 16 novembre 2017].
  8. Talavera, Juan Carlos «Digitalizan película ‘Reed, México insurgente’, de Paul Leduc». [[[Ciutat de Mèxic]]], 15-02-2016 [Consulta: 16 novembre 2017].
  9. González Delgadillo, Daniel «Los jóvenes deben aprender de la historia para no repetir errores: Bertha Navarro». [[[Ciudad de México]]], 22-02-2016, p. a11 [Consulta: 19 novembre 2017].

Bibliografia modifica