Reed, México insurgente
Reed, México insurgente és una pel·lícula mexicana, dirigida en 1970 per Paul Leduc i produïda per Salvador López, Ollin i associats, basada en la novel·la Mèxic insurgent, on el periodista nord-americà John Silas Reed (conegut com John Reed), narra el seu punt de vista i les experiències que va viure durant la Revolució mexicana a partir de 1913.
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Paul Leduc Rosenzweig  |
| Protagonistes | |
| Producció | Bertha Navarro |
| Guió | Paul Leduc Rosenzweig, Juan Tovar (en)  i Emilio Carballido |
| Fotografia | Alexis Grivas |
| Muntatge | Giovanni Korporaal |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 5 gener 1973 |
| Durada | 124 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
    | |
Novel·la i argument modifica
La novel·la en la qual es basa la pel·lícula narra les experiències que va tenir el periodista estatunidenc John Reed, qui en 1913 va viatjar a Mèxic, atret pels esdeveniments de la Revolució mexicana. Va aconseguir contactar al general Tomás Urbina, membre de la Divisió del Nord de Pancho Villa. Després de conviure per més d'un any i mig amb les tropes villistas, Reed, qui tenia idees de esquerra i havia viatjat com a mer espectador, finalment es va involucrar en el conflicte bèl·lic.
Dades tècniques modifica
La idea original va ser de Paul Leduc, qui, amb la col·laboració d'Emilio Carballido, va començar a esbossar el guió cinematogràfic, consolidat finalment per Juan Tovar i pel mateix Leduc.[1] Se'l considera la primera i última gran producció del cinema independent mexicà, produïda per Salvador López y Ollín i Associats. Per dirigir-la, Leduc va comptar amb l'assistència de Carlos Castañón, Juvenal Herrera, Roberto González i Ismael Herrera. Va ser editada per Giovanni Korporaal i Rafael Castañedo. La durada original de 124 minuts va ser reduïda a 105 minuts.
La fotografia va estar a càrrec d'Alexis Grivas, Ariel Zúñiga, Luc-Toni Kuhn i Martín Lasalle, mentre que el so va estar a càrrec d'Ernesto Higuera, Max López, Miguel Ramírez i Antonio Bermúdez. El reenregistrament va ser fet per Salvador Topete. L'ambientació va estar a càrrec de Luis Jasso i Yolanda Melo. Rodat originalment en blanc i negre, en 16 mm, el film va ser posteriorment ampliat a 35 mm, amb viratge a color sépia.[2]
Repartiment modifica
Els rols principals de la pel·lícula van ser representats per:
- Claudio Obregón: John Reed
- Eduardo López Rojas: general Tomás Urbina
- Ernesto Gómez Cruz: capità Pablo Seáñez
- Juan Ángel Martínez: tinent Julián Reyes
- Carlos Castañón: Fidencio Soto
- Víctor Fosado: Isidro Anaya
- Lynn Tillet: Isabel
- Hugo Velázquez: Longino Güereca
- Eraclio Zepeda: Pancho Villa
- Enrique Alatorre: Venustiano Carranza
- Carlos Fernández del Real: general Felipe Ángeles
- Max Kerlow: cotxer Antonio Swafeyta
- Héctor García: periodista García
- Luis Suárez: periodista
- Francisco Laviella: sacerdot
- Luis Jaso: secretari de Carranza
- Galdino Gómez: ajudant d’Urbina
- Mario Castillón Bracho: mercenari estatunidenc
Crítiques modifica
Va rebre crítiques molt positives per part de la premsa nacional i internacional: Le Canard Enchainé (Michel Duran), Excélsior (Carlos Fuentes), Esto, de Organización Editorial Mexicana; El Día (Gabriel Figueroa), The Village Voice (Amos Vogel), Paese Sera, Gazetta del Popolo, Le Point (Robert Benayoun), Daily News (Jerry Oster), The Daily Telegraph (Patrick Gibbs) i Clarín, entre altres.[3]
Aquest film ocupa el lloc número 26 dins de la llista de les 100 millors pel·lícules del cinema mexicà, segons l'opinió de vint-i-cinc crítics i especialistes del cinema mexicà, publicada per la revista Somos al juliol de 1994.[4]
Premis modifica
Als Premis Ariel va rebre quatre nominacions, però només un premi.[5]
| Any | Premi | Categoria | Nominat | Resultat | Ref |
|---|---|---|---|---|---|
| XV edició dels Premis Ariel | Reed, Mèxico insurgente (compartit amb El castillo de la pureza i Mecánica nacional) |
millor pel·lícula | Guanyador | ||
| Paul Leduc | Millor direcció | Nominat | |||
| Alex Grivas | Millor fotografia | Nominat | |||
| Giovanni Korporaal, Rafael Castanedo | Millor editor | Nominat |
Encara que no va arribar a ser una de les cinc finalistes, va ser nominada per Mèxic per a contendre pel Premi Oscar a la millor pel·lícula estrangera de l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques de 1973.[6]
Restauració modifica
En 2015, per iniciativa de la Filmoteca de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, amb la col·laboració tècnica de la Filmoteca Reial de Bèlgica i l'assessoria del mateix Paul Leduc, Reed, México insurgente va ser restaurada digitalment a partir de la captura a resolució 2K del negatiu original de 16 mm contenint la versió inicial del film, de 124 minuts de durada, concebuda pel director.[7][8]
La versió restaurada va ser exhibida per primera vegada el 18 de febrer de 2016, en la XXXVII edició de la Fira Internacional del Llibre del Palacio de Minería de la Ciutat de Mèxic.[9]
Referències modifica
- ↑ Tovar, Juan. «Reed, México insurgente: guion». Paul Leduc, 1991. Arxivat de l'original el 2013-11-27. [Consulta: 24 abril 2013].
- ↑ Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey. «Reed, México insurgente (1970)». Películas del cine mexicano. Arxivat de l'original el 16 de gener de 2013. [Consulta: 24 abril 2013].
- ↑ «Reed, México insurgente: críticas». Paul Leduc. Arxivat de l'original el 2013-11-27. [Consulta: 24 abril 2013].
- ↑ Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey. «Películas del cine mexicano: las 100 mejores películas del cine mexicano». Más de cien años de cine mexicano. Arxivat de l'original el 8 de febrer de 2010. [Consulta: 16 gener 2013].
- ↑ «XV 1973 — Ganadores y nominados» (en castellà). Asociación Mexicana de Artes y Ciencias Cinematográficas. Arxivat 16 de juny 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-16. [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences
- ↑ Olivares, Juan José «Restauran Reed, México insurgente, de Paul Leduc». [México, Distrito Federal], 14-11-2015, p. a9 [Consulta: 16 novembre 2017].
- ↑ Talavera, Juan Carlos «Digitalizan película ‘Reed, México insurgente’, de Paul Leduc». [[[Ciutat de Mèxic]]], 15-02-2016 [Consulta: 16 novembre 2017].
- ↑ González Delgadillo, Daniel «Los jóvenes deben aprender de la historia para no repetir errores: Bertha Navarro». [[[Ciudad de México]]], 22-02-2016, p. a11 [Consulta: 19 novembre 2017].
Bibliografia modifica
- Gutiérrez, José Luis. «Tres productores mexicanos». A: Cuadernos de estudios cinematográficos: 3 producción cinematográfica. México: Centro de Estudios Cinematográficoas de la Universidad Nacional Autónoma de México, 2005, p. 17-36. ISBN 970-32-1900-4 [Consulta: 24 abril 2013].