Obre el menú principal

La Regència d'Alger' [a] (en àrab: Al Jazâ'ir) ,[b] és un antic estat del nord d'Àfrica que, entre 1515 i 1830, va precedir conquesta francesa d'Algèria. Situat entre la Regència de Tunísia, a l'est, i l'Imperi Xerifià (a partir del 1553) a l'oest (així com les possessions espanyoles i portugueses al nord d'Àfrica), la Regència originalment s'estenia entre La Calle, a l'est, i Trara, a l'oest, i des d'Alger a Biskra,[11] i, després d'expandir-se, fins a les actuals fronteres orientals i occidentals d'Algèria.[12]

Eyalet-i Cezayir-i Garb
ایالت جزاير غرب[1][2]

Hafsid Flag - Tunisia.svg
Dz tlem2.png
1515 – 1830 Flag of France.svg
Flag of the Emirate of Mascara.svg

de}}} Regència d'Alger

Bandera

Ubicació de Regència d'AlgerMapa de la Regència d'Alger el 1609.
Informació
Capital Alger
Idioma oficial Àrab
Altres idiomes Berber
Turc otomà
Població (est.): 1.808: 3,000,000 
Període històric
Establiment 1515 de 1515
Invasió d'Alger 1830 de 1830
Política
Forma de govern Beylerbeylik (1518-1590)
Eyalat (1590-1830)
de l'Imperi Otomà
Dey
 • 1517-1518: Oruç Reis
 • 1818-1830: Hussein ibn Hussein
Modifica les dades a Wikidata

La Regència estava governada pels "sultans d'Alger", beglerbegis, paixàs, agàs i deys, i estava compost per diverses beyliks (províncies) sota l'autoritat de beys (vassalls): Constantina a l'est, Medea al Titteri i Mazouna, després Mascara i, finalment, Orà, a l'oest. Cada beylik estava dividit en diversos outan (comtats), dirigits pels caïds, que responien davant del bey. Per administrar l'interior del país, l'administració delegava en les tribus anomenades makhzen. Aquestes tribus eren responsables d'assegurar l'ordre i recol·lectar impostos a les regions tributàries del país. Mitjançant aquest sistema, durant tres segles, la Regència d'Alger va estendre la seva autoritat per tot el nord d'Algèria. No obstant, la societat encara estava dividida entre tribus, dominades per germandats o djouads (nobles) locals. Diverses regions del país, no obstant, reconeixien només lleugerament l'autoritat d'Alger. Al llarg de la seva història, es van produir diversos alçaments, confederacions, caps tribals o sultanats als confins de la Regència. Abans del 1830, de les 516 unitats polítiques, un total de 200 principats o tribus estaven considerades com entitats independents, ja que dissentien amb el govern central o es negaven a pagar impostos, representant un 69% del territori.

Notes, referències i bibliografiaModifica

NotesModifica

  1. En la historiografia relacionada amb la Regència d'Alger, és possible llegir diversos noms com ara "regne d'Alger",[3] "república d'Alger",[4] « State of Algiers »,[5] "estat d'El-Djazair",[6] "regència otomana d'Alger",[5] "Algèria precolonial", "Algèria otomana"[7]... L'historiador algerià Mahfoud Kaddache exposa que « Algèria va ser, primer, una regència, una província-regne de l'Imperi otomà, i posteriorment un estat amb molta autonomia, gairebé independent, anomenat a vegades regne, a vegades república militar pels historiadors, però encara reconeixent l'autoritat espiritual del califa d'Istambul »[8]
  2. Els historiadors francesos Ahmed Koulakssis i Gilbert Meynier van escriure que « és la mateixa paraula, en el marc dels tractats internacionals, que descriuen la ciutat i el país amb el terme Al Jazâ’ir ».[9] Gilbert Meynier afegeix que « fins i tot sija és difícil resseguir el camí de la construcció d'un estat de les restes dels estats hàfsida i zayànida [...] ara parlem de dawla al-Jaza’ir[10] (poder-estat d'Alger)»...

ReferènciesModifica

  1. Salih Özbaran. The Ottoman response to European expansion: studies on Ottoman-Portuguese relations in the Indian Ocean and Ottoman administration in the Arab lands during the sixteenth century. Isis Press, 1994, p. 35. ISBN 978-975-428-066-1 [Consulta: 25 febrer 2013]. 
  2. Andrew C. Hess. The Forgotten Frontier: A History of Sixteenth-Century Ibero-African Frontier. University of Chicago Press, 2010-12-01, p. 253. ISBN 978-0-226-33031-0 [Consulta: 25 febrer 2013]. 
  3. Tassy 1725, pàg. 1, 3, 5, 7, 12, 15 et al
  4. Tassy 1725, p. 300 chap. XX
  5. 5,0 5,1 Ghalem & Ramaoun 2000, p. 27
  6. Kaddache 1998, p. 3
  7. Panzac 1995, p. 62
  8. Kaddache 1998, p. 233
  9. Koulakssis & Meynier 1987, p. 17
  10. Meynier 2010, p. 315
  11. Collective coordinated by Hassan Ramaoun, L'Algérie : histoire, société et culture, Casbah Editions, 2000, 351 p. (ISBN 9961-64-189-2), p. 27
  12. Hélène Blais, « La longue histoire de la délimitation des frontières de l'Algérie », in Abderrahmane Bouchène, Jean-Pierre Peyroulou, Ouanassa Siari Tengour and Sylvie Thénault, Histoire de l'Algérie à la période coloniale : 1830-1962, Éditions La Découverte et Éditions Barzakh, 2012 (ISBN 9782707173263), p. 110-113.

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica