La Regió de Lleó, també denominada Regne de Lleó, és una regió espanyola definida després de la divisió territorial d'Espanya de 1833, que en l'actualitat forma part de la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Agrupa les províncies de Lleó, Salamanca i Zamora i, en alguns períodes dels segles XIX i XX, també les de Palencia i Valladolid (des del Reial decret de 30 de novembre de 1855).

Infotaula de geografia políticaRegió de Lleó

Localització
Mapa del País Llïonés.svg
 40° 58′ 40″ N, 5° 40′ 19″ O / 40.977819444444°N,5.6718611111111°O / 40.977819444444; -5.6718611111111
EstatEspanya

CapitalLleó
Geografia
Superfície38,491 km²
Història i celebracions
AnteriorRegne de Lleó
Creació1833
Dissolució25 de febrer de 1983
SegüentCastella i Lleó
Modifica les dades a Wikidata
Les regions espanyoles el 1770.

Durant la Segona República a la regió de Lleó se li adscrivien Lleó, Zamora i Salamanca, escollint aquesta demarcació representants judicials. Valladolid i Palència s'adscriurien a la regió de Lleó amb el franquisme fins a la dècada dels seixanta, que de nou són considerades dins de Castella la Vella.

Com la resta de regions definides en aquesta divisió territorial, realitzada en 1833 i obra del ministre Francisco Javier de Burgos y del Olmo, no tenia cap mena de competència ni òrgans comuns a les províncies que agrupava, tenint un caràcter classificatori, sense pretensions d'operativitat administrativa.[1]

Les forces polítiques del lleonesisme reclamen la vigència d'aquesta regió històrica.

ReferènciesModifica

  1. Fuerzas políticas en el proceso autonómico de Castilla y León : 1975-1983, tesi doctoral de Mariano González Clavero, pg. 60.