Reginald Pole (Març de 1500 - 17 de novembre de 1558) fou arquebisbe de Canterbury i cardenal de l'Església Catòlica.[1]

Plantilla:Infotaula personaEminència Modifica el valor a Wikidata
Reginald Pole

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 març 1500 Modifica el valor a Wikidata
Staffordshire (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1558 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortgrip Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral de Canterbury Modifica el valor a Wikidata
  Cardenal de l'Església Catòlica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióMagdalen College, Oxford
Activitat
OcupacióArquebisbe de Canterbury
AlumnesLazarus Buonamici (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Consagració22 de març de 1566
Proclamació cardenalícia22 de desembre de 1536
per Pau III
Cardenal prevere de la Santa Creu de Jerusalem
Participà en
15 maig 1555conclave de maig de 1555
5 abril 1555Conclave d'abril de 1555
29 novembre 1549Conclave de 1549-50 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesSir Richard Pole Modifica el valor a Wikidata  i Margaret Pole Modifica el valor a Wikidata
GermansUrsula Pole, Baroness Stafford
Arthur Pole
Henry Pole
Geoffrey Pole Modifica el valor a Wikidata


Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org
Goodreads character: 39787
Llista
Arquebisbe de Canterbury
22 març 1556 (Gregorià) – 17 novembre 1558
← Thomas Cranmer
Canceller de la Universitat d'Oxford
1556 – 17 novembre 1558
← John Mason (en) TradueixHenry Fitz Alan, Earl of Arundel →
Cardenal
22 desembre 1536 (Gregorià) – Modifica el valor a Wikidata

Joventut

modifica

Qui fou l'últim arquebisbe catòlic de Canterbury, Reginald Pole, nasqué al castell de Stourton, Straffordshire, el març de l'any 1500. Era fill de Sir Richard Pole i de Margaret Pole, comtessa de Salisbury. Reginald Pole ingressà el 1512 al Magdalen College d'Oxford, on seria alumne del clergue William Latimer i dels humanistes Lluís Vives i Thomas Linacre. Amb tot, el 1521 viatjaria a Pàdua, on entraria en contacte amb importants personatges i promotors del renaixement italià com Pietro Bembo, Giovanni Pietro Carafa (futur Papa Pau IV), Pier Paolo Vergerio el Jove i Pietro Martire Vermigli. Els seus estudis foren finançats en part per ser seguidor del Corpus Christi College d'Oxford, fet que li permeté estudiar a l'estranger durant tres anys.

Pole tornà a Anglaterra el juliol de 1526, i fou llavors quan Enric VIII li oferí l'arquebisbat de York o la diòcesi de Winchester a canvi de què recolzés el divorci d'Enric VIII amb Caterina d'Aragó. Reginald Pole no acceptà l'oferta i es veié obligat a exiliar-se a França i a Itàlia l'any 1532, on continuà els seus estudis tant a Pàdua com a París. La seva carrera eclesiàstica comença el 1536, quan el Papa Pau III el nomenà cardenal. El 1542 fou designat com un dels tres candidats a presidir el Concili de Trento i, a la mort del Papa Pau III, estigué a tan sols un vot d'esdevenir Papa de Roma.

Arquebisbe de Canterbury

modifica

La mort d'Eduard VI el 6 de juliol de 1553 i la posterior coronació de la catòlica Maria I Tudor al tron d'Anglaterra precipità el retorn de l'exili de Reginald Pole; tanmateix el retorn fou deliberadament posposat fins al 1554 per evitar que la seva arribada a Anglaterra provoqués un revifament dels opositors al matrimoni de Maria I amb el fill de l'Emperador Carles V, Felip II de Castella. Amb tot, el 1557 Reginald Pole és nomenat arquebisbe de Canterbury, títol que conservaria fins a la seva mort el 17 de novembre de l'any 1558, unes hores després de la mort de la reina Maria I. Reginald Pole es convertí en una figura molt influent durant el regnat de Maria I, i compartí la responsabilitat de la persecució i la crema en massa de protestants, fet que donaria a la reina Maria el sobrenom de "Maria la Sanguinària". Contràriament a les seves intencions, Reginald Pole contribuí al desprestigi de l'Església Catòlica a Anglaterra i reforçà els arguments dels reformistes anglesos.

Referències

modifica
  1. «Britannia Biographies». Britannia.com. Arxivat de l'original el 2014-08-21. [Consulta: 5 desembre 2011].


Precedit per:
Bonifacio Ferreri
 
Cardenal diaca de Santi Nereo e Achilleo

15 de gener de 1537 - 2 de maig de 1540
Succeït per:
Enrique de Borja y Aragón
Precedit per:
Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora
 
Cardenal diaca de Santi Vito, Modesto e Crescenzia

3 de maig - 9 de desembre de 1540
Succeït per:
Sede vacante, després Niccolò Gaddi
(des de 1545)
Precedit per:
Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora
 
Cardenal diaca de Santa Maria in Cosmedin

10 de desembre de 1540 - 30 de novembre de 1555
Succeït per:
nomenat cardenal prevere
Precedit per:
in precedència Cardenal diaca
 
Cardenal prevere de Santa Maria in Cosmedin

1 de desembre de 1555 - 17 de novembre de 1558
pro illa vice
Succeït per:
Giacomo Savelli
Precedit per:
Thomas Cranmer
 
Arquebisbe de Canterbury

22 de març de 1556 - 17 de novembre de 1558
Succeït per:
exint per a l'Església Catòlica
Matthew Parker per a l'Església Anglicana
Precedit per:
John Mason
 
Canceller de la Universitat d'Oxford

1556–1558
Succeït per:
El Comte d'Arundel
Precedit per:
Stephen Gardiner
 
Canceller de la Universitat de Cambridge

1556 - 1558
Succeït per:
Lord Burghley