Registres dels Tres Regnes

Els Registres dels Tres Regnes (୕ᅧㄅ)[1] és una compilació de textos històrics sobre el període dels Tres Regnes (Wei, Shu i Wu) en l'antiga Xina, que abasta des de 189 fins a 280. Va ser escrit per Chen Shou el 297 de la nostra era[2] al servei de la Dinastia Jin (265-420).[3] Forma part de les quatre obres d'història de la Xina oficials.[2]

Infotaula de llibreRegistres dels Tres Regnes
(zh-hant) 三國志 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita, arxiu històric i llibre d'història Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorChen Shou Modifica el valor a Wikidata
Llenguaxinès clàssic Modifica el valor a Wikidata
PublicacióDinastia Jin de l'Oest, dècada del 280 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
TemaTres Regnes, Cao Wei, Han Oriental, Rebel·lió dels Turbants Grocs, Shu Han i Dinastia Jin de l'Oest Modifica el valor a Wikidata
Gènerejizhuanti, historia dinàstica i biografia Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatTres Regnes Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deVint-i-quatre històries Modifica el valor a Wikidata

L'obra arreplega les històries dels tres petits estats rivals: el Regne de Wei (曹魏), el Regne de Shu (蜀汉) i el Regne de Wu (东吴) de l'era dels Tres Regnes de la Xina, en un sol text i és la base per a la posterior i més popular novel·la històrica del Romanç dels Tres Regnes del segle xiv, amb la qual ha estat confosa moltes vegades.[4]

Hi ha una edició de l'obra que és coneguda com a l'edició de Yi Xiang Tang.[5]

Seccions

modifica

El llibre Wei (o Wei-chih) està basat en un llibre perdut anomenat Història de Wei (Wei-Lüeh). Aquest llibre té un capítol que es diu «Registre dels Bàrbars de l'Est» («Toi Den»). En aquest capítol la secció «Guishi Wadyin Den»[6] parla de la reina japonesa Pimiko.[7]

Referències

modifica
  1. Jo, Mihwa. «Capítulo 23. Historia de la lengua coreana: el antiguo coreano». A: San Ginés Aguilar, Pedro. Nuevas perspectivas de investigación sobre Asia Pacífico [Texto impreso.]. Granada: Editorial Universidad de Granada, 2008, p. 377. ISBN 978-84-338-4870-3 [Consulta: 4 novembre 2017]. 
  2. 2,0 2,1 Aguilar Montero, Miquel. nterrelaciones temáticas en la literatura épica oriental: la India arcaica, el Japón imperial y la epopeya del rey Gesar de Ling. Biblioteca Virtual Universal, 2012, p. 21. 
  3. Muñoz Fernández, Irene M. «Relaciones internacionales en la esfera de interacción del Mar Amarillo en la protohistoria japonesa». Antesteria, 6, 2017, pàg. 176.
  4. «Romance of the Three Kingdoms Novel and History Introduction».
  5. «History of Three Kingdoms in Yi Xiang Tang Edition». World Digital Library. [Consulta: 23 març 2017].
  6. Rocio Ogi, Yasuko; Sato, Amalia «Guishi wadyin den (Sobre el pueblo de Wa) Registros Chinos Sobre Japón». Estudios de Asia y Africa, 27, 3, 1992, pàg. 522-531.
  7. Miller, Laura «Rebranding Himiko, the Shaman Queen of Ancient History». Mechademia, 9, 1, 2014, pàg. 181. DOI: 10.1353/mec.2014.0015.