Regne d'Ise

El regne d'Ise fou un dels 16 regnes històrics dels ekitis, una branca dels iorubes. La capital era Ise, avui Ise-Ekiti a l'estat d'Ekiti, a Nigèria, que avui dia és també seu d'una Àrea de Govern Local (LGA) anomenada Ise/Orun amb una població de 204.022 habitants. El rei actual, que porta el títol d'Arinjale, és Oba Ayodele Ajayi.

Regne d'Ise

Localització
Estat	Nigèria
Capital	Ise Ekiti (en)
Dades històriques
Anterior	Imperi d'Oyo
Creació	segle XIX
Dissolució	1874

Història

A la caiguda de l'Imperi d'Oyo al començament del segle xix els ekitis van esdevenir independents dividits en setze regnes i nombrosos caps menors. El regne d'Ise era un dels més segurs i protegits, però com els altres estava sotmès a les ambicions d'Ilorin primer i després d'Ibadan. Després del 1840 Ise va pagar tribut a Ibadan. Quan el 1874 Ibadan va atacar el regne d'Ado, molts habitants van haver de fugir a Ise. L'arinjale no obstant es va refermar com a tributari d'Ibadan i els refugiats d'Ado foren venuts com esclaus, morts (o sacrificats als déus) o entregats a Ibadan. Les caigudes d'Ilesa/Ijesa (1873) i del regne d'Ado (1874) va marcar el punt més alt del poder d'Ibadan, que va imposar el seu jou als ijeses i als ekitis i va establir un gran i variat imperi, probablement més gran que l'Imperi d'Oyo (Ibadan dominava Ibarapa, Osun, Ife, Ijesa, Ekiti, Igbomina i Akoko). Les ciutats subordinades a Ibadan, com Ise, estaven sota el govern d'uns oficials anomenats "ajele", de manera similar que a l'antic imperi Oyo; els ajele garantien que la ciutat vassalla o tributària romandria lleial a Ibadan.

El regne ekiti d'Ise no havia participar en la guerra d'Igbo-Alahun en l'aliança contra Ibadan i per això era detestat pels reis que si que havien participat en aquesta aliança. Ise però era una ciutat poderosa amb molta població, unes bones muralles i tenia el suport d'Ibadan. Però Ado no podia deixar passar el que havien fet amb la seva gent i va enviar a l'emergent cap militar Falowo, en missió diplomàtica que va acabar malament. Però el que va provocar la guerra fou l'afer anomenat Omodidun-Aseuke: el 1874 un home d'Akure, Omodidun, va fugir amb Aseuke, nativa d'Ise i esposa del Deji d'Akure i es van amagar a Ise. El deji d'Akure va llençar un ultimàtum al rei (Arinjale) d'Ise exigint l'extradició d'Omodidun i Aseuke però l'arinjale s'hi va negar, provocant l'anomenada Guerra d'Ise, que va durar dos anys. L'aliança Igbo-Alahun va combatre contra Ise en tots els fronts. Aduloju, el més vell de tots els caps militars fou nomenat gran comandant aliat. Ise, amb bones muralles, va resistir. Ibadan a més va enviar un exèrcit en suport d'Ise i les forces aliades es van retirar abans de la seva arribada per reprendre les hostilitats quan van marxar. Finalment la resistència d'Ise fou trencada i les forces aliades van entrar a la ciutat, la van saquejar i cremar i van fer esclaus als seus habitants.

El 1874, Ogedengbe, l'antic cap militar del regne d'Ijesa i ara treballant pel seu compte, va posar setge a Ise, que seguia sent una ciutat tributària d'Ibadan. Ise llavors va cridar a Ibadan en recerca d'ajuda, i Ibadan va enviar un exèrcit formidable per rescatar la població. Quan Ogedengbe va saber de l'avanç d'Ibadan, va abandonar el lloc i es va retirar a la seva fortalesa a Ita-Ogbolu al Districte d'Akure. Quan van arribar els ibadanis a Ise i va descobrir que Ogedengbe ja no era allà, van decidir no tornar a casa amb les mans buides, de manera que van dirigir la seva atenció sobre Emure.

Referències

• Emmanuel Oladipo Ojo (Ph.D), Aduloju of Ado: A Nineteenth Century Ekiti Warlord
• Toyin Falola and G.O. Oguntomisin, Yoruba Warlords of the 19th Century (Trenton: Africa World Press Inc, 2001),
• S.A. Akintoye, Revolution and Power Politics in Yorubaland, 1840-1893
• I.A. Akinjogbin, The Prelude to the Yoruba Civil Wars of the Nineteenth Century, Odu, University of Ife Journal of African Studies, 1,2,
• G.O.O. Olomola, Aduloju of Ado-Ekiti. A Case Study of An Ekiti Warrior Chief of the Nineteenth Century
• J.F.A. Ajayi & Robert Smith, Yoruba Warfare in the 19th Century, Ibadan: Ibadan University Press, 1973
• Toyin Falola & Dare Oguntomisin, The Military in Nineteenth Century Yoruba Politics