Regne de Frígia
Frígia fou un regne del centre d'Àsia Menor. Van establir el seu regne a l'enfonsament de l'Imperi Hitita vers la meitat del segle xiii aC. El regne fou destruït pels cimmeris i escites al segle vii aC i la major part va passar a Lídia. Finalment va passar a Pèrsia el 546 aC i fou una satrapia. Modernament se suposa que el frigis foren els ancestres dels georgians.
La gorra frígia es encara símbol de llibertat.
La regió de Mísia es va dir llavors Frígia Hel·lespòntica però no era la Frígia pròpia.
Reis de la dinastia TantàlidaModifica
- Tàntal (Tantalos) vers 1300 aC
- Teufront vers 1300 aC
- Telef
- Tarhont
- Mígdon vers 1200 aC
- Curtios
- Desconegut
- Gòrdios I
- Mides I
- Gòrdios II
- Mides II
- Gòrdios III vers la meitat del segle viii aC
- Mides III 738 aC-695 aC
- Gòrdios IV 695 aC-670 aC
- Mides IV vers 670 aC
- destrucció del regne pels cimmeris segle vii aC
- a Lídia 626 aC-590 aC
- Mides V vers 590 aC-vers 570 aC
- Gòrdios V vers 570 aC-546 aC
- a Pèrsia 546 aC
Sàtrapes perses de la Frígia Helespòntica o DasciliosModifica
- Artabazos I (Irdumazda) vers 480 aC- vers 450 aC
- Farnabazos I (Parnadumazda) vers 450 aC- vers 430 aC
- Farnaces (Parnaka) vers 430 aC- vers 420 aC
- Farnabazos II vers 420 aC-387 aC
- Ariobarzanes (Arayabardumazda) 387 aC-363 aC
- Artabazos II 363 aC-353 aC (de Bactriana vers 328 aC-320 aC
- Arsites vers 353 aC-333 aC
- a Alexandre el Gran de Macedònia 333 aC
Sàtrapes macedonisModifica
- Cales 333 aC-331 aC
- Dimarcos 331 aC-323 aC
- Leonatos 323 aC-322 aC
- Èumenes de Cardia el diàdoc 322 aC-321 aC
- Arrideu 321 aC-318 aC
- Ptolemeu 318 aC-313 aC
- Fènix 313 aC-309 aC
- d'Antígon rei de Sardes 305 aC-301 aC
- a Seleuc I Nicàtor 301 aC
- als Selèucides 301 aC-190 aC
- a Pèrgam 190 aC