Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona

edifici de Barcelona

El Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona fou una antiga institució educativa a la ciutat de Barcelona, amb la seu en un edifici construït de bell nou al Raval, que avui dia allotja la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i es considera bé cultural d'interès nacional.

Infotaula d'edifici
Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Construcció1760 Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xviii
ÚsReial Col·legi de Cirurgia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicNeoclassicisme, rococó
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. del Carme, 47
 41° 22′ 54″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.38167°N,2.16944°E / 41.38167; 2.16944Coord.: 41° 22′ 54″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.38167°N,2.16944°E / 41.38167; 2.16944
BCIN
TipusMonument històric
IdentificadorBCIN: 31-MH
BIC: RI-51-0001228
IPAC: 35
Activitat
OcupantReial Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1760–1843)
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

AntecedentsModifica

La cirurgia com la medicina era practicada per clergues durant l'alta edat mitjana. La pràctica de la cirurgia, l'art manipuladora de restaurar la salut, es desvinculà a l'Europa cristiana de la medicina ja després del Concili de Tours en què els clergues abandonen la pràctica de la cirurgia deixant-la a mans de seglars.

L'exercici de la cirurgia espanyola estava regulada pel Protomedicat, una mena d'institució presidida pel metge de cambra de la Monarquia Hispànica que mitjançant exàmens avaluava les aptituds dels practicants de la cirurgia. Fou Felip II qui va instituir certes disposicions per a presentar-se a aquest examen: calia haver sigut ajudant d'un altre cirurgià durant un mínim de quatre anys i assistir a certs cursos de caràcter universitari. Durant el regnats de Felip III de Castella aquests requisits de caràcter formatiu es van relaxant essent només de facto necessari acreditar haver estar al càrrec d'un altre cirurgià. Tot plegat confluí en la separació de dues menes de cirurgians els llatins, que havien rebut formació universitària, i els romancistes que simplement es dedicaven a la pràctica de la curació. A la llarga de cirurgians espanyols eren tots de la segona classe, ja que qui podia permetre's prendre cursos universitaris prenia la carrera de medicina, molt més prestigiada socialment.

Els romancistes, per la manca general de conceptes sobre anatomia, exercien operacions més aviat poc complexes com reduir hèrnies, arrencar queixals, aplicar pomades i emplastres, i alguns cop incorrien en pràctiques iatrogèniques com les excessives sagnies. Aviat es dictaren disposicions per tal d'evitar aquests mals restringint la mena d'actuacions que el cirurgians, de tota classes, podien dur a terme sense la supervisió d'un metge. Així quatre classes de professionals exercien la cirurgia: Els metges cirurgians, els cirurgians llatins, els romancistes i els sagnadors (que ni tan sols havien superat l'examen del protomedicat).

Els col·legis de cirurgia neixen en el context de la il·lustració essent un canvi de paradigma sobre l'epistemologia de la ciència fins llavors basada, sobretot, en la transmissió de coneixements d'un mestre o autor a l'aprenent, prenent major importància la observació directa i l'experimentació. El 1748 es crea l'Académie royale de chirurgie a París.[1] En el context ibèric destaca la primera acadèmia la Real Sociedad de Medicina de Sevilla (1697) la primera institució acadèmica d'Espanya. Al context barceloní sorgeixen noves institucions que fomentaran canvis en la cultura barcelonina: la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1729), la Junta de Comerç (1758), l'Acadèmia de Ciències Naturals (1764) o la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1770) [2] Dels tres col·legis de cirurgia creats a Espanya es trobaven en aquells temps en ciutats que no allotjaven cap universitat (Cadis, Barcelona i Madrid Universitat de Cadis, la Universitat d'Alcalá i la Universitat de Cervera). Així mateix, fruit del seu naixement a l'empara de l'Exèrcit i la Marina, disposaran el de Cadis i Barcelona accés als hospitals militars (el de la Marina per part de Cadis i l'Hospital General per part del de Barcelona. Els seus fundadors foren catalans i molts dels seus professors i alumnes eren d'aquestes terres.

A Barcelona ja funcionava un Col·legi de Cirurgia que funcionava com una mena de gremi del sector, prèvia inscripció o matricula per a exercir aquesta art.

L'edifici del Col·legiModifica

 
Placa en homenatge del rei Carles III impulsor del Col·legi de Cirurgia

L'edifici fou dissenyat per l'arquitecte Ventura Rodríguez i les obres adjudicades en pública subhasta a Pere Armet i Francesc Renart.[3] Pere Virgili traçà el programa de l'edifici i n'encarregà la solució artística a Ventura Rodríguez, que el 1761 feu el projecte. La construcció, un cop autoritzada pel rei Carles III, s'allargà de 1762 a 1764. La inspecció de les obres anà a càrrec de l'enginyer militar Pedro Martín Cermeño, que delegà la direcció a Pedro Carlos Saliguet. Joan Cuesta fou l'aparellador. Francesc Renart, el mestre de cases, i Pere Armet, el fuster. També hi col·laborà la companyia dels mestres de cases Onofre Ivern i Josep Ribes i dels fusters Pau Planes i Deodat Casanoves.[4] El nou edifici s'inaugurà solemnement sota la presidència del Capità General de Catalunya, Marquès de la Mina, el 29 de març del 1764.[5]

Davant de la Casa de Convalescència, al pati allargat que fa d'entrada al gran recinte de l'antic hospital de la Santa Creu des del carrer del Carme, hi ha l'antic Col·legi de Cirurgia, restaurat el 1927 com a seu de l'Acadèmia de Medicina.[4] L'edifici és el resultat de la simbiosi del pensament racionalista d'un científic -el cirurgià Pere Virgili-, que va dirigir-ne les obres des del 1762 -amb el sever disseny de l'arquitecte academicista Ventura Rodríguez.[4]

La façana és molt sòbria i de pedra ben tallada, amb frontó mixtilini, amb fornícules buides i l'escut del rei Carles III (1762), obra de Carles Grau. L'amfiteatre interior és molt ben resolt, amb una taula de marbre al centre, per fer-hi disseccions. Una graderia semicircular de pedra, la primera fila de la qual és feta de butaques d'estil rococó, és obra de Llorenç Roselló, que també feu gelosies de la galeria superior, sobreportes i el peu de la taula de disseccions, dissenyat per l'escultor Joan Enrich.[4]

La sala és il·luminada per grans finestrals i una llanterna zenital que sobresurt per damunt de les cobertes de l'edifici. En una fornícula del saló hi ha el bust del gran cirurgià del segle XVIII, Pere Virgili.[4]

Funcions i organitzacióModifica

 
Entrada al teatre anatòmic del Reial Col·legi de Cirurgia

El Col·legi de Cirurgia va ser fundat a Barcelona per reial ordre l'any 1760, sota l'impuls i direcció de Pere Virgili, i segons el model del de Cadis. Era destinat a la formació de cirurgians militars i també civils.[4] Virgili havia servit com a cirurgià de cambra del rei Ferran VI 1758-1760. Quan Carles III d'Espanya accedeix al tron decideix rellevar-lo de les funcions i ja a finals d'aquell any es dicta un reglament per al funcionament del nou Col·legi de Cirurgia. L'any següent el col·legi ja admetia matrícules de cirurgians llatins i romancistes. Les classes s'inicien sense l'edifici a l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. El 12 de juny es publiquen els estatuts i ordenances generals que aplicaran als col·legis de Cadis i Barcelona i per extensió a l'exercici de la professió un cop acabats els estudis.[5] El col·legi era presidit pel primer cirurgià de cambra de la cort de Madrid, que delegava moltes de les seves funcions al Director. Així mateix el càrrec de Primer Mestre recau en el del Primer Cirurgià de l'Exèrcit.[6] Aquest i el director són els encarregats de fer la proposta de dos Mestres (nomenats formalment pel Rei d'Espanya). Per als altres dos mestres recau en els cirurgians de l'Hospital General. A aquests s'hi afegí un Mestre Supernumerari. A partir del 1795 les vacants es cobreixen per oposició.[7]

La incorporació com a alumnat a la fundació del col·legi incorporà tots els practicants que llavors hi havia a l'Hospital General, però a partir de llavors es demanà superar exàmens de llatí, lògica i física experimental.[8] Els estatuts del 1764 recullen que els professors havien d'impartir ensenyances sobre osteologia, anatomia (amb obligació de la pràctica pública de disseccions), operacions, principis de cirurgia i terapèutica.[9]

Amb l'adveniment de Antoni Gimbernat i Arbós com a professor al col·legi endega canvis en els estatuts que condeixen a l'establiment de nou càtedres amb els seus corresponents titulars:

Al servei del col·legi hi havia un jardí botànic, una biblioteca, l'amfiteatre anatòmic i una col·lecció d'instrumental quirúrgic destinada a la formació. Molts dels seus professors varen escriure llibres per a l'ensenyança de la cirurgia al col·legi, i alguns emprats fora d'aquest, també s'hi traduïren alguns altres llibres de text procedents d'altres institucions anàlogues.

El 1807 es reforma l'organització de l'ensenyança mèdica a Espanya unificant-se els estudis de medicina i cirurgia. Malgrat tot aquesta reforma sembla que provocà resultats nefastos retornant-se l'any 1817 als plans d'estudis del 1771.[10] Després de l'alçament de Rafael del Riego el 1821 es tornen a unificar els estudis de cirurgia i medicina, creant-se les escoles especials de l'art de curar. A aquesta temptativa també s'hi uniren els estudis de farmàcia i degut a això es suprimiren els col·legis de cirurgia i de farmàcia de Barcelona i la Facultat de Medicina de la Universitat de Cervera i la Càtedra d'Ensenyança Clínica de Barcelona.[11] El 1827 s'estableix que els col·legis de Cirurgia mèdica es denominaries col·legis de medicina i cirurgia, conservant-se el estudis de medicina impartits a les universitats. Degut als episodis de crema de convents i la guerra civil pràcticament no hi ha activitat a Cervera concentrant-se els estudiants d'aquesta disciplina a Barcelona. Entre els anys 1837-42 es traslladen els estudis de la Universitat de Cervera a la restaurada Universitat de Barcelona, creant-se l'any 43 la Facultat de Ciències Mèdiques on es refon el Col·legi de Cirurgia.[12]

Relació de directors del Col·legiModifica

A continuació es mostra una relació dels directors del col·legi amb els seus períodes i el motiu de finalització al càrrec:[13]

  • Pere Virgili (1760-1775, defunció)
  • Lorenzo Roland (1776-1790, jubilació)
  • Francisco Martínez (1790-1793, cessament)
  • José Antonio Capdevila (1793-1795)

El 1795 la direcció fou assumida per la Reial Junta Governativa dels Reials Col·legis de Cirurgia.

BibliotecaModifica

El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva gairebé nou-centes obres provinents dels fons del col·legi.[14] Així mateix, ha registrat i descrit diversos exemples de les marques de propietat que el van identificar al llarg de la seva existència.[15]

NotesModifica

  1. Usandizaga, p.41
  2. Usandizaga, p. 15
  3. Usandizaga, p. 48-49
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2017].
  5. 5,0 5,1 Usandizaga, p. 45-46
  6. Usandizaga, p. 53-55
  7. Usandizaga, p. 57
  8. Usandizaga, p.59
  9. Usandizaga, p. 62-63
  10. Usandizaga, p. 123
  11. Usandizaga, p. 123-124
  12. Usandizaga, p.127-128
  13. Vegeu l'Apèndix VII. Relació del personal del Col·legi de Barcelona de 1760-1795. Usandizaga, 1964
  14. «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic». [Consulta: 14 maig 2020].
  15. «Col·legi de Cirurgia de Barcelona». [Consulta: 14 maig 2020].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica