Reichsmusikkammer

Ofici del govern nazi per controlar la música

La Reichsmusikkammer o RMK (Cambra de música del Reich) era una institució del govern nacionalsocialista del 1933 al 1945 amb l'objectiu de promoure la música pura völkisch, germànica, ària conforme a la ideologia totalitària, organitzar la professió dels músics i combatre l'anomenada «música degenerada», els seus compositors i executants. El seu primer president va ser Richard Strauss.

Infotaula d'organitzacióReichsmusikkammer
Dades
Nom curtRMK Modifica el valor a Wikidata
Tipusagència governamental Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació15 novembre 1933 Modifica el valor a Wikidata
FundadorJoseph Goebbels Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1945 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaRichard Strauss (1933–)
Peter Raabe (1935–) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuReichskulturkammer Modifica el valor a Wikidata
Frontis del catàleg de l'exposició de música degenerada: une negre jueu tocant jazz[1]

Va ser creada el 15 de novembre del 1933 per Joseph Goebbels, per «netejar la música alemanya d'influències jueues i forasteres».[2] Era el departament més gran de la Reichskulturkammer.[3] Tenia un paper de propaganda per ensenyar al món la superioritat de la gran cultura alemanya. També havia d'unificar (Gleichschaltung) el món musical sota criteris racials i polítics. Era una eina de repressió, com que cap instrumentista, cantant, compositor, constructor d'instruments podia exercir la seva professió si no era inscrit a la cambra. En perdre la feina, als músics crítics amb el règim, jueus o «degenerats» només els quedava callar i afrontar els problemes econòmics de l'atur o l'exili.[4]

Com ho van fer per les arts plàstiques, van crear una exposició itinerant per explicar a la població la música degenerada. El comissari de l'exposició era el director de teatre i funcionari nazi Hans Severus Ziegler (1893-1978). Va ser estrenada a Düsseldorf el 24 de maig del 1938.[1]

Música bona i música dolentaModifica

Entre els músics bons hi ha sobretot els grans clàssics com Ludwig van Beethoven, Richard Wagner, Johann Sebastian Bach, W.A. Mozart, Joseph Haydn, Johannes Brahms, Anton Bruckner i similars. Els músics jueus, com ara Gustav Mahler, Felix Mendelssohn, Arnold Schoenberg, Irving Berlin o George Gershwin eren prohibits automàticament, així com, per exemple, Debussy, que s'havia casat amb una jueva. Paul Hindemith i Ígor Stravinski van ser proscrits per massa sensuals o sexuals. El jazz i el swing, anomenats «música de negres» en l'argot nazi, eren considerats nocius per a l'esperit moral del poble alemany.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «"Degenerate Music": Title Page of the Exhibition Guide (1938)» (en anglès, alemany). Nazi Germany (1933-1945). German History in Documents and Images.
  2. Hoor, Christina. «Die Reichskulturkammer» (en alemany). Deutsches Historisches Museum, 18-08-2015. [Consulta: 1r març 2017].
  3. «Reichskulturkammer and Reichsmusikkammer» (en anglès). Music and the Holocaust. London: Holocaust Music - ORT. [Consulta: 1 març del 2017].
  4. Levi, Erik. Censorship & cultural regulation in the modern age (en anglès). Amsterdam: Rodopi, 2004, p. 76. ISBN 978-90-420-0988-2. 

BibliografiaModifica

  • Levi, E. Music in the Third Reich (en anglès). London: Macmillan, 1994. 
  • Meyer, M. The Politics of Music in the Third Reich (en anglès). New York: Peter Lang, 1993. 
  • Petit, Elise; Giner, Bruno. Entartete Musik. Musiques interdites sous le IIIe Reich (en francès). Paris: Bleu Nuit, 2015, p. 176. ISBN 2358840475.