Reinhard Heydrich

cap dels SS alemanys

Reinhard Tristan Eugen Heydrich (Halle, 1904Praga, 1942) va ser un SS-Obergruppenführer, cap de l'Oficina Principal de Seguretat del Reich (incloent la Gestapo, la SD i la Kripo), i Governador del Reich de Bohèmia i Moràvia. Adolf Hitler el considerava com un possible successor. Heydrich va ser un dels arquitectes de l'Holocaust, presidint el 1942 la Conferència de Wannsee, que conclouria amb els plans per l'extermini de tots els jueus europeus. Heydrich va resultar ferit en un intent d'assassinat a Praga el 27 de maig de 1942 i morí una setmana després de resultes d'una infecció a la sang produïda per les ferides rebudes en l'atemptat.

Infotaula de personaReinhard Heydrich

Heydrich amb l'uniforme SS
Biografia
Naixement(de) Reinhard Tristan Eugen Heydrich Modifica el valor a Wikidata
7 març 1904 Modifica el valor a Wikidata
Halle (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 1942 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Praga (Protectorat de Bohèmia i Moràvia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida per arma de foc i sèpsia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaInvalidenfriedhof Modifica el valor a Wikidata
President de la Interpol
24 agost 1940 – 4 juny 1942
← Otto SteinhäuslArthur Nebe →
Chef der Sicherheitspolizei und des SD (en) Tradueix
1r octubre 1939 – 4 juny 1942
Diputat del Reichstag de l'Alemanya nazi
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Tècnica de Múnic
Hans-Dietrich-Genscher-Gymnasium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, aviador, soldat, tirador, militar, Gestapo employee (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat19311942
OcupadorGestapo Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Lleialtatthe German Empire Imperi Alemany (fins a 1918)
Alemanya República de Weimar (fins a 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
Branca militarExèrcit de la República de Weimar Reichsmarine
SS Schutzstaffel
Rang militarSS-Obergruppenführer
Comandant de (OBSOLET)Reichssicherheitshauptamt
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Esportesgrima Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLina Heydrich (1931–1942) Modifica el valor a Wikidata
FillsHeider Heydrich (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesRichard Bruno Heydrich Modifica el valor a Wikidata  i Elisabeth Krantz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Heydrich (en) Tradueix i Heinz Heydrich Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0382193 TMDB.org: 11990
Find a Grave: 11953 Modifica el valor a Wikidata

Donat el seu caràcter despietat amb les víctimes, va tenir entre altres malnoms el "Carnisser de Praga", la "Bèstia Rossa" i "El Botxí".[1]

Biografia modifica

Heydrich va néixer a Halle an der Saale, fill del compositor Richard Bruno Heydrich i de la seva esposa Elisabeth Anna Maria Amalia Kranz. Els seus noms venien de la passió del seu pare vers la música: "Reinhard", d'una òpera del seu pare, "El Crim de Reinhard", "Tristan", de l'òpera de Wagner Tristan i Isolda, i "Eugen"", probablement per l'heroi militar el Príncep Eugeni de Savoia (en honor del príncep també van ser batejats el creuer Prinz Eugen i la VII Divisió Waffen SS). També heretà dels seus pares una passió vers el violí. D'altra banda, el seu pare era un nacionalista pangermànic, tot i que no afiliat a cap partit polític, i va inclulcar les seves idees als seus fills.

Quan era jove, destacà per la seva veu aguda i pel seu catolicisme devot en una ciutat de majoria protestant.

Si bé era de constitució prima, destacà en els esports, especialment en l'esgrima[1] i la natació. Massa jove per lluitar a la I Guerra Mundial, s'afilià als Freikorps després de la guerra.

El 1922 s'uní a la Reichsmarine, on va arribar al grau de sotstinent (Oberleutnant zur See). A l'abril 1931, però, fou llicenciat arran d'un judici per incomplir una promesa de casament. La demandant era filla d'un important contractista naval, amic de l'almirall Erich Raeder, comandant en cap de la Kriegsmarine. Segons Heydrich, que va reconèixer haver mantingut amb ella relacions sexuals, no exisitia tal promesa sinó que, en demanar-li ella de casar-s'hi ell, va refusar perquè estava ja promès amb Lina von Osten, i considerava que trencar el prometatge seria indigne del "seu honor com a oficial naval". En conseqüència, el pare de la noia hauria pressionat Raeder per expulsar-lo de la marina. Segons la noia, en canvi, les relacions s'havien iniciat amb el benentès que acabarien en matrimoni però en conèixer ell Lina, més rica, l'havia deixada. En tot cas, durant el judici les respostes evasives i l'actitud displicent de Heydrich no van ajudar a resoldre el cas, i si bé en va sortir exonerat, els oficials van demanar que fos llicenciat per "conducta impròpia d'un oficial i d'un cavaller".

Família modifica

El 26 de desembre de 1931 es va casar a Großenbrode amb Lina Mathilde von Osten (14 de juny de 191114 d'agost de 1985) a qui havia conegut un any abans.[1] Lina era filla de Jürgen von Osten, un aristòcrata menor alemany, i era una fervent seguidora del partit Nazi des del 1929.

La parella va tenir 4 fills:

El Partit Nazi i les SS modifica

El 1931, Himmler cercava personal per crear una divisió de contra-intel·ligència pròpia de les SS. Per consell d'uns amics, va entrevistar Heydrich, que va haver de respondre un qüestionari de vint minuts i proposar plans sobre la nova divisió. Els resultats van impressionar Himmler que el reclutà immediatament. L'1 d'agost d'aquell any Heydrich va ingressar al NSDAP i va ser encarregat de bastir el nou servei d'intel·ligència de les SS. Posteriorment rebria un Totenkopfring de Himmler pels seus serveis.

En aquells moments, l'aparell d'intel·ligència del Partit Nazi era insignificant. Heydrich i el seu equip passaven el temps construint un sistema de fitxes de tota aquella gent que era considerada com una amenaça al Partit, incloent fins i tot oficials del Partit. Heydrich mantenia la seva família amb un salari irrisori i treballava en una fosca oficina.

El periodista americà John Gunther, durant el seu viatge per Alemanya el 1934, mentre recollia material de recerca per al seu llibre "Dins d'Europa", mostrà un considerable coneixement de les intrigues nazis quan digué que Himmler tenia poca tolerància vers les carnisseries comparat amb Heydrich, que era molt més cruel. En aquells moments, Heydrich era vist com un fosc oficial de rang mitjà dins de l'aparell burocràtic de les SS.

El juliol de 1932, Heydrich va ser nomenat cap del Sicherheitsdienst (SD), una organització d'intel·ligència l'objectiu de la qual era la defensa del nazisme. La construí reclutant agents de fonts poc habituals, alguns dels quals no eren nazis: només gent que Heydrich considerava amb talent o útils. L'organització es beneficià d'una estreta col·laboració amb la Gestapo, organització que també estava sota el poder de Heydrich des de 1936, com a part d'una força de policia de seguretat combinada. Posteriorment, el SD i la Gestapo s'unirien sota la denominació de Reichssicherheitshauptamt (RSHA), sota comandament de Heydrich.

Mentre que les capacitats de Heydrich mai no van ser posades en dubte ni pels seus superiors ni pels seus subordinats, el seu constant sarcasme, el seu comportament tosc, subestimant amb freqüència els que l'envoltaven (en contrast amb Himmler, qui, més racionalment, preferia ser subestimat pels seus enemics) i la seva agressivitat li van fer guanyar pocs adeptes, mentre que la seva propensió a les accions impetuoses, com la detenció d'un Kreisleiter el 1935, o dient a Göring i al Consell de Ministres el 1940 que la policia de seguretat gaudiria de poders il·limitats, tant si els donaven com si no, va ser una molèstia constant per a Himmler, que sovint havia d'arreglar-ho tot. Himmler ocasionalment perdia la paciència amb Heydrich, anomenant-lo "Genguis Khan", però li era indispensable, tot i que l'exasperava.

Fins a l'establiment del Tercer Reich, Heydrich ajudà Hitler a "fer neteja" de molts opositors polítics, mantenint un impressionant sistema de fitxes d'individus i organitzacions que s'oposaven al Partit i al règim. Es creu que va ser el creador de documents oblidats entre el govern soviètic i l'alt comandament alemany. Mentre que ara se sap que la Gran Purga estalinista del Cos d'Oficials soviètic va ser molt influït per aquestes estratagemes, i com que en aquells moments es cregué que era degut als seus oficis, li proporcionà un gran prestigi. També va ser instrumental per a l'establiment del fals "atac" polonès a la ràdio nacional alemanya a Gleiwitz, intentant donar una justificació a l'Alemanya nazi per a iniciar la Segona Guerra Mundial, tot i que fracassà i només sortí a la llum quan els investigadors aliats van començar les recerques entre els documents alemanys capturats, atès que l'estació de ràdio triada només era una sucursal de Radio Breslau, el senyal de la qual era més potent.

Heydrich va ser un dels principals arquitectes de l'Holocaust[1] durant els primers anys de la Segona Guerra Mundial. Havia guanyat algun control sobre la política jueva, quan al novembre de 1938, Göring el nomenà cap de l'Oficina Central per a l'Emigració Jueva, després de la Kristallnacht. Des d'aquesta posició treballà intensament per coordinar diverses iniciatives per a la Solució Final, i per assegurar el control de la SS sobre la política jueva. El 20 de gener de 1942, presidí la Conferència de Wannsee, on es discutiren els plans per a la deportació dels jueus a camps d'extermini, i on va actuar de secretari de la conferència Adolf Eichmann.

Heydrich va ser un dels pocs líders principals de l'Alemanya nazi que realment va servir en combat, car volà en 97 missions en un caça bombarder Messerschmidt 110 de dos motors, i va guanyar la Creu de Ferro de 2a i 1a classe per valentia. De fet, va ser abatut sobre la Unió Soviètica, però fou rescatat per tropes alemanyes.

Protector de Bohèmia i Moràvia i Assassinat a Praga modifica

El 27 de setembre de 1941 Heydrich va ser nomenat Reichsprotektor de l'estat titella txec anomenat Protectorat de Bohèmia i Moràvia. Substituïa Konstantin von Neurath, car Hitler el considerava poc efectiu (tot i que nominalment ho seguí essent fins al 20 d'agost de 1943).

El paper de von Neurath al Protectorat es basà a atorgar privilegis a la noblesa i a la gent de l'alta societat. Això provocà un ressentiment passiu entre la gent, principalment els treballadors. El Protectorat era un fabricant d'armes i material de guerra vital per al Tercer Reich, i durant el mandat de von Neurath, la productivitat industrial caigué substancialment. Heydrich anà a Praga per restaurar les quotes de producció.

Com a governador de Bohèmia i Moràvia, Heydrich esdevingué brutal. Castigà tots aquells que no produïen les quotes exigides. Qualsevol que es relacionés amb els moviments de resistència era torturat i/o executat. Sota Heydrich, Praga i la resta de Txèquia van quedar pacificades per la duresa de les lleis nazis. Donat el seu èxit a Praga, Hitler considerà nomenar Heydrich governador de París. Quan la intel·ligència britànica se n'assabentà, van voler-ho aturar a qualsevol preu. No deixarien que l'home que havia esquarterat els txecs i els jueus de Praga fes el mateix amb la Resistència Francesa.

Com a virtual governador militar de Bohèmia i Moràvia, Heydrich exercia un poder real sobre el President txec i el Primer Ministre; i com a mostra de confiança vers les forces d'ocupació i per a l'efectivitat del seu govern, sovint conduïa ell mateix el seu cotxe amb el sostre obert (veure Resistència txeca a l'ocupació nazi).

Jan Kubiš i Jozef Gabčík eren soldats txecoslovacs que s'havien escapat del país a inicis de 1941. Després de rebre entrenament a Gran Bretanya, es van llençar en paracaigudes a la regió el desembre, i el 27 de maig de 1942 van fer una emboscada a Heydrich mentre circulava amb el seu cotxe pel barri de Kobylisy, a Praga. Mentre que el cotxe frenava per prendre un revolt, Gabčík disparà, però se li encallà la metralladora i Kubiš llançà una bomba a la part posterior del vehicle que ferí Heydrich i el mateix Kubiš.

Heydrich aparentment no estava gaire ferit. Va intentar tornar el foc, però la seva pistola no estava carregada. No obstant, després de córrer una mica, se sentí feble i envià el seu conductor Klein a peu per capturar Gabčík, que fugia. Va ingressar a l'hospital de Praga i, tot i que Himmler li envià els seus millors metges, va morir una setmana després, als 38 anys. L'autòpsia revelà que la mort havia estat produïda per una septicèmia causada per un bacteri i toxines procedents de les fibres de pèl de cavall del farciment del seient del cotxe, que se li van introduir a les ferides amb fragments de la bomba. Va ser l'únic líder del Partit Nazi assassinat pels Aliats durant la guerra.

La represàlia nazi va ser brutal, en un clar avís contra qualsevol resistència armada. Al voltant d'unes 13.000 persones van ser detingudes, deportades, empresonades o assassinades. El 10 de juny, tots els homes de més de 16 anys del poble de Lidice, 22 km al nord-oest de Praga i del poble de Ležáky, van ser assassinats, els pobles cremats i les seves runes destruïdes, en els fets coneguts com a massacre de Lidice.

Es realitzà un elaborat funeral per a Heydrich, tant a Praga com a Berlín. Hitler mateix imposà a títol pòstum les màximes condecoracions alemanyes, l'Orde Alemany i l'Orde de Sang, sobre el coixí fúnebre de Heydrich.

Heydrich va ser enterrat a l'Invalidenfriedhof de Berlín. La seva tomba estava situada entre la de dos herois militars alemanys, Oven i Scharnhorst. El 1945 la seva tomba va ser eliminada pels aliats, per evitar que fos un punt de trobada pels seguidors del nazisme.

Els substituts de Heydrich van ser Ernst Kaltenbrunner com a cap del RSHA, i Karl Hermann Frank (27 i 28 de maig de 1942) i Kurt Daluege (28 de maig de 194214 d'octubre de 1943) com a nous Reichsprotektoren. Després de la seva mort, el llegat de Heydrich continuà: els tres primers camps de la mort construïts i posats en funcionament a Treblinka, Sobibor i Belzec. El projecte va ser anomenat Operació Reinhard, en honor de Heydrich.

Perfils de la seva personalitat modifica

 
Heydrich a l'any 1940.

Reinhard Heydrich fou, per la seva personalitat i les seves accions, potser una de les figures més obscures del Règim Nazi, aconseguí fer empal·lidir fins i tot al seu superior i líder de les SS Heinrich Himmler, fins i tot Himmler el temia, Heydrich demostrà ésser un home altament intel·ligent, d'una astúcia aguda per a ordir complicades conjures minuciosament estructurades amb grans efectes. Walter Schellenberg descriví a Heydrich com un «animal de presa». A més a més, també va demostrar ésser un acertat administrador i governant a càrrec de l'administració txeca.

Reinhard era desconfiat i calculador, amb extraordinària claredat als seus pensaments i exposicions, a més de ser eficient i no tenir escrúpols. Aparentment, res escapava de les seves mans. Era considerat per molts «el nazi perfecte». Heydrich era considerat per Hitler un home extremadament perillós i dotat, l'anomenava «L'home amb el Cor de Ferro», fins i tot el comandant Amon Göth l'admirava.[2]

Per altra banda, Heydrich posseïa una gran afinitat per la música, els esports (en especial en l'esgrima,[1] en la qual era molt hàbil) i els estudis, a més a més d'ésser un avançat i experimentat pilot de Messerschmitt Bf 109 i de Messerschmitt Bf 110.

La seva mera presència provocava un abisme psicològic que ocasionava terror físic fins i tot als seus més propers col·laboradors. Era temut fins i tot al seu cercle personal. Heydrich era un malson per a Wilhelm Canaris. Martin Bormann el mantenia a distància, i mai intentà cap acció en contra de Heydrich.

Principals Condecoracions modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reinhard Heydrich
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Julián Casanova «El genocida nazi que tocaba el violí». El País, 03-06-2012.
  2. Heydrich en Collenting-story