Religió hurrita

La religió hurrita fou una religió politeista practicada pels hurrites (nord de la Mesopotàmia). Els cilindres hurrites mostren divinitats amb forma d'humans o d'animals alats, dragons i altres monstres, que podrien ser dimonis o esperits protectors. Es creu que als déus hurrites no se'ls van dedicar temples, com a Mesopotàmia o Egipte.

Aquesta religió va tenir una gran incidència en la religió hitita, la qual va adoptar molts dels seus déus tot sincretitzant la seva religió i la hurrita en una nova de nova. Es va estendre a Síria on el déu Tessub va tenir la seva contrapartida amb Baal. També es van adorar déus hurrites a Urartu. De fet va abastar tot l'Orient Mitjà excepte la part sud de Mesopotàmia i Egipte.

El centre principal de culte conegut es situà a Kummanni (a Kizzuwatna), des d'on va passar a Hatti. Altres centres foren Yazilikaya a Hatti, les ciutats d'Harran (un centre que va esdevenir finalment un temple del déu de la Lluna) i Shauskha (a Ninive, establert quan aquesta ciutat estigué sota domini hurrita). Al tercer mil·lenni hi havia a Urkesh un temple dedicat a Nergal. Kahat fou el centre religiós principal de Mitanni.

Deïtats principalsModifica