Religió hurrita

La religió hurrita va ser una religió politeista practicada pels hurrites, que vivien al nord de la Mesopotàmia. Els cilindres hurrites (segells cilíndrics) mostren divinitats en forma d'humans o d'animals alats, dragons i altres monstres, que podrien ser dimonis o esperits protectors. Es creu que als déus hurrites no se'ls van dedicar temples, com a Mesopotàmia o a Egipte.

Aquesta religió va tenir una gran incidència en la religió hitita, que va adoptar molts dels seus déus tot sincretitzant la seva religió i la hurrita en una de nova. Es va estendre a Síria on el déu Tessub va tenir la seva contrapartida amb Baal. També es van adorar déus hurrites a Urartu. De fet va abastar tot l'Orient Mitjà excepte la part sud de Mesopotàmia i Egipte.

El centre principal de culte conegut se situà a Kummanni (a Kizzuwatna), des d'on va passar a Hatti. Altres centres de culte importants van ser Yazilikaya a Hatti, les ciutats d'Haran (un centre que va esdevenir finalment un temple del déu de la Lluna) i Shauskha (a Ninive, establert quan aquesta ciutat estigué sota domini hurrita). Al tercer mil·lenni hi havia a Urkesh un temple dedicat a Nergal. Kahat va ser el centre religiós principal de Mitanni, un regne hurrita.

Deïtats principalsModifica

Mites hurrites a la cultura hititaModifica

Als arxius hitites s'han trobat molts fragments de l'Epopeia de Guilgameix en versions en accadi, hitita i hurrita. Se suposa que el famós poema mesopotàmic sobre el rei d'Uruk, que va fer un viatge buscant la immortalitat, va passar a Anatòlia mitjançant els textos en hurrita. També és important l'anomenat "Cicle de Kumarbi", que comença amb un capítol anomenat "El regne del cel o Teogonia", on es mostra el sincretisme hurrita ordenant les diverses divinitats del Pròxim Orient en una única "teogonia". El text hitita és molt conegut perquè se n'han trobat diversos exemplars i per la seva semblança amb la Teogonia d'Hesíode. Un altre mite hurrita recollit pels hitites és l'anomenat "Història d'Hedammu", el drac amfibi que cada any lluita amb Tessub i el venç, i que entre els hitites es diu Illuyanka.[1]

ReferènciesModifica

  1. García Trabazo, José Virgilio. Textos religiosos hititas. Madrid: Trotta, 2002, p. 39-40. ISBN 8481645222.