4×400 metres relleus
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La prova de 4 x 400 metres relleu, o relleu llarg, és una prova en pista d'atletisme en què equips estan formats per quatre atletes velocistes on cada membre de l'equip completa 400 metres o una volta.
 | |
| Esport | atletisme  |
|---|---|
| Tipus | cursa de relleus |
És, tradicionalment, l'esdeveniment final d'una competició d'atletisme. En els esdeveniments de primer nivell, els primers 500 metres són recorreguts en els carrils. Les línies d'inici per tant son esglaonades a una distància més gran que en una cursa individual de 400 metres, després d'aquests 500 metres inicials els corredors es mouen típicament cap a l'interior de la pista.
A diferència de la cursa de 4 x 100 l'àrea de transferència del testimoni és de 20 m (generalment marcada amb línies blaves). La primera transferència s'efectua dins de les línies de carril, per a la transferència de la segona i tercera, els corredors normalment s'alineen a la pista tot i que se sol córrer al llarg de la línia l'interior de la pista. Això evita les confusió i col·lisions durant la transferència.
A diferència dels 4 x 100 m relleus, els corredors en els 4 x 400 solen mirar cap enrere i prendre el testimoni del corredor que arriba, a causa de la fatiga d'aquest. Aquest fet junt amb la resta dels marges permesos, per la major distància de la cursa, facilita la transició del testimoni i en conseqüència la desqualificació és un fet estrany.
Aquesta prova només es tan a pista coberta com a pista a l'aire lliure. A pista coberta el record del món femení està en possessió de l'equip d'Arkansas compost per Amber Anning, Joanne Reid, Rosey Effiong, Britton Wilson amb un temps de 3:21.75,[1][2] l'any 2023 als NCAA Division I Indoor Track & Field Championships al Albuquerque Convention Center,[3] Nou Mèxic (Estats Units). El record del món masculí està en possessió de l'equip de la Universitat del Sud de Califòrnia composat per Zach Shinnick, Rai Benjamin, Ricky Morgan, Jr. i Michael Norman amb un temps de 3:00.77, l'any 2018 als NCAA Indoor Championships al Gilliam Indoor Stadium[4] Texas (Estats Units). Aquest record inicialment no es volia validar per part de la World Athletics,[5] però consta com a rècord al web la mateixa World Athletics.[6]
En les proves en pista a l'aire lliure el record del món femení està en possessió de l'equip de la Unió Soviètica composat per T. Ledovskaya, Olga Nazarova, Mariya Pingina i Olga Bryzgina amb un temps de 3:15.17 als Jocs Olímpics d'Estiu de Seül de 1988 a l'Estadi Olímpic de Seül. El record masculí está en possessió de l'equip dels Estats Units composat per Andrew Valmon, Quincy Watts, Harry Reynolds i Michael Johnson[7][8]amb un temps de 2:54.29,[9] l'any 1993 a Gottlieb-Daimler Stadion (Alemania).
ReferènciesModifica
- ↑ «Indoor Track & Field Championships» (en anglès). TRACK & FIELD RESULTS REPORTING SYSTEM, 11-03-2023. [Consulta: 7 abril 2023].(català)
- ↑ «IAAF 4x400 metres relay women» (en anglès). World Athletics., 11-03-2023. [Consulta: 7 abril 2023].(català)
- ↑ «2023 indoor college track championships: Schedule, selections, how to watch | NCAA.com» (en anglès). [Consulta: 7 abril 2023].
- ↑ «World Record 4x400 as Texas A&M men place fifth, women tie for 10th» (en anglès). [Consulta: 7 abril 2023].
- ↑ «Norman breaks world indoor 400m record at NCAA Indoor Championships» (en anglès). World Athletics., 10-03-2018. [Consulta: 7 abril 2023].(català)
- ↑ «4x400 Metres Relay Men» (en anglès). World Athletics., 10-03-2018. [Consulta: 7 abril 2023].(català)
- ↑ «La nueva generación estadounidense de los 4x400 ilusiona por un récord difícil de bajar» (en castellà), 04-07-2019. [Consulta: 7 abril 2023].
- ↑ «Fastest relay 4 x 400 metres (male)» (en anglès britànic). [Consulta: 7 abril 2023].
- ↑ «4x400 Metres Relay - men - senior - outdoor». [Consulta: 7 abril 2023].
Vegeu tambéModifica
- Cursa de 100 metres
- Cursa de relleus
- 4×100 metres relleus
- Article 170: Carreres de Relleus del Document Regles competició de World Athletics (2010-2011), pàgines 167 a 170.