Remígia Caubet González
Remígia Caubet (Palma, 1 de juliol de 1919 - Palma, 23 de maig de 1997) fou una escultora figurativa mallorquina.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1919  Palma (Mallorca) |
| Mort | 1997 (77/78 anys) Palma (Mallorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | escultora |
Biografia modifica
Inicià la seva carrera professional amb pràctiques de dibuix i de modelatge a l'Escola Alemanya que dirigia Maria Garau. Més tard, durant els anys compresos entre el 1946 i el 1951, es formà com a deixebla de l'escultor català Joan Borrell Nicolau, amb qui inicià la seva carrera com a escultora treballant a l'estudi que ell tenia a Palma. El 1951 realitzà la primera exposició individual, a les Galeries Costa de Palma, en la qual quedà palès que la seva producció artística (generalment figurativa) estava influïda pel seu mestre, Joan Borrell, i per Josep Clarà. Aquest mateix any guanyà, amb una de les seves testes infantils, el primer premi d'un certamen convocat pel Cercle de Belles Arts de Palma amb motiu del X aniversari de la institució. Uns anys després, el 1958, s'inicià en l'escultura monumental amb el monument a Llorenç Riber que l'Ajuntament de Campanet li encarregà. Aquesta seria la primera obra d'una llarga llista d'escultures destinades a espais públics de Mallorca. Entre les seves nombroses obres destaquen algunes com ara el relleu per a la casa natal de la poetessa Francisca Alcover, a Sóller, o l'escultura de Pere d'Alcàntara Penya, encarregada per l'Ajuntament de Palma el 1986.[1]
El 1972 esdevingué un any esplendorós per a la seva carrera; fou convidada per l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts i becada per la Fundació Joan March per ampliar coneixements a Roma, on es traslladà immediatament. Entre la seva producció artística es troba una gran quantitat de busts, estàtues, relleus i monuments realitzats en bronze, marbre, pedra i terracota que es poden trobar a diverses places i carrers de Mallorca, entre els quals la Font de l'amor (1984), El Pagès i la Pagesa (1970, Sa Pobla), el Monument al pintor Llorenç Cerdà (1977) o Nuredduna, monument a Miquel Costa i Llobera (1972).[1][3][4]
Entre els reconeixements concedits trobam la medalla d'escultura del Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts, atorgada el 1965 per un bust de Josep Sampol i la medalla d'honor del mateix saló, atorgada el 1967 per un nu femení en bronze. El 1992 fou escollida acadèmica, la primera membre numerària, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, de Palma, i fou distingida per Cort amb la Medalla d'Or de la Ciutat. Palma li ha dedicat també una plaça enjardinada.[1][3][5]
Un dels cinc fills de l'escultora, Damià Ramis Caubet, que treballà amb ella i heretà la passió per l'escultura, desenvolupà també, en aquest món, la seva professió. Ell fou l'encarregat de seleccionar, el 2004 (entre les més de 500 que comptabilitzà de la seva mare) les 42 obres que s'exposaren a la Fundació Barceló en la que fou la primera exposició pòstuma de l'artista. La memòria d'aquesta mateixa Fundació la defineix com una de les escultores més representatives i guardonades de Mallorca.[1]
Un llibre de Joana Sureda Trujillo i Maria Coloma Llop Sureda, Remigia Caubet, escultora:1919-1997, recull el conjunt de la seva obra.[3][6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Remígia Caubet González». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Remígia Caubet González. Escultora. Resum biogràfic». Associació de Veïnats "Bellver" d'El Terreno, a Palma, Mallorca. [Consulta: 17 abril 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Díaz, M. «La obra de Remígia Caubet, en un libro» (en castellà). Última hora, 12-05-2001. [Consulta: 17 abril 2022].
- ↑ Soler, Miguel. «Nuredduna, más bella que una diosa» (en castellà). Última hora, 18-01-2014. [Consulta: 17 abril 2022].
- ↑ «Jardí Remigia Caubet - Callejero de Palma - Callejero.net» (en castellà). [Consulta: 17 abril 2022].
- ↑ Sureda Trujillo, Joana; Llop Sureda, Coloma. Remigia Caubet, escultora: 1919-1997. Palma: J. Sureda, 2000 [i.e. 2001]. ISBN 84-605-6942-X.
Bibliografia modifica
- Brotons, M. M. (2001). L'escultura a les Balears en el segle xx. Mallorca: Edicions Documenta Balear.
- Fundación Barceló. Memoria de Actividades 2004 Arxivat 2011-10-30 a Wayback Machine.
- Gran Enciclopèdia de la pintura i l'escultura a les Balears. (1996). Mallorca: Promomallorca Edicions, vol 2.
- Jimenez-Díaz (2004). «El lado más personal de Remigia Caubet»
Enllaços externs modifica
- Biografia de Remígia Caubet Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. (castellà)
- L'Ajuntament pide la cesión de la fuente de la casa de la poetisa Francisca Alcover Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. (castellà)
- Damià Ramis Caubet dona al Govern de les Illes Balears un bust de Ramon Llull, fet de Remígia Caubet
- Monument als poblers que varen fer ses marjals Arxivat 2004-12-07 a Wayback Machine.