Remei Martínez-Marí i Òdena
Remei Martínez-Marí i Òdena (Barcelona, 1930 - Navata, 12 d'agost de 2006),[1] va ser una pintora i poetessa catalana. Arrelada a Navata, a l'Alt Empordà des del 1977, la seva pintura pintura es caracteritza per recollir, de forma càlida i intimista, els petits indrets i objectes que estima.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1930  Barcelona |
| Mort | 12 agost 2006 (75/76 anys) Navata (Alt Empordà) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, poetessa, professora |
| Família | |
| Cònjuge | Jordi Roura i Goicoechea |
Els darrers anys de la seva vida va conrear la poesia,[3] amb una obra que seguia les traces del seu estil pictòric, recollint persones i vivències íntimes que permeten acostar el lector a les seves qualitats humanes.[2]
Biografia modifica
Naix i viu a Barcelona fins que l'any 1977 es trasllada a Navata, juntament amb el seu marit, l'escultor Jordi Roura.[2] A Barcelona, es va formar a la Escola de Belles Arts de Sant Jordi.[4]
Va compaginar la tasca de pintora amb les classes de dibuix i pintura a l'escola Sant Gregori de Sant Gervasi, l'escola Santa Anna i l'escola Thau, on va apostar per la pedagogia activa.[5]
La seva primera exposició en solitari la realitza el 1963 a Palma, precedida per moltes exposicions col·lectives.[4] Va obtenir un premi al V Salón Femenino de Arte Actual de Barcelona, l'any 1966,[6] amb l'obra Ventana.[7]
La major part de la seva obra són olis, tot i tenir producció d'aiguaforts, aquarel·la, gravats i alguna escultura. La seva primera època està centrada en paisatges, persones i ambients de l'Eixample i Sarrià on va residir. Des de finals dels anys 1970 fins començaments dels anys 1990 la seva obra recull quasi exclusivament, indrets i detalls de la quotidianitat de l'Alt Empordà i de Navata.[2]
La seva pintura utilitza pocs contrastos, llums tènues, tons pastís;[8] amb un estil realista d'influència impressionista, amb una pinzellada plana i una visió sempre frontal.[5]
El Museu de l'Hospitalet de Llobregat aplega part de la seva producció.[4]
Els darrers anys de la seva vida va estar afectada per una llarga malaltia que l'aparta de la pintura i es refugia en la poesia.[3] L'any 2014 es va publicar una obra pòstuma amb el recull dels seus poemes, anomenat Poemes de Mei, en referència a la forma familiar del seu nom.
Referències modifica
- ↑ «Necrològiques», 07-09-2006. [Consulta: 6 octubre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Personatges Il·lustres de l'Alt Emporda» (en anglès). [Consulta: 6 octubre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Ressenyes». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 45, 2014, pàg. 539–566. ISSN: 2014-8291.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Remei Martínez Marí» (en italià). Confederazione Generale Italiana del Lavoro. [Consulta: 6 octubre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ 5,0 5,1 Bassas Vila, Assumpta; Masanés Casaponsa, Cristina. Ajuntament de Figueres. Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà (1830-1939), p. 131. ISBN 978-84-120316-5-2.
- ↑ «Revista Europa (1963-1970), 15/10/1966». [Consulta: 6 octubre 2020].
- ↑ «Notícias de arte - La Vanguardia», 09-10-1966. [Consulta: 6 octubre 2020].
- ↑ «Edición del sábado, 20 enero 1968, página 26 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 6 octubre 2020].