René Char

poeta francès

René Char (L'Illa de Veniça, Vaucluse, 14 de juny de 1907, París - 19 de febrer de 1988); poeta francès.

Infotaula de personaRené Char
René Char Capitaine Alexandre.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 juny 1907 Modifica el valor a Wikidata
L'Illa de Sòrga (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 1988 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Grup ètnicFrancesos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta, escriptor, membre de la Resistència Francesa i dramaturg Modifica el valor a Wikidata
Activitat1920 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènerePoesia lírica Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeTina Jolas
Marie-Claude Char Modifica el valor a Wikidata
PareÉmile Char Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
SignatureRenéChar.jpg Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 835562 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

En acabar el batxillerat al liceu d'Avinyó, la seva família el va enviar a Marsella per estudiar ciències empresarials, estudis que va realitzar sense gran convicció. La publicació de la Capital del dolor (1926) de Paul Éluard va suposar una inspiració per la seva vocació poètica. El 1928 va publicar Cloches sud li coeur, una col·lecció de poemes que va destruir poc després. El 1929, va visitar París i va conèixer al grup surrealista de André Breton, René Crevel i Louis Aragon i el 1930 va signar el Segon manifest surrealista, així com pamflets que criticaven el colonialisme francès i defensaven el moviment revolucionari espanyol. Posteriorment va publicar Marxa lenta, en col·laboració amb Breton i Éluard. El 1934 va publicar Le marteau sans maître, El martell sense amo, d'estil surrealista i ric en imatges exuberants, poemes als quals va posar música Pierre Boulez en una peça que va ser interpretada per primera vegada el 1955.

Es va allunyar del Surrealisme amb Fora la nit és governada (1938). El 1939, després de la invasió de Polònia pels alemanys, va ser destinat a un regiment d'artilleria a Alsàcia. Després de quedar lliure del servei el 1940 es va unir a la resistència sota el nom de capità Alexandre, experiència que va reflectir en el poemari Sols romanen (1945) i Feuillets d'Hypnos, Les fulles de Hipnos (1946), un diari poètic dels anys de guerra. Va condemnar el comunisme el 1949. Furor i Misteri comprèn la seva poesia completa entre 1938 i 1947. Després va publicar Els Matinals, 1950).[1] Va protestar contra la base d'armes atòmiques de l'Alta Provença el1966. El 1955 va conèixer a Martin Heidegger, amb qui va establir una bella i fructífera amistat.

ObraModifica

Reculls poèticsModifica

AntologiesModifica

  • René Char, Commune présence, Paris, Gallimard.
  • René Char, Dans l'atelier du poète.

Obres completesModifica

  • René Char, Œuvres complètes, Paris, Gallimard, «Bibliothèque de la Pléiade», 1983; édition revisada el 1995. Pròleg de Jean Roudaut.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: René Char
  1. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
  2. Louis Broder, éditeur, Paris. Cité dans Lam et les poètes, Hazan, Paris, 2005, p. 98 et 102.