Viquipèdia

René Clément

René Clément (Bordeus, 18 de març de 1913 - Mònaco, 17 de març de 1996) va ser un director de cinema francès.[1]

Infotaula de personaRené Clément

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 març 1913 Modifica el valor a Wikidata
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1996 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Montecarlo (Mònaco) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMenton Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Nova York (1998–2013) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, guionista, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1991 Modifica el valor a Wikidata –  2013 Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0167496 Allocine: 4167 Allmovie: p85237 TCM: 35467 AFI: 128808
Find a Grave: 8059082 Modifica el valor a Wikidata

Biografia Modifica

Va iniciar estudis de arquitectura, que va alternar en 1935 amb la realització d'un curtmetratge de dibuixos animats, César chez les gaulois. Una vegada abandonats els seus estudis, es va dedicar a rodar documentals i curtmetratges, un d'ells en col·laboració amb Jacques Tati.

La seva primera pel·lícula de llargmetratge serà La Bataille du rail (1946), una obra que s'associa a vegades al neorealisme italià, pel fet que estava rodada amb actors no professionals i amb parts que són veritables documentals, però que en realitat es veia forçat a aquesta manera de rodar per l'escassetat de mitjans amb els quals comptava. L'encàrrec d'aquesta pel·lícula li va venir de diverses associacions de resistents.

Després de l'èxit obtingut per aquesta pel·lícula, es va unir a Jean Cocteau per a codirigir La Belle et la Bête. El 1947 va dirigir Les maudits, una obra claustrofòbica que transcorre gairebé íntegrament a l'interior d'un submarí, amb la qual va obtenir en 1947 el premi a la Millor Pel·lícula policíaca i d'aventures en el Festival Internacional de Canes, i que anticipa el que serà la pel·lícula de Wolfgang Petersen El submarí.

Després d'altres pel·lícules que han tingut una menor repercussió, va rodar Jocs prohibits, que va guanyar el Lleó d'Or de la Mostra de Venècia i l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera en 1952.

Va rodar diverses adaptacions d'obres literàries, amb èxit divers, fins a arribar a la que és probablement la seva obra mestra, Plein Soleil, pel·lícula policíaca basada en una novel·la de l'escriptora estatunidenca Patricia Highsmith i protagonitzada per un jove Alain Delon. Va ser versionada dècades després (L'enginyós senyor Ripley), amb Jude Law i Matt Damon.

Després d'aquesta pel·lícula, la seva carrera va anar declinant, alhora que es va inclinar més a produccions més espectaculars, com Es crema París? (Paris brûle-t-il?), en la qual hi ha un elenc internacional i que compta amb un guió de Gore Vidal.

Va començar a dirigir Mercenaris sense glòria (a.k.a. Written in the Sand) però va deixar la producció al principi a causa de disputes amb el productor de la pel·lícula Harry Saltzman.[2] El 1973 va ser membre del jurat del 8è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[3]

Clément va continuar fent algunes pel·lícules fins a la seva jubilació el 1975, incloent un èxit internacional amb El passatger de la pluja, protagonitzada per Charles Bronson i Marlène Jobert. El 1984, la indústria cinematogràfica francesa va honrar la seva contribució al cinema amb un César d'honor.

La segona esposa de Clément va ser la guionista d'origen irlandès Johanna Harwood a qui havia conegut al plató de la seva pel·lícula de 1954 Monsieur Ripois.[4]

Clément va morir el 1996 i va ser enterrat al cementiri local de Menton a la Riviera Francesa on havia passat els seus anys jubilat.

 
Rina Morelli, Alain Delon, Barbara Kwiatkowska-Lass, Gino Cervi i altres en la pel·lícula francoitaliana de 1961 Che gioia vivere

Filmografia Modifica

Llargmetratges Modifica

Curtmetratges Modifica

Premis i distincions Modifica

Premis Óscar
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1953[5] millor pel·lícula estrangera Jocs prohibits Guanyador
1957[6] millor pel·lícula estrangera Gervaise Nominada
Festival Internacional de Cinema de Canes
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1946[7] Premi del Jurat La Bataille du rail Guanyador
1946 Millor director La Bataille du rail Guanyador
1947[8] Millor pel·lícula d'aventures i de suspens Les Maudits Guanyador
1949[9] Millor director Au-delà des grilles Guanyadora
1954[10] Premi del Jurat Monsieur Ripois Guanyador
Mostra Internacional de Cinema de Venècia
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1952[11] Lleó d'Or Jocs prohibits Guanyador
1956[12] Premi FIPRESCI Gervaise Guanyador

Referències Modifica

  1. ↑ Archives de Bordeaux, section numéro 2, acte de naissance numéro 232, année 1913 (vue 41/202) (avec mentions marginales de mariages).
  2. ↑ «Play Dirty». Filmfacts, 12, pàg. 90.
  3. ↑ «8th Moscow International Film Festival (1973)». MIFF. Arxivat de l'original el 2013-01-16.
  4. ↑ Field, Matthew «Johanna Harwood Interview». Movie Classics: A Cinema Retro Special Edition Magazine. Solo Publishing, 4, 2012.
  5. ↑ «25th Academy Awards (1953)» (en anglès). Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas. [Consulta: 19 abril 2021].
  6. ↑ «29th Academy Awards (1957)» (en anglès). Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas. [Consulta: 4 maig 2021].
  7. ↑ Error en arxiuurl o arxiudata.«Awards 1946 : Competition». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 25 d'octubre de 2016.
  8. ↑ «Le Jury, Les Prix 1947». cannes-fest.com. [Consulta: 27 juny 2017].
  9. ↑ Plantilla:Citaweb
  10. ↑ Plantilla:Citaweb
  11. ↑ «Venice Film Festival 1952 Awards». imdb.com. [Consulta: 25 maig 2021].
  12. ↑ «Venice Film Festival 1958 Awards». imdb.com. [Consulta: 25 maig 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: René Clément
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=René_Clément&oldid=31612887»