René Clément
René Clement (Bordeus, Aquitània, 18 de març de 1913 - Montecarlo, Mònaco, 17 de març de 1996) fou un director de cinema francès.
Estudià Arquitectura en l'Escola Nacional Superior de Belles Arts. El 1937 es donà a conèixer amb el seu primer curt-metratge, L'Arabie interdite. A aquest li seguiren Ceux du rail i La Grande pastorale, també curt-metratges, de 1942 i 1943. Amb La Bataille du rail (1946), Clement aconseguí el del Festival de Canes. Per les mateixes dades i en col·laboració amb Jean Cocteau realitzà La Belle y la Béte, un dels films més projectats en els cicles dedicats a l'últim període del cinema expressionista europeu.
Des de llavors forén quasi sistemàtiques les seves co-produccions. Le Père tranquille (1946), el (1947) Les Maudits, malgrat la seva opaca ressonància, imposen a aquest director que, entrada la dècada dels 60, va exercir una gran influència vers els corrents realistes del cinema francès. Amb Cesare Zavattini realitza Le Mura di Malapaga (Au-delà des grilles, en la seva versió francesa, 1948).
El 1950 s'estrenà Le Cháteau de verre, amb intèrprets admirables: Michèle Morgan i Jean Marais. Ja Au-delà des grilles, amb l'Oscar al millor film estranger que li concedí l'Acadèmia de Hollywood, consolida el prestigi d'un gran director, al qual tampoc ha estat estranya la relativa intranscendència de pel·lícules com Monsieur Ripois (1963) i Gervaise (1955).
Encara que, és en els anys precedents on s'ha de cercar el més significatiu de la seva filmografia. Jeux interdits, en català Jocs prohibits (1952) conserva encara la frescor d'una pel·lícula clau en la seva carrera, jalonada per realitzacions de major i menor qualificació artística. Sens dubte, Plein Soleil (1960) manté algunes de les seves virtuts, encerts que en plena Nova Onada del cinema francès resultaven molts més recognoscibles.
Entre les seves realitzacions posteriors, malgrat no trobar-s'hi cap obra mestra, sí que enregistra l'excepcional capacitat narrativa de René Clement, un dels millors directors que es varen imposar entre 1945 i 1950. Quelle joie de vivre (1961) i Les félines (1964) són obres importants, com ho seran, al marge de l'artifici o les concessions del consum, Paris brúle-t-il, en català Es crema París? (1966), Le passager de la pluie, en català El passatger de la pluja (1970) i les seves últimes creacions, La Maison sous les Arbres, en català La casa sota els arbres (1971), Le course du lièvre à travers champs (1972) i Scar Tissue(1975).
FilmografiaModifica
- Llargmetratges
- 1946: La Bataille du rail
- 1946: Le Père tranquille
- 1946: La Belle et la Bête (ajudant direcció)
- 1947: Les Maudits
- 1949: Au-delà des grilles
- 1950: Le Château de verre
- 1952: Jeux interdits
- 1954: Monsieur Ripois
- 1956: Gervaise
- 1958: This Angry Age
- 1960: Che gioia vivere
- 1960: Plein soleil
- 1963: Le Jour et l'Heure
- 1964: Les Félins
- 1966: Es crema París? (Paris brûle-t-il ?)
- 1969: El passatger de la pluja (Le Passager de la pluie)
- 1971: La casa sota els arbres (La Maison sous les arbres)
- 1972: Com una llebre acorralada (La Course du lièvre à travers les champs)
- 1975: La Baby-sitter
- Curts
- 1936: Soigne ton gauche
- 1937: L'Arabie interdite
- 1938: La Grande Chartreuse
- 1939: Paris la nuit
- 1939: La Bièvre, fille perdue
- 1940: Le Triage
- 1940: Toulouse
- 1942: Ceux du rail
- 1943: La Grande Pastorale
- 1944: Paris sous la botte
- 1944: Chefs de demain
BibliografiaModifica
- Suplement dels anys 1971-1972, pàg. 118, de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4600-2)
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: René Clément  |
- René Clément a Find A Grave (anglès)