René Jacobs

René Jacobs (Gant, Bèlgica, 30 d'octubre de 1946) és un contratenor i director d'orquestra de Flandes (Bèlgica).

Infotaula de personaRené Jacobs
Rene Jacobs 2011 (cropped).jpg
Jacobs a Salzburg 2011 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 octubre 1946 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Gant (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatBèlgica Bèlgica Bandera de Flandes Flandes
FormacióUniversitat de Gant Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra, cantant, cantant d'òpera, compositor i músic Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCarlos Mena Modifica el valor a Wikidata
VeuContratenor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 3hwPQDlJr99FzncxqZD2SU Musicbrainz: 47ba9b5a-a059-4bf5-a7b8-803b17145b92 Songkick: 2230892 Discogs: 842641 Allmusic: mn0001981440 Modifica el valor a Wikidata

Estudià filologia clàssica a la Universitat de Gant. Posteriorment rebé lliçons de cant de Louis Devos a Brussel·les i de Lucie Frateur a La Haia. També va assistir a les classes magistrals d'Alfred Deller.

Aviat s'especialitzà en el repertori barroc, en el que ha cantat al costat de prestigiosos directors com Nikolaus Harnoncourt, Sigiswald Kuijken o Gustav Leonhardt. El 1974, debutà en el rol de Clerio d'Erismena de Pier Francesco Cavalli a Amsterdam. El 1977, fundà el seu grup propi, Concerto Vocale, amb el que ha realitzat un gran nombre d'enregistraments discogràfics. Ensems ha mantingut un constant interès per la docència, que ha exercit principalment en la Schola Cantorum Basiliensis, a Innsbruck i als Estats Units.

És considerat un dels més brillants contratenors dels nostres dies.[1] Entre les seves nombroses gravacions discogràfiques s'ha de fer menció de la versió original en italià d'Orfeu i Eurídice de Christoph Willibald Gluck, sota la direcció de Sigiswald Kuijken el 1982, en la que interpreta el paper d'Orfeu.

El 1990, dirigí L'incoronazione di Poppea de Claudio Monteverdi a Montpeller, a la que li seguí Il ritorno d'Ulisse in patria el 1992 i L'Orfeo el 1995.

Discografia seleccionadaModifica

Contratenor
Director
  • Pier Francesco Cavalli: La Calisto amb Bayo, Mantovani, Theodoridou, Pushee, Visse, Ragon i el Concerto Vocale
  • Christoph Willibald Gluck: Le Cinesi amb von Otter, de Mey, Banditelli i la Schola Cantorum Basiliensis
  • Georg Friedrich Händel: Flavio amb Gall, Ragin, Lootens, Fink, Högman, Fagotto, Messthaler i l'Ensemble 415
  • Georg Friedrich Händel: Giulio Cesare amb Larmore, Schlick, Fink, Rorholm, Ragin i el Concerto Köln
  • Claudio Monteverdi: L'Orfeo amb Prégardien, Fink, Hógman, Hunt, Tucker, Subrata, Hill i el Concerto Vocale
  • Claudio Monteverdi: Il ritorno d'Ulisse in patria amb Fink, Prégardien, Högman, Hunt, Visse, Tucker, Subrata, Hill i el Concerto Vocale
  • Claudio Monteverdi: L'incoronazione di Poppea amb Laurens, Borst, Larmore, Köhler, Schopper, Lootens, Visse i el Concerto Vocale
  • Heinrich Schütz: Madrigales italians i el Concerto Vocale
Director i contratenor

BibliografiaModifica

  • La Discoteca Ideal de Intérpretes (en castellà), p. 220-221 (Enciclopedias Planeta). ISBN 84-08-02160-5. 

ReferènciesModifica