René Maison
René Maison (24 novembre 1895 – 11 juliol 1962) fou un prominent tenor operístic belga, particularment associat amb papers heroics del repertori francès, italià i alemany.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
24 novembre 1895 Frameries (Bèlgica) |
| Mort |
11 juliol 1962 (66 anys) Le Mont-Dore (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | Cantant d'òpera |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Veu |
|
| |
  | |
 | |
CarreraModifica
Nascut en Frameries, Bèlgica, va estudiar a Brussel·les i París. Va fer el seu debut a Ginebra el 1920, com a Rodolfo a La bohème. També va aparèixer a Niça i Montecarlo, abans de fer el seu debut el 1927, a l'Opéra-Comique de París, com a Prince Dimitri a Risurrezione de Franco Alfano, al costat de la soprano Mary Garden. Les seves altres funcions allà van incloure Don José, Mylio, Werther, Canio, Cavaradossi, i Jean Gaussin a Sapho de Massenet.
Va debutar a l'Opéra de París el 1929, a Monna Vanna d'Henry Février. Hi va cantar regularment fins al 1940, com a Faust, Lohengrin, Radames, Siegmund i Samson. El 1934, hi va crear el paper d'Eumolphe a Perséphone de Stravinski
Maison també va gaudir d'una carrera internacional exitosa, apareixent al Chicago Civic Opera (1928–40), el Teatro Colón de Buenos Aires (1934–37), la Royal Opera House de Londres (1931–36). El seu debut a la Metropolitan Opera el 3 de febrer de 1936, com a Stolzing a Dau Meistersinger von Nürnberg. Al Met hi va cantar durant vuit temporades, entre altres en els papers de Don José, Lohengrin, Samson, Julien, Florestan, Hoffmann, des Grieux i Herodes, entre altres funcions.
El 1943, va començar com a professor a la Juilliard School de Nova York, i de 1957 fins a la seva mort, a la Chalof School de Boston. Entre els seus alumnes hi va haver el baríton Ramon Vinay.[1]
La Temporada 1933-1934 va cantar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
ReferènciesModifica
BibliografiaModifica
- Dictionnaire des interprètres, Alain Pâris, (Éditions Robert Laffont, 1989) ISBN 2-221-06660-X