René Vietto

ciclista francès

René Vietto (Rocheville, Manche, 17 de febrer de 1914 - Orange, 14 d'octubre de 1988) va ser un ciclista francès, professional entre el 1932 i el 1952.[1] Era considerat el millor escalador d'abans de la Segona Guerra Mundial. La seva carrera esportiva es va veure interrompuda per aquesta, tot i que en acabar va reprendre l'activitat ciclista, sent el més popular de tots els ciclistes francesos.[2]

Plantilla:Infotaula personaRené Vietto
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) René François Marius Vietto Modifica el valor a Wikidata
17 febrer 1914 Modifica el valor a Wikidata
Lo Canet (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 octubre 1988 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Aurenja (França) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança França
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivaciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Clubs professionals
  1931-1932. Individual
1933. Olympia, Oscar Egg i Individual
1934. Individual
1935. Helyett-Hutchinson
1936. Helyett
1937. Helyett-Splendor-Hutchinson
1938-1944. Helyett-Hutchinson
1945. Individual
1946. France Sport-Dunlop
1947. Thomas-Rosset, France Sport-Dunlop
1948. Cilo i France Sport-Dunlop
1949. France Sport-Dunlop
1950-1951. Helyett-Hutchinson
1952. Vietto
1953. Vietto-Alessandro
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapesGran Premi de la Muntanya Muntanya al Tour de França (1934)
8 etapes al Tour de França
2 etapes a la Volta a Espanya
Gran Premi Wolber (1934)
París-Niça (1935)
Curses d'un diaCampió de França Campiomat de França en ruta (1941)

IMDB: nm9650955
Find a Grave: 5657 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
1935-1944 Helyett-Hutchinson
Tomba de René Vietto al Col de Braus

En el seu palmarès destaquen vuit etapes i una edició del Gran Premi de la Muntanya al Tour de França, dues a la Volta a Espanya i un Campionat de França en ruta.[3]

Durant el Tour de França 1934, anant destacat a l'etapa, fou informat que el seu cap de files, Antonin Magne, havia caigut i trencat la bicicleta. Va refer el camí fins a trobar-lo i deixar-li la seva bicicleta. Això va permetre a Magne guanyar el Tour, però al mateix temps va impedir que fos Vietto qui el guanyés. Aquest acte li va donar una gran popularitat i simpatia entre els francesos.[2][4]

En acabar la seva carrera professional com a ciclista es convertí en director esportiu i després va regentar un negoci porcí als Pirineus.[2]

Palmarès

modifica

Resultats al Tour de França

modifica
  • 1934. 5è de la classificació general, vencedor del Gran Premi de la Muntanya i de 4 etapes
  • 1935. 8è de la classificació general i vencedor de dues etapes
  • 1936. Abandona (6a etapa)
  • 1938. Abandona (2a etapa)
  • 1939. 2n de la classificació general. Duu el mallot groc durant 11 dies
  • 1947. 5è de la classificació general i vencedor de 2 etapes. Duu el mallot groc durant 15 dies
  • 1948. 17è de la classificació general
  • 1949. 28è de la classificació general

Resultats al Giro d'Itàlia

modifica
  • 1933. 22è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

modifica
  • 1942. 14è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes

Referències

modifica
  1. «VIETTO René», 24-05-2024. [Consulta: 2 febrer 2025].
  2. 2,0 2,1 2,2 Ollivier, Jean-Paul. Glénat. René Vietto, 1997, p. 209. ISBN 978-2-7234-2364-9. 
  3. «Palmarès de René Vietto (Fra)», 24-01-2022. [Consulta: 2 febrer 2025].
  4. ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - René VIETTO» (en italià). [Consulta: 2 febrer 2025].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica