Renzo Piano

Renzo Piano
	; (2012)
Biografia
Naixement	14 setembre 1937 (85 anys); Gènova (Itàlia)
Floruit	2013
Senador vitalici d'Itàlia
	30 agost 2013 – ; Nomenat per: Giorgio Napolitano
Dades personals
Formació	Politècnic de Milà (–1964)
Activitat
Camp de treball	Arquitectura
Lloc de treball	Itàlia
Ocupació	arquitecte, polític
Ocupador	República Popular de la Xina (1965–1968)
Partit	independent
Membre de	Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Académie d'architecture ; Royal Academy of Arts (membre honorari) ; Acadèmia de les Arts de Berlín ; Acadèmia de Sant Lluc
Professors	Franco Albini, Jean Prouvé, Giuseppe Ciribini, Marco Zanuso i William Laborde (en)
Obra
	Obres destacables The Shard; estadi San Nicola; FDP; (1853) Acadèmia de les Ciències de Califòrnia; (1924) Pierpont Morgan Library; (1977) Centre Pompidou; (1994) Aeroport Internacional de Kansai; (2002) Pinacoteca Giovanni e Marella Agnelli (en) ; (2007) Vulcano Buono (en) ; (2014) Centro Botín; (2014) Grattacielo Intesa Sanpaolo (en) ;
	Premis (2017) Prix de l'Équerre d'Argent (en) ; (2017) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi; (2014) doctor honoris causa per la Universitat de Colúmbia; (2008) Medalla d'Or de la AIA; (2000) Oficial de la Legió d'Honor; (2000) Golden Lion; (1998) Premi Pritzker; (1995) Premi d'art de Berlín; (1995) Premi Erasmus; (1995) Praemium Imperiale; (28 març 1994) Medalla d'Or de l'Orde del Mèrit per la Cultura i l'Art; (1991) Prix de l'Équerre d'Argent (en) ; (24 març 1990) Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana; (1990) Premi Kyoto d'arts i filosofia; (1989) Medalla d'or del RIBA; (1978) Premi Auguste Perret; Medalla d'or per a l'Arquitectura Italiana ;

Renzo Piano (Gènova, 1937), és un arquitecte italià. Guanyador del Premi Pritzker i un dels arquitectes més prolífics de les últimes tres dècades. Va estudiar la il·luminació natural per mitjà del sostre en algunes fàbriques d'Olivetti i creà el pavelló de la Indústria italiana a Osaka (1970).

El seu taller d'arquitectura (Renzo Piano Buiding Worshop) té la seu als afores de Gènova

Obres representativesModifica

Centre Georges Pompidou (amb Richard Rogers).
Aeroport Internacional de Kansai.
Plànol urbà i edificis de la Potsdamer Platz, (Berlín).
New York Times Building
Centre cultural canac Jean Marie Tjibaou, a Noumea (Nova Caledònia).
Estadi San Nicola, Bari (Itàlia)
Cité Internationale, Lió (França)
Maison Hermès, (Tòquio) (1998-2001)
Museu Paul Klee (Berna) (1999)
Torre del Pont de Londres (2000)
Nou auditori de (Roma) (1994-2002)
Intervencions al port de Gènova, inclòs el Bigo (ascensor panoràmic) i la Biosfera (1988-2001)
Centre Botín, Santander (2017)^[1]

Premis i reconeixementsModifica

1989: R.I.B.A. (Real Institut d'Arquitectes Britànics) Real Medalla d'Or d'Arquitectura
1990: Premi Kyoto
1994: Ambaixador de Bona Voluntat de la UNESCO per a l'arquitectura
1995: Premi Erasmus per haver aportat a Europa una contribució excepcional en el món de la cultura.
1995: Praemium Imperiale, concedit per la Japan Art Association
1998: Guanyador del Premi Pritzker d'arquitectura.
2002: Medalla d'Or UIA (Unió Internacional d'Arquitectes)

ReferènciesModifica

↑ «Home - Centro Botin» (en castellà). [Consulta: 25 juny 2018].

Enllaços externsModifica

Web oficial

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Renzo Piano

[1] «Home - Centro Botin» (en castellà). [Consulta: 25 juny 2018].

[1]

Biografia
(2012)
Naixement	14 setembre 1937 (85 anys) Gènova (Itàlia)
Floruit	2013


Senador vitalici d'Itàlia


30 agost 2013 – Nomenat per: Giorgio Napolitano


Dades personals
Formació	Politècnic de Milà (–1964)
Activitat
Camp de treball	Arquitectura
Lloc de treball	Itàlia
Ocupació	arquitecte, polític
Ocupador	República Popular de la Xina (1965–1968)
Partit	independent
Membre de	Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Académie d'architecture Royal Academy of Arts (membre honorari) Acadèmia de les Arts de Berlín Acadèmia de Sant Lluc
Professors	Franco Albini, Jean Prouvé, Giuseppe Ciribini, Marco Zanuso i William Laborde ^(en)
Obra
Obres destacables The Shard estadi San Nicola FDP (1853) Acadèmia de les Ciències de Califòrnia (1924) Pierpont Morgan Library (1977) Centre Pompidou (1994) Aeroport Internacional de Kansai (2002) Pinacoteca Giovanni e Marella Agnelli ^(en) (2007) Vulcano Buono ^(en) (2014) Centro Botín (2014) Grattacielo Intesa Sanpaolo ^(en)
Premis (2017) Prix de l'Équerre d'Argent ^(en) (2017) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (2014) doctor honoris causa per la Universitat de Colúmbia (2008) Medalla d'Or de la AIA (2000) Oficial de la Legió d'Honor (2000) Golden Lion (1998) Premi Pritzker (1995) Premi d'art de Berlín (1995) Premi Erasmus (1995) Praemium Imperiale (28 març 1994) Medalla d'Or de l'Orde del Mèrit per la Cultura i l'Art (1991) Prix de l'Équerre d'Argent ^(en) (24 març 1990) Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (1990) Premi Kyoto d'arts i filosofia (1989) Medalla d'or del RIBA (1978) Premi Auguste Perret Medalla d'or per a l'Arquitectura Italiana