República de Carèlia

subjecte federal (república) de la Federació Russa

La República de Carèlia, [a] Karjala o Carèlia [1] (rus: Каре́лия, Ка́рьяла; carelià: Karjala),[2] és una de les repúbliques de la Federació Russa situada al nord-oest del país.[2] La república forma part del Districte Federal del Nord-oest, i cobreix una àrea de 172,400 kilòmetres quadrats, amb una població de 533.121 habitants. La seva capital és Petrozavodsk.

Infotaula de geografia políticaRepública de Carèlia
Республика Карелия (ru) Modifica el valor a Wikidata
Bandera Escut d'armes
Bandera Escut d'armes

Modifica el valor a Wikidata

HimneHimne de la República de Carèlia Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 63° 49′ N, 33° 00′ E / 63.82°N,33°E / 63.82; 33
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata

CapitalPetrozavodsk Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total609.071 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat3,53 hab./km²
Idioma oficialrus Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deDistricte Federal del Nord-oest Modifica el valor a Wikidata
Superfície172.400 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorRepública Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia Modifica el valor a Wikidata
Creació13 novembre 1991
Organització política
• Cap Modifica el valor a WikidataArtur Parféntxikov Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2RU-KR Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO86000000 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO86 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webgov.karelia.ru Modifica el valor a Wikidata

La moderna República de Carèlia va ser fundada com a república autònoma dins de la RSFS Russa per la Resolució del Presidium del Comitè Executiu Central de Totes les Rússies el 27 de juny de 1923 i pel Decret del CECTR i el Consell de Comissaris del Poble de 25 Juliol de 1923, de la Comuna Obrera de Carèlia. De 1940 a 1956, va ser coneguda com la República Socialista Soviètica Carelo-Finlandesa, una de les repúbliques de la Unió Soviètica. El 1956, va tornar a ser una república autònoma i va romandre part de Rússia després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991.

Etimologia Modifica

"Carèlia" deriva del nom del grup ètnic dels Carelians. El nom "Karjala" té orígens desconeguts, però, es teoritza que pot provenir de la paraula protofinlandesa karja, que significa "manada", que va ser manllevada del protogermànic harjaz ("exèrcit"); la terminació -la significa "terra".[3]

Geografia Modifica

El país és força pla, perquè forma part de la prolongació del Massís Escandinau, així com per la part est del planell bàltic. Les zones més altes són a l'oest i el nord. Com el Planell Mansel'kia (578 m) i els turons de Carèlia Occidental (417 m). A les regions adjuntes als rius i llacs, hi ha depressions, com les d'Olonets, Pribelomorskaia i Vod'a.[4] La zona costanera de la Mar Blanca/Vienanmeri (Costes de Pomor'e i Carèlia) hi ha nombroses rades i illes. Hi ha nombrosos rius, com els Kem'/Kemijoki, Vyg/Uikujoki, Suja/Suoju, Koitag, Jänisj, Keret, Vodla i Xuia, que desemboquen al llac Onega.[5]

Llacs Modifica

Hi ha 60.000 llacs a Carèlia. Els llacs i aiguamolls de la república contenen 2.000 km³ d'aigua dolça de qualitat, i ocupen el 18% del territori. Els dos llacs més grans d'Europa es troben a Carèlia:

Altres llacs importants són:

 
Un llac a la República de Carèlia

Parcs nacionals Modifica

  • Parc Nacional de Vodlozero
  • Parc Nacional de Kalevala
  • Parc Nacional de Paanajärvi

Recursos naturals Modifica

La majoria del territori de la república (148,000 km, o el 85%) es compon d'estoc forestal estatal. L'estoc total en creixement de recursos de fusta als boscos de totes les categories i edats és de 807 milions de m³. L'existència d'arbres madurs ascendeix a 411,8 milions de m³, dels quals 375,2 milions de m³ són coníferes.

A Carèlia es troben cinquanta minerals útils, situats en més de 400 jaciments i capes minerals. Els recursos naturals de la república inclouen mena de ferro, diamants, vanadi, molibdè, entre altres.

Clima Modifica

La República de Carèlia es troba a la zona de clima continental atlàntic. La temperatura mitjana al gener és de −8.0 °C (17.6 °F) i de +16.4 °C (61.5 °F) al juliol. La precipitació mitjana anual és de 500-700mm.[6]

Divisions administratives Modifica

La República de Carèlia inclou 18 unitats administratives i territorials, entre les quals destaquen:

Hi ha 818 assentaments a la República de Carèlia, entre els que s'inclouen:

L'any 2006,[10] es va començar la implementació de la reforma municipal a la república.

Història Modifica

Les troballes humanes més antigues del país daten del 6000 aC, i fins al II mil·lenni eren tribus de depredadors caçadors i pescadors, com ho mostren els assentaments a la costa del Mar Blanc (Besori Sledki i Zalavruga) i el llac Onega (Besov Nos, Peri Nos). Al camp d'enterrament d'Oleni Ostrog (llac Onega), s'hi ha trobat restes de gravats d'animals, escultures d'os, terrissa i figures femenines esquemàtiques.

Poc després hi arribaren els tribus finoúgriques, Korela, Sum, Ves i Saami (Pol), procedents del Bàltic Oriental i Finlàndia (entre el 100 aC i el 100). Cap al 500 aC adoptaren el ferro, la ramaderia i l'agricultura. En el II mil·lenni aC els carelians ocupaven l'istme de Carèlia i el Nord del llac Làdoga, els vepses ocupaven el territori entre els llacs Onega i Làdoga, i els lapons tot el nord. Tanmateix, una fracció dels carelians, anomenats kvans, emigrà cap al Nord de la Península Escandinava. I durant l'edat mitjana assoliren fama de bandolers, de fer pillatges i ser salvatges. Posteriorment, s'establiren a les platges del golf de Bòtnia i el Mar Blanc.

En el II-I mil·lenni aC s'hi desenvoluparia una cultura que englobava neolític, bronze i ferro. La part neolítica es caracteritzà pels estris fets de pissarra i quars, terrisseria fina de tipus sperring (nom d'una vila finesa on fou trobat per primer cop) a l'estil del Volga i l'Okà. En el II-I mil·lenni decaigueren els estris de pedra i augmentaren les terrisses de fang barrejat amb asbest. A finals del II mil·lenni també s'hi ha trobat articles de coure, i el ferro d'ençà el IV-III segles aC. Potser eren protofinesos barrejats amb lapons.

Per veure la història de Carèlia del 1920 al 1990, veure RSSA de Carèlia i RSS Carelo-Finlandesa.

Des del 1990 s'ha fet esforços per a reactivar la literatura careliana i l'ensenyament en carelià. El 9 d'agost del 1990 les autoritats de la República declararen la Sobirania de Carèlia, i el 13 de novembre del 1991 deixà de dir-se RSSA de Carèlia per anomenar-se República de Carèlia.[11] El 31 de març del 1992 va signar el Tractat de la Federació Russa, i el novembre es va celebrar el Primer Congrés de Finesos, Carelians i Vepses. El 1994 adoptaren una nova constitució.

El 1995 el Banc Mundial decideix invertir més de 30 milions de dòlars en infraestructures al país, però així i tot el 1996 l'atur augmentà moltíssim (al 9%). El 1997 també entrà en crisi la indústria fustera, cosa que provocà un fort ensurt financer, i endemés les autoritats republicanes s'enfrontaren al govern central per la competència de les lleis.

A les eleccions del 1998 Sergei Katanandov, alcalde de Petrozavodsk, amb suport dels liberals, de la Nash Dom Rossija i de l'alcalde de Moscou Luzhov, venç qui era primer ministre, el comunista Viktor Stepanov, amb el 49,5% dels vots contra el 43,5%.

Política Modifica

 
Edifici de l'Assemblea Legislativa (Parlament de Carèlia) a Petrozavodsk

La màxima autoritat executiva de la República de Carèlia és el Cap de la República. El cap de la República és Artur Parfenchikov, que va ser escollit el febrer de 2017 i posteriorment reelegit el 2022 .

El parlament de la República de Carèlia és l'Assemblea Legislativa formada per 36 diputats escollits per a un mandat de quatre anys.

La Constitució de la República de Carèlia es va aprovar el 12 de febrer de 2001.

Legislatura Modifica

L'Assemblea Legislativa de la República de Carèlia és un òrgan permanent i l'únic cos legislatiu del poder estatal a la República de Carèlia.[12] Des de l'any 2016, està format per 36 diputats elegits pels habitants de la república segons un sistema electoral mixt: 18 diputats segons llistes de partit (sistema proporcional), i 18 en districtes uninominals (sistema majoritari) basat en universal, igualitària i sufragi directe per vot secret. El mandat dels diputats d'una convocatòria és de cinc anys.

La 7a convocatòria es va escollir el setembre del 2021 i s'allargarà fins al 2026. Dels 36 diputats, 22 són de Rússia Unida, 4 del Partit Comunista de la Federació Russa, 2 del Partit Liberal Democràtic de Rússia, 4 de Rússia Justa, 2 de Iàbloko, 1 de Gent Nova i 1 del Partit dels Pensionistes. Elissan Shandalovich (Rússia Unida) va ser elegit president. Igor Zubarev (Rússia Unida) va ser elegit representant de l'Assemblea Legislativa al Consell de la Federació.[13]

Executiu Modifica

 
Edifici governamental a Petrozavodsk

El poder executiu l'exerceix: [14]

  • El cap de la República de Carèlia, el màxim funcionari de la República de Carèlia,
  • El Govern de la República de Carèlia, encapçalat pel Cap de la República, l'òrgan executiu suprem permanent del poder estatal de la República de Carèlia,
  • Altres autoritats executives.

El Cap de la República és elegit pels habitants de la república sobre la base del sufragi universal, igual i directe per votació secreta. El mandat és de 5 anys i una persona no pot exercir el càrrec més de dos mandats consecutius.

L'actual cap de la república és Artur Parfenchikov (nomenat pel president Vladimir Putin el 15 de febrer de 2017; el 10 de setembre de 2017, va ser elegit a les eleccions pel partit Rússia Unida). Alexander Rakitin ha estat designat com a representant al Consell de la Federació.

Partits polítics Modifica

A partir de l'1 de març de 2010, set partits polítics russos tenien les seves seus regionals a la República de Carèlia: [15] Rússia Unida, Partit Comunista de la Federació Russa, Patriotes de Rússia, Una Rússia Justa, Partit Liberal Democràtic de Rússia, Yabloko i Causa Justa.[16] El moviment sociopolític de la Unió Democràtica Popular Russa també té la seva pròpia branca regional.[17]

Demografia Modifica

Població: 533,121 habitants (Cens de 2021)

 
Ciutats més grans de la República de Carèlia.
 
Poble de Sortavala
 
Poble de Voknavolok (Vuokkiniemi).
Població Mitjana (×1,000) Naixements Defuncions Canvi natural Taxa bruta de natalitat (per 1,000) Taxa bruta de mortalitat (per 1,000) Canvi natural (per 1,000) Taxa de Fertilitat
1870 200[18]
1903 395[18]
1906 364[19]
1910 400[20]
1913 444[21]
1970 714 11,346 5,333 6,013 15.9 7.5 8.4
1975 723 12,748 6,086 6,662 17.6 8.4 9.2
1980 741 12,275 7,374 4,901 16.6 10.0 6.6
1985 770 13,201 8,205 4,996 17.1 10.7 6.5
1990 792 10,553 8,072 2,481 13.3 10.2 3.1 1.87
1991 790 8,982 8,305 677 11.4 10.5 0.9 1.62
1992 788 7,969 9,834 −1,865 10.1 12.5 −2.4 1.46
1993 782 7,003 11,817 −4,814 9.0 15.1 −6.2 1.30
1994 774 6,800 13,325 −6,525 8.8 17.2 −8.4 1.26
1995 767 6,729 12,845 −6,116 8.8 16.7 −8.0 1.24
1996 760 6,461 11,192 −4,731 8.5 14.7 −6.2 1.19
1997 753 6,230 10,306 −4,076 8.3 13.7 −5.4 1.15
1998 747 6,382 10,285 −3,903 8.5 13.8 −5.2 1.18
1999 740 6,054 11,612 −5,558 8.2 15.7 −7.5 1.12
2000 732 6,374 12,083 −5,709 8.7 16.5 −7.8 1.18
2001 725 6,833 12,597 −5,764 9.4 17.4 −7.9 1.25
2002 717 7,247 13,435 −6,188 10.1 18.7 −8.6 1.33
2003 707 7,290 14,141 −6,851 10.3 20.0 −9.7 1.32
2004 696 7,320 13,092 −5,772 10.5 18.8 −8.3 1.31
2005 686 6,952 12,649 −5,697 10.1 18.4 −8.3 1.24
2006 676 6,938 11,716 −4,778 10.3 17.3 −7.1 1.22
2007 667 7,319 11,007 −3,688 11.0 16.5 −5.5 1.28
2008 659 7,682 11,134 −3,452 11.7 16.9 −5.2 1.35
2009 651 7,884 10,599 −2,715 12.1 16.3 −4.2 1.58
2010 644 7,821 10,471 −2,650 12.1 16.2 −4.1 1.58
2011 641 7,711 9,479 −1,768 12.0 14.7 −2.7 1.60
2012 640 8,027 9,804 −1,777 12.6 15.4 −2.8 1.71
2013 636 7,553 9,285 −1,732 11.9 14.6 −2.7 1.65
2014 634 7,816 9,245 −1,429 12.3 14.6 −2.3 1.74
2015 631 7,731 9,648 −1,917 12.2 15.3 −3.1 1.76(e)

Grups ètnics Modifica

Segons el Cens de 2021,[22] els russos ètnics representen el 86,4% de la població de la república, els carelians el 5,5%. Altres grups inclouen els bielorussos (2,0%), els ucraïnesos (1,2%), els finlandesos (0,7%), els vepsians (0,5%) i una sèrie de grups més petits, cadascun representant menys del 0,5% de la població total.

Grups Ètnics Cens de 1926 Cens de 1939 Cens de 1959 Cens de 1970 Cens de 1979 Cens de 1989 Cens de 2002 Cens de 2010 Cens de 20211
Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %
Russos 153,967 57.2% 296,529 63.2% 412,773 62.7% 486,198 68.1% 522,230 71.3% 581,571 73.6% 548,941 76.6% 507,654 82.2% 407,469 86.4%
Carelians 100,781 37.4% 108,571 23.2% 85,473 13.0% 84,180 11.8% 81,274 11.1% 78,928 10.0% 65,651 9.2% 45,570 7.4% 25,901 5.5%
Bielorussos 555 0.2% 4,263 0.9% 71,900 10.9% 66,410 9.3% 59,394 8.1% 55,530 7.0% 37,681 5.3% 23,345 3.8% 9,372 2.0%
Ucraïnesos 708 0.3% 21,112 4.5% 23,569 3.6% 27,440 3.8% 23,765 3.2% 28,242 3.6% 19,248 2.7% 12,677 2.0% 5,579 1.2%
Finesos 2,544 0.9% 8,322 1.8% 27,829 4.2% 22,174 3.1% 20,099 2.7% 18,420 2.3% 14,156 2.0% 8,577 1.4% 3,397 0.7%
Vepses 8,587 3.2% 9,392 2.0% 7,179 1.1% 6,323 0.9% 5,864 0.8% 5,954 0.8% 4,870 0.7% 3,423 0.5% 2,471 0.5%
Altres 2,194 0.8% 20,709 4.4% 29,869 4.5% 20,726 2.9% 19,565 2.7% 21,505 2.7% 25,734 3.6% 16,422 2.7% 17,434 3.7%
1 61,498 persones estaven registrades a partir de bases de dades administratives i no podien declarar una ètnia. S'estima que la proporció d'ètnies en aquest grup és la mateixa que la del grup declarat.[23]

Idiomes Modifica

 
Un cartell de carrer bilingüe a Petrozavodsk

Actualment el rus és l'única llengua oficial de la república. El carelià, el vepse i el finès són llengües oficialment reconegudes per la república des del 2004, i tenen el suport de iure del govern.[24] A principis de la dècada del 2000 es van crear nius en llengua careliana i veps a Petrozavodsk, Kalevala, Tuksa i Sheltozero,[25] però més tard es van tancar.[26] Ara les llengües natives de Carelia tenen poc suport del govern.[27]

El finès va ser la segona llengua oficial de Carèlia des de la creació de la Comuna Laboral de Carèlia fins a la dissolució de la Unió Soviètica.[28] A partir d'aleshores hi va haver suggeriments per elevar el Careli com a segona llengua oficial, però van ser rebutjats repetidament.[29][24]

Religió Modifica

Els carelians han estat tradicionalment ortodoxos orientals. El luteranisme es va seguir a Carèlia durant la conquesta de Carèlia per Suècia i era comú a les regions que llavors pertanyien a Finlàndia. Actualment els luterans es poden trobar a la majoria dels grans assentaments, però segueixen sent una minoria.[30]

Els catòlics tenen una parròquia a Petrozavodsk.[31]

La comunitat religiosa jueva de Petrozavodsk es va registrar el 1997.[32]

Els musulmans de Carèlia es van organitzar en la muftiat de Carelia el 2001.[33]

Segons una enquesta de 2012, el 27% de la població de Carèlia s'adhereix a l'Església Ortodoxa Russa, el 2% són cristians no afiliats i l'1% són membres d' esglésies protestants. A més, el 44% de la població es va declarar "espiritual però no religiosa", el 18% és ateu, i el 8% segueix altres religions o no va respondre a la pregunta.

Economia Modifica

 
Les restes de la Planta de Tractors Onega

L'economia de Carèlia es basa en la silvicultura, la mineria, el turisme, l'agricultura, la pesca [34] i la indústria paperera.

Tot i ser el 0,4% de la població de Rússia, el 65-70% de tota la truita de riu russa es conrea a la República, el 26% de pellets de mena de ferro, el 20% de paper, el 12% de pasta de fusta i cel·lulosa.

El producte regional brut (PRB) de Carèlia el 2007 va ser de 109.500 milions de rubles.[35] El GRP de l'economia de Carelia el 2010 es va estimar en 127.733,8 milions de rubles. El PRB de Carèlia el 2021 va ser de 176 mil milions de rubles.[34] Això suposa 291.841 rubles per càpita, que és inferior a la mitjana nacional.


En l'estructura del producte regional brut l'any 2017, els principals tipus d'activitat econòmica van ser: la mineria: 17,6%; indústries manufactureres:16,9%; transport i emmagatzematge: 11,8%; comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes: 9,8%; administració pública i seguretat militar; seguretat social – 8,7%.[36]

L'any 2007 es va construir un enllaç de cable de fibra òptica que connectava el finlandès Kuhmo i el carèliKostomuksha, proporcionant telecomunicacions ràpides.[35]

Turisme Modifica

 
Museu del Ruskeala Express

Carèlia és una destinació popular pel turisme internacional i nacional.

Els tipus de turisme tradicional, cultural i ecològic són els mès populars entre els turistes.[37]

Carèlia atrau eco-turistes amb la seva naturalesa i natura [38] i la baixa densitat de població. Durant l'estiu, el turisme aquàtic també és popular entre molts turistes.

El turisme cultural també és una part important de l'economia turística de Carèlia. La regió atrau molts turistes amb la seva arquitectura de fusta, cultura local i tradicions carelianes i fineses.

Carèlia també té el primer balneari rus: Martial Waters (1719).

Comerç exterior Modifica

L'economia de Carèlia està orientada a l'exportació. Pel volum d'exportacions per càpita, Carèlia es troba entre les principals regions exportadores de Rússia. Més del 50% dels productes manufacturats (i fins al 100% en diverses indústries) s'exporten a l'exterior.[34]

Els principals socis exportadors de la República l'any 2001 van ser Finlàndia (32% de les exportacions totals), Alemanya (7%), els Països Baixos (7%) i el Regne Unit (6%). Els principals productes d'exportació van ser fusta (més del 50%), palets de mena de ferro (13-15%) paper i cartró (6-9%) i fusta serrada amb (5-7%). Moltes de les empreses de Carèlia han rebut inversions de Finlàndia.[6]

Transport Modifica

Ferrocarril Modifica

 
Estació de tren a Medvezhyegorsk

Carèlia és una regió ferroviària estratègicament important pel fet que connecta la regió de Múrmansk amb la resta de Rússia mitjançant el ferrocarril Kirov, que va ser electrificat l'any 2005.[39]

En total, Carelia té 1915km de ferrocarrils.[40]

Connexions aquàtiques Modifica

 
Canal Mar Blanc-Bàltic

Les connexions aquàtiques connecten Carèlia amb els mars de Barents, Bàltic, Negre, Blanc i Caspi .

Autopistes Modifica

 
Carretera R-21

L' autopista R-21 "Kola" creua Carèlia i connecta la regió de Múrmansk i el port de Múrmansk amb Sant Petersburg i Moscou.

L'autopista europea E105 passa per Carèlia.

Altres carreteres connecten Finlàndia amb els districtes Carelians de Louhsky Värtsilä i Kostomuksha.

Moltes de les carreteres de Carèlia encara no s'han pavimentat.[41]

Transport aeri Modifica

 
Aeroport de Petrozavodsk

L'aeroport de Petrozavodsk és l'únic aeroport que funciona a Carèlia des del 2022.[42]

Hi ha altres heliports, com ara Kalevala o Kostomuksha, però no són gaire utilitzats.[43]

Cultura Modifica

Carèlia és una regió molt diversa culturalment que va ser influenciada per les cultures ugrofinès, eslava i escandinava. El principal factor unificador en la formació de la cultura de la regió va ser la religió ortodoxa.[44]

Avui dia s'està fent molt a la República de Carèlia per donar suport als interessos de més de 100 nacionalitats que l'habiten, inclosos els carelians, els vepses i els finlandesos. S'han registrat més de 60 associacions públiques nacionals: sindicats, congressos, moviments populars, autonomies, societats d'amistat, societats culturals.[45] Hi ha un programa d'objectiu regional «Carèlia — el territori del consentiment», un programa d'objectiu republicà de «Suport estatal de les llengües careliana, vepsa i finlandesa», s'ha creat un consell públic per coordinar la implementació d'aquests programes.[46]

Literatura Modifica

 
Cantants de runes de Kalevala

Carèlia de vegades s'anomena "les terres de les cançons", ja que els poemes de Carèlia constitueixen la major part de l'èpica karelo-finlandesa Kalevala i molts dels Bilines russos es van documentar a Pudozh.[47]

La literatura escrita de Carèlia es va formar a principis del segle XX. A la dècada de 1930 les llengües carèlia i vepsa van adquirir un sistema d'escriptura, però durant les repressions estalinistes es van cremar molts llibres en veps i carèli i es van deportar personalitats culturals.[48]

Després de la creació de la Comuna Laboral de Carèlia, molts finlandesos americans i canadencs es van traslladar a Carèlia i van començar a crear una nova literatura. Molts carelians podien entendre el finès, així que alguns autors, com un dels escriptors carelians més famosos Antti Timonen, van començar a escriure en finès.[49]

Art Modifica

La història de l'art de Carèlia va començar amb els petroglifs, que es van crear fa uns 6.500 anys.[50] Es van convertir en Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, catalogats el 2021.[51]

Els pintors d'icones van ser els primers artistes professionals de Carèlia.[52]

Carèlia s'ha convertit en una font d'inspiració per a molts artistes famosos dels segles XIX i XX, com ara: Ivan Xixkin, Arkhip Kuïndji i NK Roerich .

La formació de la pintura professional a Carèlia s'associa amb el nom de l'artista popular de la RSSC-F, VN Popov (1869-1945). El 1934 es va establir la Unió d'Artistes de la RSS de Carèlia Autònoma, el primer president de la qual va ser elegit Yu. O. Rautanen, des de 2010 — la branca de Carelia de la «Unió d'Artistes de Rússia». Com a part del departament de Carèlia, hi ha una «Associació de Joves artistes i historiadors de l'art».

Arquitectura Modifica

 
Església de la Transfiguració, Kijí

Carelia és famosa per la seva arquitectura de fusta. L'arquitectura de Carèlia es va desenvolupar sota la forta influència de l'arquitectura de Novgorod .[53] Al Museu Kijí Pogost es recullen exemples d'arquitectura de Carèlia.

L'arquitectura de Carèlia posteriorment va ser influenciada pels finlandesos, especialment després de la creació de la Comuna Obrera de Carèlia.

Música Modifica

Kantele és l'instrument musical tradicional de Carèlia més famós. A Kalevala, el mag Väinämöinen fa el primer kantele a partir de la mandíbula d'un lluç gegant i uns quants pèls del semental d'Hisi .

El 1933 es va fundar l'Orquestra Simfònica Filharmònica Estatal de Carèlia. En diferents anys, l'orquestra va pertànyer a la Ràdio i Televisió de Carèlia, del Ministeri de Cultura de Carèlia. Des de 1997, l'orquestra treballa com a part de la Filharmònica Estatal de Carèlia.

 
Cantants de runes de Carèlia

Museus Modifica

Federal Modifica

Republicà Modifica

  • Museu Nacional de la República de Carèlia [55]
  • Museu del Front de Carèlia a Belomorsk [56]
  • Museu d'Etnografia de Lonin Veps (sucursal)
  • Museu «Aigües Marcials» (sucursal del Museu Nacional de la República de Carèlia)
  • "Recerca Valaam, Església-Museu Arqueològic i Natural-Reserva"
  • Museu de Belles Arts de la República de Carèlia [55] [57]
  •  
    Museu-Reserva Estatal Històric, Arquitectònic i Etnogràfic «Kizhi».
    Museu d'Història de l'Educació Pública de la República de Carèlia [58]

Festivitats Modifica

Juntament amb els dies festius russos, Carèlia té els seus dies festius oficials així com dies festius no oficials .

 
Dia de la República, 2022
Data Nom Nom rus Observacions
18 d'abril Dia dels Bombers de la República de Carèlia День пожарной охраны Республики Карелия La festa de celebració de la defensa contra incendis de Carèlia es va fer oficial el 1998.[59]
31 de maig Dia dels treballadors culturals de la República de Carèlia День работника культуры Республики Карелия Festa de celebració dels treballadors de Carèlia de la indústria cultural, es va fer oficial l'any 2000 [60]
Estiu [61] (oficial 8 de juny) Diada de la República de Carèlia День Республики Карелия Festa de celebració de la creació de la comuna laboral de Carèlia, es va fer oficial el 1999 [62]
16 de setembre Dia de formació del moviment sindical a Carèlia День образования профсоюзного движения в Карелии Festa de celebració dels sindicats de Carèlia i dels drets dels treballadors, es va fer oficial el 2011 [63]
30 de setembre Dia de l'alliberament de Carèlia dels invasors feixistes День освобождения Карелии от фашистских захватчиков Festa de celebració de l'alliberament de l'ocupació finlandesa durant la Segona Guerra Mundial [64]
Data Nom Nom de Carelia Nom rus Observacions
Del 7 al 18 de gener Festes religioses d'hivern Vierissänkesk, Sv'atkat, Sunduma Зимние святки Celebracions després de Nadal
19 de gener Baptisme Vieristä, Vieristy, Vederis Крещение Preludi de Maslenitsa
6 de maig Diada de Sant Jordi Jyrin päivä, Jyrrinpäivy, Kevät Jyrgi Егорьев день
22 de maig Nikola Veshny Pyhä Miikkula, Miikkulan päivä, Miikkulanpäivy, Mikula Никола Вешний Diada de Sant Nicolau
Finals de juliol Bol d' Ukko Ukon vakka Чаша Укко Antiga festa agrícola precristiana
7 de juliol Dia de l'Ivan Iivnanpäivä, Iivananpäivy, Ivananpäivä Иванов день Vacances celebrant el solstici d'estiu
Des del final del dia d'Ivan abans del dia de Sant Pere Festes religioses d'estiu Kezäsv'atkat, Kesäsvätkat Летние святки Preludi de la diada de Sant Pere
12 de juliol dia de Sant Pere Petrunpäivä, Pedrunpäivy, Pedrunpäivä Петров день Celebracions abans de la collita
2 d'agost el dia d' Elies Il'l'anpäivä, Il'l'anpäiväy Ильин день
31 d'agost Dia de Frol Frolan päivä Фролов день Vacances locals de protecció del bestiar
Finals d'octubre Kekri Kekri, Kegri Кегри Antiga festa de tardor
25 de desembre Nadal Rostuo Католическое Рождество El Nadal occidental el celebren els finlandesos de Carelia
Referències [65]
 
Festival de la Hiperbòrea a Petrozavodsk

Notes Modifica

  1. rus: Респу́блика Каре́лия; Plantilla:IPA-ru; carelià: Karjalan tašavalta; finès: Karjalan tasavalta; Plantilla:Lang-vep; Plantilla:Lang-olo; Ludic: Kard’alan tazavald

Referències Modifica

  1. «Официальный интернет-портал Республики Карелия». gov.karelia.ru. [Consulta: 10 juliol 2023].
  2. 2,0 2,1 «Karelia». Encyclopedia Britannica.
  3. «Karelia». Online Etymology Dictionary, 10-10-2017. Arxivat de l'original el 15 agost 2021.
  4. Romanenko, F. A.; Shilova, O. S. «The postglacial uplift of the Karelian Coast of the White Sea according to radiocarbon and diatom analyses of lacustrine-boggy deposits of Kindo Peninsula». Doklady Earth Sciences, 442, 2, 2012-02, pàg. 242–246. DOI: 10.1134/s1028334x12020079. ISSN: 1028-334X.
  5. «Karelia - the Beautiful Land of Lakes | Online Travel Guide». [Consulta: 26 agost 2023].
  6. 6,0 6,1 «Republic of Karelia». A: Russia: All Regions Trade & Investment Guide. CTEC Publishing LLC, 2003. 
  7. «Закон Республики Карелия от 03.07.2020 № 2483-ЗРК "О преобразовании муниципальных образований "Сортавальское городское поселение" и "Хелюльское городское поселение" Сортавальского муниципального района Республики Карелия и о внесении изменений в отдельные законодательные акты Республики Карелия"». Официальный интернет-портал правовой информации, 03-07-2020. Arxivat de l'original el 3 juliol 2020.
  8. «ЗАКОН РЕСПУБЛИКИ КАРЕЛИЯ от 1 декабря 2004 года N 824-ЗРК». Электронный фонд правовых и нормативно-технических документов, 01-12-2004. Arxivat de l'original el 16 novembre 2020.
  9. «ЗАКОН РЕСПУБЛИКИ КАРЕЛИЯ от 1 декабря 2004 года N 825-ЗРК». Электронный фонд правовых и нормативно-технических документов, 01-12-2004. Arxivat de l'original el 27 març 2017.
  10. «Думайте сами, решайте сами…» (en rus). karelinform.ru. Arxivat de l'original el 2021-01-23.
  11. «Забытый День республики». [Consulta: 26 agost 2023].
  12. «Законодательная власть Республики Карелия». Arxivat de l'original el 2013-04-11. [Consulta: 5 abril 2013].
  13. The Electoral Committee decided to whom to transfer one more mandate of the deputy of the Parliament of Karelia. 29.10.2021
  14. «Структура исполнительной власти Республики Карелия». Arxivat de l'original el 2009-11-13. [Consulta: 19 novembre 2009].
  15. «Список региональных отделений политических партий Республики Карелия». Arxivat de l'original el 2011-12-01. [Consulta: 4 maig 2010].
  16. «Правое дело, региональное отделение».
  17. «Регионы, в которых созданы отделения РНДС». Arxivat de l'original el 2012-03-01. [Consulta: 4 maig 2010].
  18. 18,0 18,1 «Памятная книжка Олонецкой губернии на 1904 год – Российская Национальная Библиотека – Vivaldi». vivaldi.nlr.ru. [Consulta: 12 juliol 2023].
  19. «Памятная книжка Олонецкой губернии на 1906 год – Российская Национальная Библиотека – Vivaldi». vivaldi.nlr.ru. [Consulta: 12 juliol 2023].
  20. «Памятная книжка Олонецкой губернии на 1910 год – Российская Национальная Библиотека – Vivaldi». vivaldi.nlr.ru. [Consulta: 12 juliol 2023].
  21. «Памятная книжка Олонецкой губернии на 1914 год – Российская Национальная Библиотека – Vivaldi». vivaldi.nlr.ru. [Consulta: 12 juliol 2023].
  22. «Национальный состав населения». Federal State Statistics Service. [Consulta: 30 desembre 2022].
  23. «ВПН-2010». www.perepis-2010.ru.
  24. 24,0 24,1 Karelian, Vepps, and Finnish languages have got the state support in the Republic of Karelia The Official Web Portal of the Republic of Karelia (2004)
  25. «Информация о деятельности языковых гнезд в Карелии и результатах работы финно-угорского Проекта "Языковое гнездо"». Finnoug, 21-11-2014. Arxivat de l'original el 12 març 2019.
  26. «Рабочая группа минрегиона РФ похоронила "языковые" гнезда в России». Finugor, 06-03-2012. Arxivat de l'original el 26 febrer 2013.
  27. Yarovoy, Gleb. «"Вызывайте переводчика". Как коренные народы борются за сохранение языка». Север.Реалии, 21-02-2020.
  28. Karjalan ASNT:n Perustuslaki (en finès). Petroskoi: Karjala-Kustantamo, 1980, p. 162. 
  29. Vesti Karelia. «Государственный статус карельского языка вызвал споры депутатов». YouTube, 14-07-2016.
  30. «Карельское пробство». Евангелическо-Лютеранская Церковь Ингрии. [Consulta: 13 setembre 2022].
  31. «Католики в Карелии». Католики в Карелии. [Consulta: 13 setembre 2022].
  32. «Иудаизм». КАРЕЛИЯ ОФИЦИАЛЬНАЯ. Arxivat de l'original el 1 febrer 2013.
  33. «РОЦЕНТРАЛИЗОВАННАЯ РО ДУХОВНОЕ УПРАВЛЕНИЕ МУСУЛЬМАН РЕСПУБЛИКИ КАРЕЛИЯ (КАРЕЛЬСКИЙ МУХТАСИБАТ)». РБК. [Consulta: 13 setembre 2022].
  34. 34,0 34,1 34,2 «Главное о регионе – Республика Карелия» (en rus). Оценка регулирующего воздействия. [Consulta: 24 agost 2022].
  35. 35,0 35,1 «The Republic of Karelia in 2007». Helsinki School of Economics.
  36. «Республика Карелия». Инвестиционный портал регионов России, 2017. [Consulta: 24 agost 2022].
  37. «Karelia». Karelia. Tourism portal. [Consulta: 24 agost 2022].
  38. «Karelia Travel Guide». 56 Parallel. [Consulta: 24 agost 2022].
  39. Bennett, Mia. «The Kirov Railway: A shot of steel through northwest Russia». CRYOPOLITICS, 28-10-2015. [Consulta: 31 agost 2022].
  40. Fomina, Elena. «Железная дорога». Республика. Lukjanova. [Consulta: 31 agost 2022].
  41. Leonov, Dmitry. «Дороги Карелии». Планета Дорог, 27-08-2019. [Consulta: 31 agost 2022].
  42. «Единственный аэропорт Карелии закроется на месяц в октябре». Итерфакс, 04-09-2019. [Consulta: 31 agost 2022].
  43. «Аэропорты Карелии». Аэропорты России. [Consulta: 31 agost 2022].
  44. Карелия: энциклопедия: в 3 т. / гл. ред. А. Ф. Титов. Т. 1: А — Й. — Петрозаводск: «ПетроПресс», 2007. — 400 с.: ил., карт.
  45. «Национальные общественные объединения и национально-культурные автономии Республики Карелия» (en rus). Arxivat de l'original el 2011-08-18.
  46. «Языковое многообразие» (en rus). knk.karelia.ru. Arxivat de l'original el 2021-05-06.
  47. Novikov, Y. A. «Об истоках пудожской былинной традиции». Электронная библиотека публикации о музее-заповеднике "Кижи", 2007.
  48. Mishin, Armas. «Современная культура вепсов». Финно-угорский информационный центр, 22-03-2007. Arxivat de l'original el 28 juliol 2017.
  49. «Финская национальная литература». Фольклорно-литературное наследие Русского Севера, 23-09-2011. Arxivat de l'original el 23 setembre 2011.
  50. Lobanova, Nadezhda. «Karelian Rock Art». Karelia. Tourism portal.
  51. «Petroglyphs of Lake Onega and the White Sea». UNESCO World Heritage Centre, 08-11-2021.
  52. Plotnikov, V. I. «Первые профессиональные художники — уроженцы Карелии // Труды карельского филиала Академии наук СССР. Вопросы истории Карелии. Выпуск Х. 1958. С.50-6». resources.krc.karelia.ru, 1958. Arxivat de l'original el 24 setembre 2017.
  53. Orfinskyi, V. P.. Деревянное зодчество Карелии. Leningrad: Stroyizdat, 1972. 
  54. «Museums in Karelia». Karelia. Tourism portal.
  55. 55,0 55,1 «Государственные, автономные и образовательные учреждения, подведомственные Министерству культуры РК». Карелия официальная. Arxivat de l'original el 20 gener 2015.
  56. Prokhorov, Ilja. «Музей Карельского фронта». Respublika, 20-11-2020.
  57. «The Museum of Fine Arts of Republic of Karelia». russianmuseums.
  58. «Музей истории народного образования республики Карелия» (en rus). kiro-karelia.ru. Arxivat de l'original el 2016-09-03.
  59. «Закон Республики Карелия от 5 февраля 1998 г. 258-ЗРК «Об установлении Дня пожарной охраны Республики Карелия»». Законодательное собрание Республики Карелия. Arxivat de l'original el 24 juliol 2010. [Consulta: 5 maig 2012].
  60. «Закон Республики Карелия от 28 сентября 2000 г. 430-ЗРК «Об установлении Дня работника культуры Республики Карелия»». Законодательное собрание Республики Карелия. Arxivat de l'original el 24 juliol 2010. [Consulta: 5 maig 2012].
  61. «День Республики Карелия 2022: Полная программа». ГТРК Карелия, 26-08-2022. [Consulta: 28 agost 2022].
  62. «Закон Республики Карелия от 27 апреля 1999 г. N 346-ЗРК «Об установлении Дня Республики Карелия»». Законодательное собрание Республики Карелия. Arxivat de l'original el 27 juliol 2010. [Consulta: 5 maig 2010].
  63. «Об установлении Дня образования профсоюзного движения в Карелии». Карелия Официальная. Arxivat de l'original el 6 juny 2014. [Consulta: 5 maig 2012].
  64. «Закон Республики Карелия от 21 октября 2011 г. N 1535-ЗРК «Об установлении Дня освобождения Карелии от фашистских захватчиков»». Законодательное собрание Республики Карелия.
  65. Елына, Э.Г. «Традиционные карельские праздники». Центр Народного Творчества и Культурных Инициатив. [Consulta: 28 agost 2022].

Enllaços externs Modifica

Guia de viatges de República de Carèlia a Wikivoyage.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República de Carèlia