República de Komi

república (subjecte federal) de la Federació Russa

La República de Komi (rus: Респ́ублика Коми, Respúblika Komi; komi: Коми Республика, Komi Respúblika) és una república (subjecte federal) de la Federació Russa, a l'oest dels Urals. La República és la pàtria de la nació dels Komis.

Plantilla:Infotaula geografia políticaRepública de Komi
Коми Республика (kv) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Himnehimne nacional de la República de Komi Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 64° 17′ N, 54° 28′ E / 64.28°N,54.47°E / 64.28; 54.47
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata
CapitalSiktivkar Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població813.590 (2021) Modifica el valor a Wikidata (1,95 hab./km²)
Idioma oficialrus
komi Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície416.800 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació24 maig 1991 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governVladimir Uyba (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2RU-KO Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO87000000 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO87 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webrkomi.ru Modifica el valor a Wikidata

Limita amb els districtes autònoms de Nenètsia (NO/N), Iamàlia (NE/E) i Khàntia-Mànsia (E), l'óblast de Sverdlovsk (SE), el krai de Perm (S), l'óblast de Kírov (S/SO) i l'óblast d'Arkhànguelsk. La seva capital és la ciutat de Siktivkar. La població de la república segons el cens de 2010 era de 901.189 habitants.

Mapa de la República de Komi.

Història

modifica

Amb el triomf de la revolució de febrer del 1917, s'hi establí una autoritat dual: per una banda, els Comitès Provisionals de Districte, cossos locals organitzats pel Govern Provisional, i els soviets, organitzats durant la primavera pels socialdemòcrates. Pel desembre del 1917 s'organitzà a Kudymkar un Congrés de representants dels 13 volost (districtes rurals) de la Regió Pèrmica, escollits entre els soldats revolucionaris del Comitè regional de la Terra d'In'va, que nacionalitzaren les propietats dels Strojanov i crearen un destacament armat per defensar el poder soviètic.

Entre gener i maig del 1918 es proclamà el poder soviètic al territori komi, alhora que els comitès executius de la regió eren comandats pels social-revolucionaris i els nacionalistes panfinlandesos, oposats als soviètics bolxevics.

El rus blanc Alexander Koltxak hi havia organitzat amb suport angloamericà el Govern Provisional de l'Oblast del Nord amb seu a Arkhànguelsk; penetrà al Petxora en gener i febrer del 1919, i hi rebé el suport dels nacionalistes i burgesos, de manera que ocupà el 90% del territori. Tanmateix, a començaments de desembre del 1919 la unitat del Sisè Exèrcit Roig amb 20 destacaments partisans, els expulsaren de Mazen' i Vychegda, i el març del 1920 de la totalitat del territori komi.

Per un decret del Comitè Executiu Central de Tota Rússia, el 22 d'agost del 1921 fou creat l'Oblast Autònom dels Komi (Zirians), amb 235.000 habitants (dels quals el 92,3% eren komis, el 6,6% russos i l'1% nenets).

El 1936 l'Oblast Autònom Komi Ziriè esdevé República Socialista Soviètica Autònoma Komi, i s'hi desenvolupa l'agricultura i l'explotació intensiva de fusta i dels boscos, amb increment de la immigració russa. Hi arribaren nombrosos tècnics, enginyers, minaires del Donbass que s'establiren a Vorkuta i petrolers de l'Azerbaidjan s'establiren a Ukhta. Alhora, es col·lectivitzà la producció econòmica i el seu territori fou omplert de camps de concentració de treballadors forçats russos (els famosos gulag).

Durant els anys trenta es dedicaren a destruir mentalment i física dels intel·lectuals komis, considerats com a "nacionalistes burgesos" i contrarevolucionaris, i s'intensificà la russificació; en la segona guerra mundial, milers de soldats komi lluitaren al front: uns 13.000 foren condecorats, i 16 foren Herois de la Unió Soviètica, sense oblidar el petroli i carbó, fonamental per al front.

Durant els anys 50 i 60 s'aferraren amb fermesa a la unitat de llur poble, afirmant que la divisió política fou imposada per Moscou. Alhora, es va incrementar massivament la immigració russa al seu territori, així com l'explotació brutal dels seus recursos naturals. Els nouvinguts s'establiren a les zones minaires del Nord, on els oferiren bons salaris i altres beneficis. Això ha fet canviar dràsticament la composició ètnica del territori i els ha convertit en minoria al seu propi país. El 1971 fou creat el Parc Natural de l'Estat Komi, a la regió Polar dels Urals. Endemés, el nombre d'efectius komis a l'RSSA baixà fins al 28,6%, i d'ací al 23%. Quan s'inicià la perestroika el 1988, es produïren freqüents conflictes entre les autoritats de la república, comunistes ortodoxos, i els dirigents minaires progressistes.

Geografia

modifica
 
Parc Nacional de Yugid Va

La república està situada a l'oest de les muntanyes dels Urals, al nord-est de la plana d'Europa oriental. Els Urals polars neixen a la part nord-est.[1] Els boscos cobreixen més del 70% del territori, i els pantans cobreixen aproximadament el 15%. La República de Komi és la segona regió federal més gran per àrea de la Rússia europea després de l'Òblast d'Arkhangelsk.

Els principals rius inclouen:

Hi ha molts llacs a la república. Els principals llacs inclouen:

  • Llac Sindorskoie
  • Llac Iam-Ozero

Recursos naturals

modifica
 
El riu Vim, República de Komi, Rússia.

Els recursos naturals de la república inclouen carbó, petroli, gas natural, or, diamants i fusta.[2][3] Els rens autòctons són abundants a la regió i han estat criats intencionadament per part de la població indígena.

Al voltant de 32.800km 2 de bosc majoritàriament boreal (així com algunes tundres alpines i prats) a les muntanyes dels Urals del nord de la República han estat reconeguts el 1995 com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, són coneguts com Boscos verges de Komi. És el primer patrimoni natural de la UNESCO a Rússia i la major extensió de boscos verges d'Europa. El lloc inclou dues àrees protegides preexistents: la reserva natural de Pectxira-Ilich (creada el 1930) i el parc nacional de Iugid Va (creat el 1994).

Els hiverns a la república són llargs i freds, i els estius, tot i que curts, són força càlids.

  • Temperatura mitjana del gener: −17 °C (1 °F) (parts del sud) a −20 °C (−4 °F) (parts del nord)
  • Temperatura mitjana del juliol: 11 °C (52 °F) (parts del nord) a 15 °C (59 °F) (parts del sud)
  • Temperatura més baixa registrada: −58.1 °C (−72.6 °F) (poble d' Ust-Shchuger )
  • Precipitació mitjana anual: 625 mm (24.6 in)

Manpupuner i les formacions rocoses dels 7 homes forts

modifica

Considerada una de les Set Meravelles de Rússia, la República de Komi és la llar de Manpupuner (Man-Pupu-Nier), un lloc misteriós a les muntanyes dels Urals del nord, al districte de Troitsko-Petxorski, fet de set torres de roca que surten del altiplà pla conegut com els "7 homes forts". Manpupuner és una atracció molt popular a Rússia, però no a nivell internacional. La informació sobre el seu origen és escassa. Tanmateix, se sap que la seva alçada i formes anormals fan que la part superior d'aquests gegants de roca sigui inaccessible fins i tot per als escaladors experimentats.

Demografia

modifica

Població

modifica
 
Komis

Població: 737,853 habitants (Cens 2021)

17-12-1926 17-01-1939 17-01-1959 15-01-1970 17-01-1979 17-01-1989 09-10-2002 14-10-2010
Població total 207.314 318.996 806.199 964.802 1.110.361 1.250.847 1.018.674 901.189
Creixement demogràfic mitjà anual +1,7% +1,6% +1,3% -1,6% -1,5%
Homes 46% 49% 52% 50% 51% 50% 48%
Dones 54% 51% 48% 50% 49% 50% 52%
Dones per cada 1000 homes
Proporció urbana 4,4% 9,1% 59,4% 61,9% 70,8% 75,5% 75,3%
Territori (km 2) 434.150 415.900 415.900 415.900 415.900 415.900 415.900 415.900
Densitat de població/ km² 0,5 0,8 1.9 2.3 2.7 3.0 2.4 2.2

Estadístiques vitals

modifica
Font: Servei d'Estadística de l'Estat Federal de Rússia
Població Mitjana (x 1000) Naixements Defuncions Canvi natural Taxa bruta de natalitat (per 1000) Taxa bruta de mortalitat (per 1000) Canvi natural (per 1000) Taxa de Fertilitat
1920 4 760 4 353 407
1930 10 256 6 574 3 682
1940 14 976 12 134 2 842
1945 6 432 6 185 247
1950 534 20 087 6 002 14 085 37.6 11.2 26.4
1960 836 25 578 5 010 20 568 30.6 6.0 24.6
1965 938 18 956 5 241 13 715 20.2 5.6 14.6
1970 970 16 462 6 276 10 186 17.0 6.5 10.5
1975 1 044 18 899 7 284 11 615 18.1 7.0 11.1
1980 1 137 20 685 9 169 11 516 18.2 8.1 10.1
1981 1 153 21 244 9 103 12 141 18.4 7.9 10.5
1982 1 169 23 420 8 758 14 662 20.0 7.5 12.5
1983 1 185 23 806 9 250 14 556 20.1 7.8 12.3
1984 1 199 24 217 9 486 14 731 20.2 7.9 12.3
1985 1 213 23 303 9 334 13 969 19.2 7.7 11.5
1986 1 228 24 176 8 112 16 064 19.7 6.6 13.1
1987 1 242 23 616 8 544 15 072 19.0 6.9 12.1
1988 1 256 20 916 8 930 11 986 16.7 7.1 9.5
1989 1 256 18 481 8 857 9 624 14.7 7.1 7.7
1990 1 244 16 930 9 321 7 609 13.6 7.5 6.1 1.873
1991 1 231 15 589 9 665 5 924 12.7 7.9 4.8
1992 1 214 13 880 11 426 2 454 11.4 9.4 2.0
1993 1 199 12 158 14 642 - 2 484 10.1 12.2 - 2.1
1994 1 174 11 835 16 074 - 4 239 10.1 13.7 - 3.6
1995 1 145 11 105 15 057 - 3 952 9.7 13.2 - 3.5 1.317
1996 1 124 10 900 13 674 - 2 774 9.7 12.2 - 2.5
1997 1 106 10 388 12 244 - 1 856 9.4 11.1 - 1.7
1998 1 087 10 793 11 545 - 752 9.9 10.6 - 0.7
1999 1 068 9 680 12 253 - 2 573 9.1 11.5 - 2.4
2000 1 050 9 906 13 594 - 3 688 9.4 12.9 - 3.5 1.219
2001 1 036 10 325 13 968 - 3 643 10.0 13.5 - 3.5 1.272
2002 1 021 11 177 15 265 - 4 088 10.9 15.0 - 4.0 1.374
2003 1 004 11 462 15 810 - 4 348 11.4 15.8 - 4.3 1.401
2004 987 11 489 15 210 - 3 721 11.6 15.4 - 3.8 1.397
2005 971 10 975 15 074 - 4 099 11.3 15.5 - 4.2 1.332
2006 955 10 872 13 519 - 2 647 11.4 14.1 - 2.8 1.318
2007 941 11 523 12 304 - 781 12.2 13.1 - 0.8 1.406
2008 928 11 719 12 270 - 551 12.6 13.2 - 0.6 1.452
2009 916 11 868 12 182 - 314 13.0 13.3 - 0.3 1.62
2010 903 11 648 11 819 - 171 12.9 13.1 - 0.2 1.63
2011 11 715 11 097 + 443 13.0 12.4 + 0.6 1.71
2012 890 12 418 10 830 + 1 588 14.0 12.2 + 1.8 1.88
2013 876 12 436 10 484 + 1 952 14.2 12.0 + 2.2 1.96
2014 868 12 291 10 621 + 1 670 14.2 12.2 + 2.0 2.01
2015 861 11 797 10 666 + 1 131 13.6 12.3 + 1.3 2.00
2016 854 11 239 10 523 + 716 13.1 12.3 + 0.8 1.97
2017 845 9 766 9 958 - 192 11.5 11.8 - 0.3 1.78

Grups ètnics

modifica

Segons el cens de 2021, els russos constitueixen el 69,7% de la població de la república, mentre que els komi constitueixen el 22,3%. Altres grups inclouen els ucraïnesos (4,2%), els tàrtars (1,3%), els belarussos (1%), els alemanys ètnics (0,6%), els txuvaixos (0,6%), els àzeris (0,6%) i una gran quantitat de grups més petits, cadascun dels quals representa menys del 0,5% de la població total.

Grups Ètnics Cens de 1926
(Territori del 1926)1
Cens de 1926
(Territori actual)
Cens de 1939 Cens de 1959 Cens de 1970 Cens de 1979 Cens de 1989 Cens de 2002 Cens de 20102 Cens de 2021
Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %
Komis 191,245 92.2% 195,400 86.9% 231,301 72.5% 245,074 30.4% 276,178 28.6% 280,798 25.3% 291,542 23.3% 256,464 25.2% 202,348 23.7% 127,350 22.3%
Russos 13,731 6.6% 28,300 12.6% 70,226 22.0% 389,995 48.4% 512,203 53.1% 629,523 56.7% 721,780 57.7% 607,021 59.6% 555,963 65.1% 398,547 69.7%
Ucraïnesos 34 0.0% 200 0.1% 6,010 1.9% 80,132 9.9% 82,955 8.6% 94,154 8.5% 104,170 8.3% 62,115 6.1% 36,082 4.2% 11,041 1.9%
Nenets 2,080 1.0% 1,000 0.4% 508 0.2% 374 0.0% 369 0.0% 366 0.0% 376 0.0% 708 0.1% 215 0.0%
Tàtars 33 0.0% 709 0.2% 8,459 1.0% 11,906 1.2% 17,836 1.6% 25,980 2.1% 15,680 1.5% 10,779 1.3% 4,083 0.7%
Belarussos 11 0.0% 3,323 1.0% 22,339 2.8% 24,706 2.6% 24,763 2.2% 26,730 2.1% 15,212 1.5% 8,859 1.0% 2,639 0.5%
Altres 180 0.1% 6,919 2.2% 59,826 7.4% 56,485 5.9% 62,921 5.7% 80,269 6.4% 61,474 6.0% 40,272 4.7% 39,564 4.6% 28,008 4.9%
1 El territori de l'OA de Komi era diferent al de l'actual República de Komi.

2 S'exclouen 46.886 persones que estaven registrades en bases de dades administratives i no podien declarar una ètnia. S'estima que la proporció d'ètnies en aquest grup és la mateixa que la del grup declarat.[4]

Religió

modifica

Segons una enquesta de 2012, el 30,2% de la població de Komi s'adhereix a l'Església Ortodoxa Russa, el 4% són cristians genèrics no afiliats, l'1% són creients religiosos nadius de Rodisme o Komi, l'1% són musulmans, l'1% són cristians ortodoxos que no pertanyent a esglésies o membres d' esglésies ortodoxes no russes, l'1% són vells creients i el 0,4% són membres de l'Església catòlica. A més, el 41 % de la població es va declarar «espiritual però no religiosa», el 14 % és atea i el 6,4 % segueix altres religions o no ha pogut respondre la pregunta.

Política

modifica

El Cap de govern de la República de Komi és el cap de la República. A partir del 2021, l'actual Cap és Vladimir Uiba, que va assumir el càrrec després que el seu predecessor Sergey Gaplikov dimitís.

El Consell d'Estat, parlament de la república, comforma el poder legislatiu.

Economia

modifica

Les indústries principals de la República de Komi inclouen les indústries de processament de petroli, fusta, gas natural i energia elèctrica. Els principals centres industrials són Siktivkar, Intà, Petxora, Sosnogorsk, Ukhtà i Vorkutà.

Komigaz realitza el transport i la distribució de gas natural.

Transport

modifica

El transport ferroviari està molt ben desenvolupat a la república. La línia de ferrocarril més important és KotlasVorkutàSalekhard, que s'utilitza per enviar la majoria de mercaderies dins i fora de la república. Els rius Vítxegda i Petxora són navegables. Hi ha aeroports a Siktivkar, Ukhtà i Vorkutà.

L'any 1997, la via ferroviària total era de 1.708km, i les carreteres tenien uns 4.677km en total.

Referències

modifica
  1. Google Earth
  2. Walker, T. R., Crittenden, P. D., Dauvalter, V. A., Jones, V., Kuhry, P., Loskutova, O., .
  3. Walker, T. R., Habeck, J. O., Karjalainen, T. P., Virtanen, T., Solovieva, N., Jones, V., .
  4. «Перепись-2010: русских становится больше». Arxivat de l'original el 18 gener 2012. [Consulta: 15 gener 2012].

Enllaços externs

modifica