Repúbliques de Rússia
La Federació Russa es divideix en 85 subjectes federals, 22 dels quals són repúbliques. La majoria de les repúbliques representen àrees amb presència d'ètnies no russes, tot i que hi ha algunes repúbliques amb una majoria russa. El grup ètnic indígena d'una república que li dona nom s'anomena "nacionalitat titular".
| 1. Adiguèsia 2. Altai 3. Baixkíria 4. Buriàtia 5. Daguestan 6. Ingúixia | 7. Kabardino-Balkària 8. Calmúquia 9. Karatxai-Txerkèssia 10. Carèlia 11. Komi 12. Marí El | 13. Mordòvia 14. Sakhà (Iacútia) 15. Ossètia del Nord - Alània 16. Tatarstan 17. Tuvà 18. Udmúrtia | 19. Khakàssia 20. Txetxènia 21. Txuvàixia 22. Crimea |
Estatus constitucionalModifica
La principal diferència existent a les repúbliques respecte d'altres subjectes federals és que tenen el dret d'establir la seva pròpia llengua oficial.[1] A més, poden tenir una Constitució pròpia. Altres subjectes federals, com els krais (territoris) i els óblasts (províncies) no reben explícitament aquest dret. El president executiu de moltes repúbliques solia ostentar el títol de president, però el 2010 una esmena a la llei federal va comportar que aquest títol es reservaria exclusivament al cap de l'Estat Rus.[2]
El nivell d'autonomia garantit a aquestes unitats polítiques varia, però generalment és força extens. Les assemblees parlamentàries de les repúbliques han promulgat sovint lleis que violen la constitució federal. Els governs de les repúbliques tendeixen a ser molt poderosos. Tanmateix, aquesta autonomia va disminuir considerablement durant el mandat del president rus Vladímir Putin, que pretenia imposar la supremacia de la Constitució federal.
Existeixen moviments secessionistes a la majoria de les repúbliques, però aquests no són, generalment, gaire forts. No obstant això, hi havia un suport considerable a la secessió entre els tàtars, els baixkirs, els iacuts i els txetxens després de la dissolució de la Unió Soviètica, fet que va provocar la Primera guerra de Txetxènia, en el cas d'aquesta ètnia. El desig de secessió a moltes repúbliques és, tanmateix, enormement complicat.
Esdeveniments del 2014Modifica
- Vegeu també: Crisi de Crimea i Referèndum de l'estatut de Crimea del 2014
El 18 de març del 2014 la República de Crimea i Sevastopol van ser annexats a la Federació Russa a través d'un tractat[3] La major part de la comunitat internacional i el govern d'Ucraïna no reconeixen la secessió de Crimea, i segueixen considerant Crimea una part d'Ucraïna.[4]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Repúbliques de Rússia |
- ↑ Article 68 de la Constitució de Rússia
- ↑ http://rt.com/politics/russia-regions-leaders-title/
- ↑ Kremlin.ru. Договор между Российской Федерацией и Республикой Крым о принятии в Российскую Федерацию Республики Крым и образовании в составе Российской Федерации новых субъектов (Treaty Between the Russian Federation and the Republic of Crimea on Ascension to the Russian Federation of the Republic of Crimea and on Establishment of New Subjects Within the Russian Federation) (rus)
- ↑ «Putin signs Crimea treaty, will not seize other Ukraine regions». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 9 agost 2014].